Tityra semifasciata
.jpg){kind=link}
Tityra semifasciata en Wikimedia Commons.
El titira emmaixquerat[1] (Tityra semifasciata) és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae, pertanyent al gènero Tityra. És nativa de Mèxic, América Central i Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li denomina també titira emmaixquerada (en Panamà, Perú, Equador, Colòmbia i Mèxic), titira carirroja (en Nicaragua i Costa Rica), bacaco de antifaz (en Veneçola), torreja o torrejo (en Hondures), titira puerquito (en Mèxic) o tueré emmaixquerat (en Argentina i Paraguay).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx àmpliament des del noroest i noreste de Mèxic, tant per l'alvertent del golf i caribenya com per l'alvertent del Pacífic, de Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, cap al sur a occident dels Vages de l'oest de Colòmbia i Equador, cap a l'est per Colòmbia i nort de Veneçola, cap al sur a orient dels Vages, per l'est d'Equador, este de Perú, Brasil, en la partix sur de la conca de l'Amazones (llevat en el noreste a on es dona també al nort del baix ric Amazones fins al sur de la Guayana Francesa), al sur del ric Amazones fins al suroest del país, nort i est de Bolívia, este de Paraguay i extrem noreste d'Argentina.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la seua immensa àrea de distribució, aparentment és més abundant a occident dels Vages; en els seus hàbitats naturals: el dosel de boscs humits a semiáridos i corona d'arbres més alts a lo llarc de les vores del bosc, arboledas, rodales de palmeres, segons creiximents, zones relativament obertes des de clars de bosc a sabanas en arbres dispersos, i plantacions. Principalment per baix de 1200 a 1500 m d'altitut, pero registrada fins a més de 1800 m en Panamà (Chiriquí) i Veneçola, fins a 2300 m en l'alvertent del Pacífic de Costa Rica, i fins a 2500 m en l'oest de Mèxic (Sinaloa).[3]
Descripció
[editar | editar còdic]És una au mijana, robusta, medix entre 19 i 20cm de llongitut. Els machos són de color gris clar, en un antifaz negre al voltant d'ulls i en la #front. Els ulls, a la seua volta, estan delimitats per un anell roig (sense plomes). El pico és roig en negre en la punta. Hi ha plomes negres en les ales i en la coa; les pates també són negres. Les femelles conserven el patró del macho sobre anell ocular, pico i pates; pero la cara, la corona i la #front són color marró, lo mateix que la nuca, l'esquena i els costats.
Se li crida puerquito per la seua vora, similar als gruñidos d'un porc (Els seus scrofa). S'alimenta principalment d'insectes.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 30 d'octubre de 2025. P. 496.
- ↑ . Avibase. Consultat el 31 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 Tityra semifasciata en Birds of the World.