Sayornis nigricans
El mosquero negre (Sayornis nigricans)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae, una de les tres pertanyents al gènero Sayornis. És natiu de l'oest i sur d'Amèrica del Nort, d'América Central i de regions andinas d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Ademés de mosquero negre (en Mèxic i Panamà), se li denomina també mosquero d'aigua (en Costa Rica, Hondures i Perú), cazamoscas negre (en Nicaragua), tigüín d'aigua (en Veneçola), atrapamoscas cuidapuentes o guardapuentes (en Colòmbia), febe guardarríos (en Equador), pitajo negruzco o viudita de riu (en Argentina).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és resident reproductiva des de la costa del suroest d'Oregó, en Estats Units, fins a Baixa Califòrnia i sur de Texas, la major part de Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i localment en Panamà; des de les montanyes del nort de Veneçola, cap al sur a lo llarc de la cordillera dels Vages de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, fins al noroest d'Argentina (fins a Catamarca). En els hiverns boreales algunes poblacions, principalment del centre oest d'Estats Units, realisen una migració parcial, desocupando àrees més nortenyes cap al sur; i unes atres, de Mèxic, ocupen àrees no reproductives en el noroest i en Baixa Califòrnia.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals, invariablement associats en aigua, que inclouen penya-segats costers, barrancas de rius, rieres i cursos d'aigua, vores de #llac i estanys efímers, fonts en parcs i abrevaderos de ganado. Forrajea en àrees obertes sobre aigües, pastures i atres substrats. Des del nivell de la mar fins a altitutés de 3000 m. Qualsevol suministrament d'aigua semi-permanent, en el degut acompanyament de fanc, que requerix per a construir el seu niu, és interessant per a esta espècie. A pesar de que preferix àrees obertes, també ocorre en àrees forestals.[3][4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 de març de 2023. P. 495.
- ↑ . Avibase. Consultat el 13 de març de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 poole, A.F., Gill, F.B. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 13 de març de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Sayornis nigricans, p. 452, làmina 52(10)»