Juan Carlos Monedero
| Juan Carlos Monedero Fernández-Gala | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Politòlec, polític i escritor. | ||
| Naiximent: | 12 de giner de 1963 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Juan Carlos Monedero Fernández-Gala (Madrit, 12 de giner de 1963) és un politòlec, polític, professor, escritor i presentador espanyol d'ideologia d'extrema esquerra i comunista, exdirigent del partit polític Podem (Podemos, en castellà). Ha treballat com a assessor d'Esquerra Unida i del govern veneçolà, en Hugo Chávez en la presidència. Presenta el programa de debat polític En la frontera en Canal RED, el canal de televisió per internet i TDT de Pablo Iglesias. És apologiste de dictadures com la de Veneçola, justificant el frau electoral comés per Nicolás Maduro el 28 de juliol de 2024.
Biografia[editar | editar còdic]
És el quart fill de Salvador Monedero, de Gijón, naixcut en l'any 1932, i de Flora Fernández, una manchega de Vianos (Albacete), els qui en l'any 1955 s'establiren en Madrit, a on varen tindre als seus sis fills i varen montar un bar en el cantó de Romero Robledo en Ferraz.
Estudià primària i el bachillerat en un colege religiós, els Sagrats Cors de Martín de los Heros. Al mateix temps, i com la resta dels seus germans, ajudava en el negoci familiar, atenent en el seu cas la tenda d'ultramarins situada en la rebotiga del bar o repartint els encàrrecs. En un pare de dretes, el jove Monedero va iniciar el seu gir a l'esquerra als 11 anys, quan un amic seu del colege li va contar la detenció del seu pare, membre de l'antifranquista Unió Militar Democràtica.
Estudis universitaris[editar | editar còdic]
Encara que es va matricular inicialment en Economia en l'Universitat Complutense de Madrit (UCM), es va passar a Ciències Polítiques en 1984. També va assistir al Goethe Institut de Madrit.
Entre els anys 1989 i 1992, Monedero feu els seus estudis de doctorat en l'Universitat de Heidelberg (Alemània), baixe la direcció del politòlec Klaus von Beyme.
Des de l'any 1992 és professor en la Facultat de Ciències Polítiques de la UCM, a on desenrolla part de la seua llabor investigadora i impartix assignatures relacionades en les Institucions polítiques, la Teoria de l'Estat, Amèrica Llatina, el sistema polític d'Espanya i el procés de mundialisació.
En 1996 va llegir la seua tesis doctoral, Causes de la dissolució de la República Democràtica Alemana. L'absència de llegitimitat: 1949-1989, en la UCM.
Assessor d'Esquerra Unida (2000-2005)[editar | editar còdic]
Ademés de la seua tasca docent i investigadora, va eixercitar funcions d'assessoria política del polític espanyol Gaspar Llamazares entre els anys 2000 i 2005, durant la seua etapa de coordinador general d'Esquerra Unida (IU).
En l'any 2003 el Partit Popular (PP) es va querellar contra ell per ser el promotor i propietari del domini d'Internet noalaguerra.org. El lloc web mostrat en eixe domini, allojat en Nodo50, se centrava en la crítica al PP, llavors al front del Govern d'Espanya, per la seua implicació en el respal a l'invasió d'Iraq en 2003 i la posterior Guerra d'Iraq. El PP va considerar que part dels continguts constituïen injúries i calumnies contra el propi partit i varis dirigents, en afirmacions del tipo «còmpliços d'assessinat» en referència als diputats populars que havien donat el seu respal, en votació secreta, a la participació espanyola en la guerra d'Iraq. L'acusació va demanar pena de cinc anys de presó contra Monedero o els desconeguts responsables de la pàgina. En la seua defensa, Monedero va argumentar que s'havia llimitat a finançar l'iniciativa d'alguns alumnes i que la querella del PP atenia a motius polítics per implicar-se en contra de la guerra en Iraq. Despuix de negar-se a donar noms d'alumnes, el PP va continuar en la querella. La causa fon sobreseïda.
