Rostrhamus sociabilis
El caracolero comú[1] (Rostrhamus sociabilis), també conegut com elanio caracolero, gavilà caracolero, milano caracolero o taguató caracolero és una espècie d'au accipitriforme de la família Accipitridae que crío de manera resident en Amèrica del Sur tropical, les Antilles i el centre i sur de Florida.
Característiques
[editar | editar còdic]Les ales són llargues, amples i redonejades. La coa és llarga; el obispillo i les coberteras infracaudales són blancs. El pico, obscur i molt ganchudo, és una adaptació a la seua dieta, que consistix casi exclusivament en caragolés d'estany del gènero Pomacea (família Ampullariidae; encara que també incorpora a la seua alimentació carrancs i peixos[2]). El macho adult té el plomall gris azulado obscur, en les remeras més obscures; les pates i la cera són roges. La femella adulta té l'esquena castanya obscura i la pancha pàlida en moltes franges; la cara és blanquecina en zones més obscures darrere i sobre l'ull; les pates i la cera són de color groc o taronja. Els inmaduros són similars a la femella adulta, pero la corona presenta franges.
Història natural
[editar | editar còdic]És un au de chapullés d'aigua dolça, que anida en arbustos o en el sol. Posa de 3 a 4 ous. Medix uns 45 cm de llongitut i 120 cm d'envergadura. És una espècie gregaria; forma grans bandadas en hivern. El vol és llent, en el cap cap a avall en busca de caragols. Una volta localisat el caragol, ho captura i va a la seua branca favorita a menjar-li-ho.En una pata se subjecta en la branca i en l'atra sosté al caragol. Mentres ho sosté en la garra, en el pico fa un forat en la closca, en la part més inicial de la espira a on el caragol està retret i per ell ho extrau sense menjar-se l'opèrcul. Un troba escampats per la vora del riu Paraná les closques foradades i els opèrculs, en montons.
El caracolero comú és una espècie en perill en els Everglades de Florida, en una població de menys de 400 parelles d'crío. S'ha demostrat que el control artificial dels nivells d'inundació en els Everglades està diezmando la població de caragol poma. Aixina i tot, per lo general, no es considera una espècie amenaçada en el restant de la seua àrea de distribució.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen tres subespecies de Rostrhamus sociabilis:[3]
| Subespecie | Regió |
|---|---|
| Rostrhamus sociabilis plumbeus | marismas d'aigua dolça de Florida, Cuba i Illa de la Joventut |
| Rostrhamus sociabilis major | est de Mèxic i nort de Guatemala (Petén) |
| Rostrhamus sociabilis sociabilis | d'Hondures i Nicaragua a Brasil i noreste d'Argentina |
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/285.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Segona part: Falconiformes i Galliformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de decembre de 2013.
- ↑ de la Penya, M. i F. Tittarelli (2011). Guia d'Aus de la Pampa (en espanyol), Subsecretaria d'Ecologia, Govern de la Pampa, p. 89. ISBN 978-987-23239-3-6.
- ↑ Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology