Threnetes ruckeri

El ermitaño barbudo colibandeado^[1] (Threnetes ruckeri), també denominat ermitaño barbudo (en Nicaragua, Costa Rica i Colòmbia), pico de sabre de coa negra, colibrí colirayada (en Hondures), tucuso de barba (en Veneçola) o barbita colibandeada (en Panamà i Equador),^[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, una de les tres pertanyents al gènero Threnetes. És natiu d'América Central i del noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per la pendent caribenya des del sur de Belize i surest de Guatemala cap al sur per Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i per la pendent del Pacífic des del centre sur de Costa Rica i Panamà; cap al sur per la regió del Va chocar de l'oest de Colòmbia, fins al suroest d'Equador i cap a l'est pel nort de Colòmbia i noroest de Veneçola.^[3]

Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides primàries i pertorbades, creiximents secundaris densos, xares semiabiertos, enmarañados, plantacions, preferentment prop de cursos d'aigua. Des del nivell de la mar fins als 1200 m d'altitut.^[3]

Descripció

És de mijà tamany de 10,2 a 11 cm de llongitut i un pes de 5 a 5,8 g. Té un pico llarc i curvat i, de la mateixa manera que atres ermitaños, no hi ha dimorfisme sexual. L'esquena és de color vert-bronzejada, i té un pegat obscur a l'altura de l'oït. El pit és de color taronja-marró i la part inferior és grisa. La subespecie del sur, T. r. venezuelensis, té el pit d'un color alguna cosa més apagat comparat a la subespecie nominal en el nort.

Comportament

De la mateixa manera que uns atres ermitaños, T. ruckeri visita flors molt distants, incloent: Heliconia, Costus i el banana. El macho sol ser menys agressiu que atres picaflores territorials.

El niu té la forma d'una tassa, i és construïda de fibres vegetals adjuntada a dos a quatre metros d'altura en la part inferior d'una heliconia o, a voltes el full d'una banana. La femella sol posar i incubar dos ous blancs.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie T. ruckeri va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1847 baix el nom científic Trochilus ruckeri; el seu localitat tipo és desconeguda.^[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Threnetes» prové del grec «thrēnētes» que significa ‘de luto’, ‘enlutado’; i el nom de l'espècie «ruckeri», commemora al naturaliste britànic Sigismund Rucker (1815–1890).^[4]

Taxonomia

La forma descrita T. r. darienensis Bangs & Barbour, 1922, prové d'una zona (Darién) d'intensa intergradación entre les tres subespecies reconegudes i es considera indivisible.^[3]

Subespecies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)^[5] i Clements Checklist/eBird ^[6] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:^[3]

Threnetes ruckeri ventosus Bangs & Penard, 1924 – est de Guatemala i Belize fins a Panamà.
Threnetes ruckeri ruckeri (Bourcier, 1847) – nort i oest de Colòmbia i oest d'Equador (al sur fins a L'Or).
Threnetes ruckeri venezuelensis Cory, 1913 – noroest de Veneçola (a l'est fins a l'oest d'Apure i oest d'Barinas).

Referències

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 d'abril de 2024. P. 127.
↑ ^2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 24 d'abril de 2024.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Threnetes ruckeri en Birds of the World.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Threnetes, p. 385; ruckeri, p. 340»
↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

Bibliografia

Hilty, S.L. Birds of Veneçola, ISBN 0-7136-6418-5
Stiles & Skutch, A guide to the birds of Costa Rica ISBN 0-8014-9600-4

Enllaços externs

Videos, fotos i sons de Threnetes ruckeri en eBird.
Sons i mapa de distribució de Threnetes ruckeri en xeno-vora.

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 d'abril de 2024. P. 127.

[AB-2] 2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 24 d'abril de 2024.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Threnetes ruckeri en Birds of the World.

[Jobling-4] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Threnetes, p. 385; ruckeri, p. 340»

[iocTro-5] IOC World Bird List: Hummingbirds

[cle-6] Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]