Falles
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Les Falles son una festa celebrada del 15 al 19 de març en algunes ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana (Espanya), entre elles principalment en Valéncia; aixina com en la ciutat argentina de Mar del Plata, receptora de milers d'inmigrants valencians. També dites festes josefines o festes de Sant Josep es celebren en honor a Sant Josep, patró dels carpinters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d'elements. Al llarc de la història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permetixen formes més llaugeres i de major tamany.
La festa d'una ciutat
És una festa en una arraigada tradició en la ciutat de Valéncia i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Actualment, esta festivitat s'ha convertit en un atractiu turístic molt important.
Els seus orígens son realment senzills, una simple crema de desfets dels tallers de carpinteria. Pero la inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els rascs propis de la seua cultira i història.
Es podria dir que son els carnavals de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volca en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pòlvora, el carrer, i bunyols.
Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un Casal Faller, que durant tot el eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comisió consta també d'una comisió infantil, formada únicament per chiquets, que també planten la seu apròpia falla. LEs falles infantils mesuren, com a màxim, 3 metros de diàmetre i estan compostes per figures d'estètica més pròxima la món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.
Des d'el 15 de març dasta el 19 de març els dies i nits en Valéncia son una festa contínua. Pero ya des d'el 1 de març es fan mascletaes, espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del roïdo dels canyons de pòlvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l'Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes comisions falleres disparen mascletaes junt als seus casals durant la semana fallera.
El total de falles (386 en 2007) es clasifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, riesc, temàtica, colorit, etcètera. També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera. Estos premis no suposen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut, que s'indicarà en un banderí en la falla hasda el dia de la cremà. Encara que els premis son un orgull per a les comisions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en costos que ya han superat els 720.000 euros. Diners qeu es recauden entre els fallers de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o iluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en laeconomia de les comisions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituixen la principal font de financiació dels monuments fallers.
Encara que el objectiu de les comisions és construir la falla per a la festa de Sant Josep, durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de els comisions falleres u dels principals eixos de la vida asociativa i el entramat social de Valéncia i els demés municipis a on es celebra esta festa.
Les falles com a monuments
Habitualment tenen caracter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la Falla Nou Campanar 2007, en 32 metros, sigué la més alta i voluminosa de la història) rodejats de numeroses figures de cartó pedra (material que en els últims anys està siguent sustituit per atres més moderns com el poliestiré expandit, més llauger i moldejable, també més tòxic, sostengudes per un armaçó de fusta. Inclouen lletrers escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.
Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts profesionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comisions (en Valéncia hi han 386) contraten. Les falles s'instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, el acte de la plantà s'adelanta varies semanes (en 2008, Nou Campanar començà la seua plantà el 27 de Febrer) i necesita de l'ajuda de grues. El acte en el qe se crema la falla es denomina la cremà.
Com a complement als lletrers, alguens comisions editen un follet o llibret en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut dela falla. Este gènere s'inicià en el sigle XIX en el autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o José Bea Izquierdo.
Espectàculs pirotècnics
La pòlvora i pirotècnia arribaren en els musulmans, des de llavors sempre ha anat lligada en les festivitats del poble valencià. Siguent estes unes festes representatives de dit poble, s'entén que tal element no podria faltar en tot festejament popular.
La despertà
Les falles comencen cada dia en la despertà. Els fallers desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com tró de colp, els quins exploten al colpejar el piso.
La mascletà
- Artícul principal → Mascletà.
Son les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necesari estar pròxims al lloc a on s'explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel roïdo i el estruendo conseguixes unes sensacions similars a la audició d'un concert, aconseguint qeu el estruendo t'entorne i tot açò en qüestió d'escasos minuts (5-7).
Bàsicament es composen de material terrestre i d'un principi i final aèreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, aconseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També s'aconseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el piso o atats a les cordes que subgecten les meches.
Actualment les mascletaes que se disparen en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia, que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 eros, no obstant alguns pirotècnics posen de sa part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.
Els castells de focs artificials
Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de Focs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entreles 1:00 i la 1:30 hores en la zona de la Alameda junt al antic cauce del riu Túria.
El més important i espectacular dels castells és el conegut com "La nit del Foc" que es dispara la nit del 18 al 19 de març, a on milers de kilograms de pòlvora iluminen el cel de Valéncia, aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a loq ue va a vindre el dia 18 (LA NIT DEL FOC) a on més de 20 minuts no deixen de tirar cohets. Per útim dir, que les festes falleres no s'entenen sense bunyols, llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.
Actes fallers
A pesar de múltiples i variats actes que es realisen per tota la ciutat, existixen alguns qeu son fixos, estos els organisa la Junta Central Fallera, els describirem a continuació per orde cronològic.
