Sellent
Sellent és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Situació[editar | editar còdic]
Està situat a uns 55 quilómetros de Valéncia, a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.
El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: Càrcer i Cotes al nort; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al sur; Xàtiva i Llosa de Ranes a l'est; Anna, Chella i Estubeny a l'oest; totes elles de la província de Valéncia.
Terme Municipal[editar | editar còdic]
L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).
Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.
Hidrografia[editar | editar còdic]
El riu Sellent, afluent del Xúquer per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la Canal de Navarrés.
A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.
Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.
Té fortes riuades en autumne com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
| 1983 - 1987 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
| 1987 - 1991 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
| 1991 - 1995 | Joaquín Llácer Llácer | AIS, Agrupación Independiente Sellent |
| 1995 - 1999 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
| 1999 - 2003 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
| 2003 - 2007 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
| 2007 - 2011 | Jorge Penalba Sancho | PPCV |
| 2011 - 2015 | Vicente Monar | PPCV |
| 2015 - 2019 | Vicente Monar | PPCV |
| 2019 - 2023 | Raquel Sancho Reig | PPCV |
| 2023 | Jordi San Martín Bono | PSPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 381 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1950 | 1960 | 1900 | 1994 | 196 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2019 | 2021 | 2023 | |||||
| 583 | 603 | 510 | 483 | 496 | 479 | 471 | 455 | 468 | 442 | 437 | 425 | 389 | 377 | 381 | |||||
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera.
La ganaderia ya no conta en caps de lanar, cabrío i vacú que posseïa en temps passats. Carix d'indústria.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Sellent
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sellent
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sellent.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |