Bison antiquus
Bison antiquus és una espècie extinta de bisonte i es trobava entre els majors herbívors de Norteamérica durant el Pleistoceno i és un antepassat directe de l'actual bisonte americà.
Durant el Pleistoceno final, fa entre 240 000 i 220 000 anys,[1][2] el bisonte de les estepas (Bison priscus), va emigrar de Siberia a Alaska. Esta espècie va habitar àrees de Norteamérica durant lo que quedava de Pleistoceno, fins que va ser reemplaçat pel bisonte jagant (Bison latifrons) primer i fa uns 22 000 anys per Bison antiquus. Bison antiquus es va ser fent cada volta més abundant en Norteamérica durant el periodo comprés des de 18 000 a 10 000 anys AP,[2] despuix del com va començar a ser reemplaçat per l'actual bisonte americà.[3][4] B. antiquus és l'herbívor que més habitualment s'ha recuperat dels pous d'asfalt de l'Alquitrà.
B. antiquus va ser entre un 15 i 25% més gran en general que el bisonte modern: era més alt i tenia ossos i banyes més grans: alcançava més de 2.27 metros d'altura, 4.6 metros de llarc i un pes d'1.588 quilograms. De punta a punta, les banyes de B. antiquus medien casi un metro.[5]
Un dels llocs més notables a on s'ha trobat B. antiquus és el jaciment arqueològic Hudson-Meng Bison Kill, gestionat pel servici forestal d'Estats Units, a 30 km al noroest de Crawford, Nebraska, en el qual s'aprecien esquelets semifosilizados in situ de casi 500 individus d'esta espècie. S'han recuperat algunes llances i puntes de proyectils paleoindios junt en els esquelets d'animals del jaciment, que ha segut datat aproximadament entre 9.700 i 10.000 anys. La raó per a la "matança" de tants animals en una sola localitat encara és matèria de conjectura; alguns investigadors afirmen que va ser el resultat d'una exitosa cacera dels paleoindios, mentres que uns atres suponen que la rabera va morir com a conseqüència d'algun dramàtic event natural, per a ser més vesprada aprofitats els seus cadàvers pels humans. En el lloc es troben individus de Bison antiquus d'abdós sexes i en un ampli ranc d'edats.[6][7]
En Mèxic, Bison antiquus ha segut trobat en la Localitat “Barranca de Sant Mateo Huexoyucán”, Tlaxcala.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bell, C.J., et al. (2004). «The Blancan, Irvingtonian, and Rancholabrean mammal ages», Woodburne, M.O. (ed.). Clapix Cretaceous and Cenozoic Mammals of North America: Biostratigraphy and Geochronology, Columbia Univ. Press, pp. 232–314. ISBN 0-231-13040-6.
- ↑ 2,0 2,1 Scott, I., Cox, S.M. (2008). «Clapix Pleistocene distribution of Bison (Mammalia; Artiodactyla) in the Mojave Desert of Southern Califòrnia and Nevada», Wang, X., Barnes, L.G. (ed.). Geology and Vertebrate Paleontology of Western and Southern North America, Museu d'Història Natural del Comtat de Los Àngeles, pp. 359–382.
- ↑ Wilson, M.C., L.V. Hills, i B. Shapiro(2008).Canadian Journal of Earth Sciences.45
- 827–859.doi:10.1139/I08-027.
- ↑ Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.70
- 201-222.
- ↑ https://web.archive.org/web/20110821104228/http://warkworthwesternweekend.com/competitors.php
- ↑ Davis, L.B. and Wilson, M. (1978) "Bison procurement and utilization: A symposium," Plains anthropologist. Volume 23, Issue 82, Part 2. p 128.
- ↑ Agenbroad, L.D. (1978) The Hudson-Meng site: an Alberta bison kill in the Nebraska high plains. University Press of America.
- ↑ Bolletí de la Societat Geològica Mexicana Vol. 68. No. 3: 497‒514.