Ans de la Semana Fallera
Últim dumenge de febrer: La Cridà
La Cridà és el acte en el que la Fallera major de la Ciutat, reunix en les portes de la mateixa les Torres dels Serrans, a totes les comisions falleres i realisa una cridada, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants.
L'exposició del Ninot
Cabalgata del Ninot
Cabalgata del Regne
Semana Fallera
Dia 15: La Plantà
- Artícul principal → Plantà.
La Plantà és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, siguent el plaç per a estes dasta la matinada, moment en qeu es presentarà el jurat per a calificar-les.
Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competivitat de les comisions aixina com acrecentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat. El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se plantà al tombe. Actualment algunes comisions volguent desmarcar-se'n un poc de la competivitat estan intentant retornar als seus origens realisant la plantà en sa antiga modalitat.
Dia 16: Arreplegada de premis
En este dia s'inicia l'arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l'entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell càixer del riu Túria (dies 15, 16, 17 i 18).
Dies 17 i 18: L'Ofrena
En este dia s'inicia l'Ofrena a la Verge dels Desamparats, patrona de la ciutat de Valéncia. L'ofrena es realisa per la vesprada hasda be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s'amplià a dos dies, adelantant-se esta al dia anterior. En ella, cada faller oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapiç de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impresionants disenys. Açò, sumant als 14 metros d'altura de la Verge, doten a l'ofrena d'una gran vistositat.
La fallera major de Valéncia després d'haber presidit l'ofrena de flors clausurarà el acte sent l'última en desfilar front a la Verge.
Nit del 18 al 19: La Nit del Foc
La Nit del Foc és una de les manifestacions pirotècnices nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festells, i que des de fa anys se tralladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pòlvora repartits per tot tipo de carcases de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atènyer fàcilment més d'un milló de persones.
Dia 19: La Nit de la Cremà
- Artícul principal → La Cremà.
.jpg){kind=link}
La Cavalgata del Foc és una cabalgata que anúncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era el acte en que, tras retirar els ninots de la falla, es portaven en cabalgata hasda el Musèu Faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central FAllera i de la Asociació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana,q eu data dels anys tranta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carroces del deu Plutó encenen les Falles. Per allò es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, al llarc del Carrer Coló i hasda la Porta de laMar, coma preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colls de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.
La cremà és el acte de clausura de les festes. Consisitix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte vé precedit per un castell de focs artificials, encenint per la FAllera Major i el President de la Comisió. En primer lloc, en torn a les deu d ela nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especia, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema elmonument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procodeix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els impostos (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€) Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla SAN VICENT-MARVÀ, ya que la cremaren pasades les 2 de la nit.
Història
En el valencià mijà, la paraula falla (del llatí fac[u]la, diminutiu de fax, antorcha) servia per a anomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, antorcha. En el Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a iluminar-se.
Este terme s'utilisava tant per a les antorches que iluminaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a alumbrar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i luminaries que s'encenen en vespres de festes extraordinaries i patronals.
La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pr`tactica ritual el nom de falla.
La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, sigueren iniciades per el gremi de carpinters qeu cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en uan foguera purificadora, virutes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.
Exisitixen atres autors qeu intenten torbar un orige més antic a la festa, defenint que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anúncia la entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.
En el sigle XVIII algunes de les falles que s'encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics iburlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa falera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Fales es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més probable, explica que els carpinters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus parots (estructures de les que colgaven els candils qeu donaven llum) post que en la arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necesaris. En el pas del temps i per mediació de la Iglésia, se va fer coincidir la data de la crema d'estos partos en la vespra de la festivitat del patró dels carpinters, Sant Josep.
La tradició anà sometint-se a canvis en el pas del temps. A eixe parto se li anaren afegint robes per a que adopta's fisionomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dptà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant una estoreta velleta, que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots sigueren els primers ninots. En el pas del temps s'incorporà la gent dle barri al procés de confecció de les catafalcs, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.
Hasda principis del sigle XX les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, dasta que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant hasda l'actualitat, a on la majora de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment moldejable en serres de calor i li aporta més brillantor a la peça. Aixina el art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d'altura.
Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El Gremi d'Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d'ensenyar el antic ofici de producció de nomuments fallers. La Junta Central Fallera és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller. No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en sa emblemàtica i anyorada branca de llorer. Joan B. Vinyals Cebrià. REcorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la composva la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el delantal blanc almidonat, manguits blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pugué inmortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, mos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més tipics a on es plantava un carafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i el estampit de algun petart disparat per la chiquilleria del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera inguerem qeu identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en el Espill. El arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a caball entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima receta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d'aquells lluntats temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer".