Alberto Vázquez-Figueroa
| Alberto Vázquez-Figueroa Rial | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, periodiste i inventor. | ||
| Naiximent: | 11 d'octubre de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Santa Creu de Tenerife, Illes Canàries, Espanya | ||
Alberto Vázquez-Figueroa Rial (Santa Creu de Tenerife, Illes Canàries, 11 d'octubre de 1936) és un escritor, noveliste, periodiste i inventor espanyol, autor de més de cent llibres, i un dels autors contemporàneus més llegits en Espanya i en el món. Fon corresponsal del periòdic La Vanguardia i de Televisió Espanyola, i és propietari de l'empresa Dessalinisadora A.V.F., S.L., encarregada de gestionar la dessalació per pressió, método inventat per ell mateixa.
Biografia[editar | editar còdic]
Alberto Vázquez-Figueroa naixqué en Santa Creu de Tenerife, Canàries. El seu yayo era arquitecte i el seu pare va nàixer en Guadalajara estant la seua yaya allí per motius de treball. Sa mare va nàixer en l'Illa de Lobos, sent filla del farer del lloc.
Quan encara no havia complit un any la seua família fon exiliada per motius polítics a Àfrica, ya que el seu pare era republicà socialiste i fon empresonat durant la Guerra Civil. Passà la seua infància entre Marroc i el Sahara espanyol fins a complir els setze anys.
Son pare fon lliberat, pero estigué ingressat durant varis anys en un hospital a causa de la tuberculosis. Aixina mateix, estant en Àfrica la seua mare va fallir. Llavors Alberto fon arreplegat pel seu tio, administrador civil del fort militar en el Sahara espanyol en el que vivien. Est va començar a proporcionar-li llibres per a llegir, sobretot noveles d'aventures d'autors com Joseph Conrad, Herman Melville i Julio Verne, que varen fer que este fora el seu gènero favorit.
Als 16 anys va retornar a Tenerife per a estudiar. Treballà com a professor de submarinisme i buceig en el buc-escola Cruz del Sur, en Jacques Cousteau, a on estaria dos anys. Treballà en els rescats de cadàvers en el llac de Sanabria despuix del trencament de l'assut de Vega de Tera, el qual va destruir el poble de Ribadelago.
Actualment residix entre un àtic en el madrileny barri d'Argüelles i Lanzarote.
Periodiste[editar | editar còdic]
En els diners obtinguts com a professor de submarinisme es va traslladar a Madrit, pagant-se i obtenint en l'any 1959 el seu diploma per l'Escola Oficial de Periodisme.
Al no trobar treball despuix d'acabar els seus estudis, va optar per comprar-se un barco vell i, junt a dos ex-alumnes seus de submarinisme, donar la volta al món, lo que els va portar uns 14 mesos. Despuix de retornar, va escriure un llibre en el material arreplegat, i en els diners la venda del barco va retornar a Marroc. En eixe país va tindre diverses ocupacions, pero va retornar a Espanya.
Va escomençar a treballar com a enviat especial en 1962 per a Destino i com a corresponsal de guerra per a La Vanguardia. Més tart, feu el programa de Televisió Espanyola A toda plana en Miguel de la Quadra-Salcedo. Va cobrir guerres i revolucions en Bolívia, Chad, Congo, Guatemala, Guinea, República Dominicana, entre atres.
Escritor[editar | editar còdic]
Escrigué Arena y viento, la seua primera novela, en catorze anys (que fon publicada en dèsset anys), pero no fon fins a dur quinze anys com a periodiste quan va escomençar a guanyar lo suficient com per a dedicar-se en exclusiva a la seua carrera lliterària, que inclou més de xixanta llibres publicats.
L'èxit li va aplegar en la seua 15.ª o 16.ª novela, Ébano, que aborda el tema del tràfic d'esclaus en Àfrica. D'este llibre es feu una película a l'any de la seua publicació; seria la primera de més de quinze. Unes atres de les seues obres reconegudes són Manaos i Tuareg. En 1975 va escriure una autobiografia, titulada Anaconda.
En l'any 1966 va optar al premi Nadal en la novela No creo en nadie, que mai va aplegar a publicar-se. En 1979 Manaos es va estrenar en la gran pantalla, dirigida per ell. L'Amazònia, el desert, la selva africana, són alguns dels seus temes favorits, desenrollats a partir d'àmplia documentació. Com ell ha comentat, el fet d'haver viajat per mig món li ha donat l'experiència i les vivències necessàries per a donar realisme a les seues noveles.
En 2007 va publicar la seua nova novela Por mil millones de dólares de forma simultànea en paper i com a descàrrega gratuïta a través del seu blog. Ademés, va anunciar la seua intenció de publicar les seues següents obres de la mateixa forma. El motiu, segons ell, fon el seu convenciment de que:
Ademés,
Empresari i inventor[editar | editar còdic]
Alberto Vázquez-Figueroa inventà un sistema per a potabilisar l'aigua de mar per pressió que genera al mateix temps energia elèctrica, i ho va promocionar en el seu llibre Vivir del viento, de 2003. Consistix en obtindre les 60 atmòsferes de pressió necessàries per mig d'un pou de 600 metros de profunditat, pressió suficient per a que l'aigua salada travesse les membranes en la dessaladora. L'empresa (Desalinizadora A.V.F., S.L.) que explota este procediment, de la que és president, va proyectar una planta per a Almeria, sent desestimada la seua construcció/finançació pel Govern d'Espanya.
Té vàries patents nacionals i europees al seu nom basades en la seua tecnologia de dessalinisació per gravetat.