Assessor en Llatinoamèrica i conferenciant en l'Universitat Pontifícia Comillas (2005-2010)[editar | editar còdic]
Fon assessor del govern veneçolà entre 2005 i 2010, tant directament en el llavors president Hugo Chávez, com en el Ministeri de Planificació o en el Centre Internacional Miranda (a on fon responsable de formació).
Defengué la Revolució Bolivariana, emmarcada en el Socialisme del Sigle XXI. Sobre Chávez afirmà que, per la seua lluita contra el neolliberalisme i l'esforç a favor de l'integració llatinoamericana, fon «l'últim llibertador d'Amèrica Llatina», i que el procés polític en Amèrica Llatina era eixemple per a un món que està immers en una «crisis sistèmica capitalista». Despuix de la mort de Chávez va valorar el significat de la seua persona per a trencar l'hegemonia dels Estats Units en Amèrica Llatina i construir un procés d'integració regional, criticant la posició interessada dels mijos de comunicació en un intent de «guerra mediàtica».
Entre els anys 2005 i 2010, durant cinc estius, fon també professor visitant en l'Universitat Iberoamericana Puebla, impartint seminaris d'Anàlisis Polític.
En l'any 2008 va escomençar a colaborar com a conferenciant en el màster universitari en Cooperació Internacional al Desenroll de l'Universitat Pontifícia Comillas, en el que ya no participa.
En 2010 va assessorar a varis governs d'Amèrica Llatina sobre l'implantació d'una moneda única.
Salt als mijos de comunicació i 15-M (2011-2013)[editar | editar còdic]
En 2011 va escomençar a colaborar en els programes de debat polític "La Tuerka" de Tele K i "Fort Apache", presentats per Pablo Iglesias. Posteriorment, va participar en programes dels grans canals nacionals, com "Las mañanas de Cuatro" de Cuatro TV i "Al rojo vivo" de La Sexta.
Se li va considerar pròxim al moviment 15-M i alguns mijos el varen calificar com a «ideòlec» del mateix, encara que ell sostenia que a ningú se li pot atribuir tal condició. Ha opinat, sobre el moviment polític i social del 15-M, que «és lo millor que li ha passat a la democràcia».
Dirigent de Podem (2014-2015)[editar | editar còdic]
Des de giner de l'any 2014, forma part del partit polític Podem (en castellà, Podemos), dins del qual estaria en colaboració en [[Luis Alegre], Carolina Bescansa, Íñigo Errejón o Pablo Iglesias. En novembre d'eixe any fon elegit membre del seu Consell Ciutadà Estatal, sent designat secretari de Procés Constituent i Programa.
Controvèrsies[editar | editar còdic]
El 27 de giner de 2015 la Facenda espanyola i l'Universitat Complutense de Madrit varen iniciar investigacions contra ell pels seus servicis d'assessoria als governs de Veneçola, Bolívia, Equador i Nicaragua realisats en 2010 per a la creació d'una unitat monetària en Llatinoamèrica, pels quals hauria percebut 425.000 euros, va presentar una declaració complementària de la seua renda com a persona física, ya que en 2013 havia creat l'empresa Caixa de Resistència Motiva 2, sense empleats ni estructura organisativa, per a facturar els diners obtinguts en estos treballs, declarant la seua renda per mig de l'impost.
El 28 de giner de 2015 el diari El País el va acusar de falsejar la major part del seu currículum acadèmic, de lo que el propi diari es va retractar l'1 de febrer. El 30 d'abril de 2015 va anunciar la seua dimissió de la direcció de Podem, despuix de reclamar un regrés als seus orígens d'este partit polític —que situava en el Moviment 15-M— front a les regles de l'àmbit institucional.
