Judith Shklar

Judith Nisse Shklar (24 de setembre de 1928 – 17 de setembre de 1992) fon una filòsofa i teòrica política nortamericana naixcuda en Letònia, que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'Ilustració. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de Harvard.

Biografia

Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: Judīet Nisse) en Riga, Letònia, en el sí d'una família judeua letona . Per la persecució durant la Segona Guerra Mundial, la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític Carl Joachim Friedrich, qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho fora». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (tenure) en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (lecturer), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega Stanley Hoffmann va comentar en una ocasió: «era, en diferència, la major estrela del departament».Hoffmann també la va descriure com «la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací».

A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.

Reconeguda com a docent i mentora, molts dels antics alumnes i colegues de Shklar contribuiren a un volum d'ensajos titulat Liberalism without Illusions: Essays on Lliberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar (University of Chicago Press, 1996), editat per Bernard Yack. Entre els autors es troben els seus destacats exalumnes Amy Gutmann, Patrick T. Riley, Nancy L. Rosenblum, Bernard Yack, Rogers Smith, Melissa Williams i Tracy B.Strong.

A lo llarc de la seua vida, Judith Shklar fon coneguda com «Dita». Ella i el seu espós, Gerald Shklar, tingueren tres fills: David, Michael i Ruth.

Pensament

El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en Daedalus (1982), i en Ordinary Vices (1984) . La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.

A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius». La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.

Shklar sostenia que «el significat originari i l'únic defendible del lliberalisme» és que «tot adult deu ser capaç de prendre tantes decisions efectives com siga possible, sense por ni favoritisme, sobre tants aspectes de la seua vida com siga compatible en la mateixa llibertat de tots els demés adults». Shklar concebia els drets no tant com a llibertats morals absolutes, sino més be com a facultats que els ciutadans deuen posseir per a protegir-se front als abusos.

Shklar mostrà un profunt interés per l'injustícia i els mals polítics, sostenint que «la filosofia no conseguix otorgar a l'injustícia l'importància que mereix»; és dir, la majoria dels filòsofs del passat han ignorat l'injustícia i s'han centrat exclusivament en la justícia, de la mateixa manera que han deixat de costat el vici per a parlar únicament de la virtut. Front a això, l'obra de Shklar evità centrar-se en la justícia i la virtut, i va posar el foc en el mal, la por o l'injustícia. Ordinary Vices i The Faces of Injustice expressen els seus intents de cobrir este buit en el pensament filosòfic, recorrent àmpliament tant a la lliteratura com a la filosofia per a sostindre que l'injustícia i el «sentit de l'injustícia» són universals des del punt de vista històric i cultural, i constituïxen conceptes essencials per a la teoria política i filosòfica moderna.

Premis i distincions

Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1970 i de l'American Philosophical Society en 1990. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'Universitat de Cambridge (1983–1984). En 1984 va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'Universitat d'Oxford en 1983 i 1986. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de Yale en 1988; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en 1989; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association.

En 1985, la secció de Phi Beta Kappa de l'Universitat de Harvard li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades».

En la cultura popular

Ordinary Vices de Shklar es menciona en la série de televisió nortamericana The Good Place, a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada.

Obres

Shklar escrigué numerosos llibres i artículs influents sobre ciència política, entre els que s'inclouen els següents:

• After Utopia: The Decline of Political Faith (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.
• Legalism: Law, Morals, and Political Trials (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.
• Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de Rousseau i la seua teoria social
• Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de Hegel Fenomenologia del Esperit.
• Ordinary Vices (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.
• Montesquieu (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de Montesquieu.
• The Faces of Injustice (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "Giving Injustice Its Due," "Misfortune and Injustice," i "The Sense of Injustice."
• American Citizenship: The Quest for Inclusion (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.
• On Political Obligation (Yale University Press, 2019) – Una série de conferències publicades pòstumament per Samantha Ashenden i Andreas Hess.

Diversos dels seus ensajos, entre ells el «clàssic» «The Liberalism of Fear», foren recopilats en dos volums pòstums editats per Stanley Hoffmann i publicats per l'deitorial University of Chicago Press: Redeeming American Political Thought (1998) i Political Thought and Political Thinkers (1998).