El proyecte, no obstant, ha segut objecte de crítiques per distints ingeniers. Cal tindre en conte que el seu proyecte plantejava utilisar energia elèctrica en hores nocturnes de baix consum, el preu del qual és inferior, per a elevar l'aigua marina. Figueroa afirma que les pressions de les empreses tradicionals són molt fortes; varen forçar a una ministra i pareix no importar a la població.
Atres proyectes proposts per l'autor inclouen l'us del dron submarí Serviola-SB, com a método d'ajuda en altamar contra naufragis.
Obra[editar | editar còdic]
Biogràfiques[editar | editar còdic]
- Arena y viento (1953)
- Bajo siete mares. Largo viaje al paraíso (1962)
- La ruta de Orellana (1970)
- Anaconda (1975)
- El agua prometida (1995)
- Siete vidas y media (2009)
Noveles[editar | editar còdic]
- África encadenada (1963)
- Al sur del Caribe (1965)
- Tras las huellas de Alec (1971)
- Viaje al fin del mundo. Galápagos (1972)
- Tierra virgen. La destrucción del Amazonas (1973)
- ¿Quién mató al embajador? (1974)
- Manaos (1975)
- Ébano (1975)
- Como un perro rabioso (1975)
- ¡Panamá, Panamá! (1977)
- Marea negra (1977)
- El último harén (1979)
- Sha (1980)
- Nuevos dioses (1980)
- Matar a Gadafi (1981)
- La iguana (1982)
- Olvidar Machu-Picchu (1983)
- Morir en Sudáfrica (1985)
- Marfil (1985)
- Vendaval (1986)
- Viracocha (1987)
- Palmira (1987)
- Cazador (1988)
- El perro (1989)
- Delfines (1990)
- Sicario (1991)
- El anillo verde (1992)
- Ciudadano Max (1992)
- África llora (1994)
- La ordalía del veneno (1995)
- Sultana roja (1998)
- Ícaro (1998) (Biografia de Jimmy Ángel)
- Fuerteventura (1999)
- El inca (1999)
- Tiempo de conquistadores (2000)
- El señor de las tinieblas (2001)
- Bora Bora (2001)
- Vivir del viento (2003)
- El león invisible (2003)
- La puerta del Pacífico (2004)
- Alí en el país de las maravillas (2005)
- A la deriva (2005)
- El rey leproso (2005) (Biografia de Sebastià I de Portugal)
- El mar de Jade (2006)
- Centauros (2007) (Biografia de Alonso de Ojeda)
- Pederastas (2007)
- Vivos y muertos (2007)
- Coltan (2008)
- Saud el Leopardo (2009) (Biografia de Abdelaziz bin Saud)
- Garoé (2010, guanyador del Premi de Novela Històrica Alfons X El Sabi)
- El mar en llamas (2011)
- Irina Dogonovic (2011)
- La bella bestia (2012)
- Codicia (2012)
- Bimini (2013)
- Medusa (2014)
- Hambre (2014) S.A. Ediciones B
- Crimen contra la humanidad (2015) Ediciones B
- La barbarie (2016) Ediciones B
- Rumbo a la noche (2017) Ediciones B
- Adiós, Míster Trump (2017)
- Bajamar (2018)
- Los bisontes de Altamira (2019)
- Año de fuegos (2019)
- El destructor del Amazonas (2020)
- El sueño de Texas (2021)
- Cumbre Vieja (2022)
Díptics[editar | editar còdic]
- Tuareg:
- Utopies:
- Especulació:
- Pandèmia:
Serie Cienfuegos[editar | editar còdic]
- Cienfuegos (1987)
- Caribes (1990)
- Azabache (1991)
- Montenegro (1992)
- Brazofuerte (1993)
- Xaraguá (1993)
- Tierra de Bisontes (2006)
- Memorias de Cienfuegos (2021)
Série Oceà[editar | editar còdic]
Série Pirates[editar | editar còdic]
Obres de teatre[editar | editar còdic]
- El cielo hace trampas (1963)
- Los conjurados (1963)
- Ha llegado un hombre (1963)
- La taberna de los cuatro vientos (1994)
- Alcazarquivir (1998)
Varis[editar | editar còdic]
- Tenerife. Guía de viaje (1964)
- Gran Canaria. Guía de viaje (1965)
- Mañana en Venezuela (1975)
- Una universidad alternativa (1989)
- Mare magnum (2000)
Filmografia[editar | editar còdic]
Com a director i guioniste[editar | editar còdic]
- Oro rojo (1978)
- Manaos (1979) (adaptació de la seua novela Manaos)
Como guionista[editar | editar còdic]
- ¿Es usted mi padre?, Antonio Giménez-Rico (1971)
- El perro, Antonio Isasi-Isasmendi (1977) (adaptació de la seua novela Como un perro rabioso)
- Ashanti, Richard Fleischer (1978) (adaptació de la seua novela Ébano)
- Cosas, José Lapeña (1980) (série de TV, 1 cap. ep.15, apareix como a actor)
- El último harén, Sergio Garrone (1981) (adaptació de la seua novela El último harén)
- Tuareg, Enzo G. Castellari (1984) (adaptació de la seua novela Tuareg)
- La flecha negra, John Hough (1985) (adaptació de la seua novela The Black Arrow de Robert Louis Stevenson)
- Sangre en el Caribe, Rafael Villaseñor Kuri (1985)
- Corazón de cristal, Gil Bettman (1986)
- La iguana, Monte Hellman (1988) (adaptació de la seua novela La iguana)
- Océano, Ruggero Deodato (1989) (série de TV, 6 cap.) (adaptació de les seues noveles Océano, Yaiza i Maradentro)
- Rottweiler, Brian Yuzna (2004) (adaptació de la seua novela El perro)