En 2022 es varen donar a conéixer varis àudios involucrant a l'excomissari José Manuel Villarejo, condenat per corrupció, i dos importants empresaris de mijos espanyols, Antonio García Ferreras i Mauricio Casals, en els que conspiraven per a perjudicar a Monedero i atres dirigents polítics, en els que s'aplega a afirmar que «Nosatres 'matarem' a Monedero» i que «podem esclata». Despuix de difosos els àudios, Monedero va anunciar que demandaria al Partit Popular i a l'excomissari Villarejo.
L'obra del cofundador de Podem ha motivat valoracions de diversa índole per part de periodistes i tertulians. Ademés, algunes entitats, com a Associació Pro Justícia Sigle XXI i Manos Limpias (Mans Netes), han presentat querelles per frau fiscal, que finalment han segut archivades per la justícia, puix Monedero havia reconegut el seu deute ans que es presentaren.
Presentador de TV[editar | editar còdic]
Des de giner de 2018, Juan Carlos Monedero presenta «En la frontera» en Público TV, un programa en format de «late night» que inclou entrevistes i debat polític.
Eleccions en Veneçola 2024[editar | editar còdic]
Monedero va viajar per a participar de les eleccions presidencials de Veneçola de 2024. Assegurava que Maduro venceria a Edmundo González per 21 punts. Monedero va acompanyar i va celebrar la victòria del president de Veneçola, Nicolás Maduro, qui despuix d'unes eleccions polèmiques, en acusacions de frau electoral i restriccions a l'oposició de la seua política, fon proclamat president electe per al periodo 2025-2031 pel Consell Nacional Electoral. En mig de denúncies per frau, protestes massives en els carrers i violacions als drets humans, Monedero va criticar a l'oposició acusant-la de golpista i va assegurar que les eleccions havien segut pacífiques.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
La formació Podem, en agraïment a les seues contribucions, ha nomenat a Juan Carlos Monedero, en substitució de Federico Severino Vitantonio, nou director de l'Institut 25 de Maig (I25M), la fundació vinculada ad eixa formació el fi de la qual és l'anàlisis, la formació i la creació política i cultural. Sent ademés l'institut el coordinador de la 'Escola de càrrecs públics', dirigida a càrrecs de Podem.
Obra[editar | editar còdic]
Ha segut columniste en periòdics com el diari Público, articuliste ocasional en El País i en l'actualitat colabora en el periòdic La Marea, en CuartoPoder i en el seu blog personal.
Ha escrit alguns llibres, com:
- (1992). El retorno a Europa. De la perestroika al Tratado de Maastricht. Madrid: Complutense. p. 429. ISBN 8474914469.
- (1999). En torno a la democracia en España. Problemas pendientes del sistema político español, junt a Paniagua Soto, Juan Luis. Madrid: Tecnos. p. 501. ISBN 8430933573.
- (2000). Informe sobre la implantación del euro en España. European University Institute: Badia Fiesolana.
- (2003). Cansancio del Leviatán: Problemas políticos en la mundialización. Madrid: Trotta. ISBN 8481646253.
- (2005). La Constitución destituyente de Europa: Claves para otro debate constitucional. Madrid: La Catarata. p. 160. ISBN 9788483192146.
- (2006). Empresas de Producción Social. Instrumento para el socialismo del siglo XXI. Caracas. p. 238. ISBN 9801220252.
- (2009). Claves para un mundo en transición. Crítica y reconstrucción de la política. Madrid: Cyan. p. 74. ISBN 9788481988031.
- (2011). La transición contada a nuestros padres. Madrid: La Catarata. p. 232. ISBN 9788483195857.
- (2012). Dormíamos y despertamos. El 15M y la reinvención de la democracia. Madrid: Nueva Utopía. ISBN 8496146596.
- (2013). Conversaciones entre Julio Anguita y Juan Carlos Monedero. Más Madera a dos voces. Junt a Julio Anguita. Madrid: Icaria. p. 120. ISBN 9788498885286.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juan Carlos Monedero.