Chlorothraupis carmioli
La tangara de Carmiol[1] (Chlorothraupis carmioli), també denominada fruter de Carmiol, tangara aceitunada (en Costa Rica), tangara olivácea (en Nicaragua) o guayabera aceitunada (en Colòmbia),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, pertanyent al gènero Chlorothraupis, anteriorment classificat en la família Thraupidae. És nativa de l'est d'América Central i extrem noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la pendent i terres baixes caribenyes (i molt localment per la del Pacífic), des de l'est de Nicaragua, per Costa Rica, Panamà, fins a l'extrem noroest de Colòmbia (Va chocar).[3]
Esta espècie és considerada prou comuna, pero local, en els seus hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides de estribaciones montanyoses, en altitutés entre 300 i 1200 m.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. carmioli va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana George Newbold Lawrence en 1868 baix el nom científic Phoenicothraupis carmioli; el seu localitat tipo és: «Angostura, Costa Rica».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Chlorothraupis» es compon de les paraules del grec «khlōros» que sinifica ‘vert’, i «θραυπίς thraupis», un menut pardal desconegut, tal volta algun tipo de pinzón; en ornitologia thraupis significa «tangara»; i el nom de l'espècie «carmioli», commemora a Franz Carmiol, immigrant alemà, resident i recolector en Costa Rica.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie suramericana Chlorothraupis frenata, la tangara embridada,[1] tradicionalment tractada com una subespecie de la #present, ya era separada com a espècie plena per diversos autors i classificacions, com Ridgely & Tudor (2009),[4] el Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[6] Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI),[7] i més recentment Clements checklist/eBird,[8] en base en diferències de plomall i vocalisació i la gran separació geogràfica. El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC), en la Proposta No 950 va ratificar esta separació;[9] aixina com també el Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2023-A-12.[10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird[8] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Chlorothraupis carmioli carmioli (Lawrence), 1868 – pendent i terres baixes caribenyes i molt localment en la pendent pacífica en passos baixos, des de l'est de Nicaragua al sur fins a l'extrem noroest de Panamà (veïnats d'Almirant Bay).
- Chlorothraupis carmioli magnirostris Griscom, 1927 – oest de Panamà, abdós pendents en Veraguas.
- Chlorothraupis carmioli lutescens Griscom, 1927 – des del centre de Panamà (Coclé i Colón localment a l'est fins a San Blas i noroest de Darién, generalment al nort i a l'est de les valls dels rius Chepo i Chucunaque, i en el Cerro Tacarcuna) i adjacent extrem noroest de Colòmbia (ales del Cerro Tacarcuna, en Va chocar).
- ↑ 1,0 1,1 Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 9 de juny de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 Sly, N.D. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 9 de juny de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chlorothraupis carmioli, p. 615»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chlorothraupis, p. 103; carmioli, p. 91»
- ↑ 6,0 6,1 IOC World Bird List: Cardinals, grosbeaks and (tanager) allies
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ 8,0 8,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ (juliol de 2022).South American Classification Committee.
- ↑ (juny de 2022).North & Middle America Classification Committee.