Ecologia

L'ecologia és la ciència que estudia els sers vius, el seu ambient, la distribució i abundància, com eixes propietats són afectades per la interacció entre els organismes i el seu ambient. L'ambient inclou les propietats físiques que poden ser descrites com la suma de factors abiòtics locals, com el clima i la geologia, i els atres organismes que compartixen eixe hàbitat (factors biòtics).

La visió integradora de l'ecologia planteja que és l'estudi científic dels processos que influencien la distribució i abundància dels organismes, les interaccions entre els organismes, aixina com les interaccions entre els organismes i la transformació dels fluixos d'energia i matèria

Història

El terme Ökologie fon introduït en 1869 pel prussià Ernst Haeckel en el seu treball Morfologia General de l'Organisme; està compost per les paraules gregues oikos (casa, vivenda, llar) i logos (estudi o tractat), per això Ecologia significa "l'estudi de les llars".

En un principi, Haeckel entenia per ecologia a la ciència que estudia les relacions dels sers vius en el seu ambient, pero més tart va ampliar esta definició a l'estudi de les característiques del mig, que també inclou el transport de matèria i energia i la seua transformació per les comunitats biològiques.

Objecte d'estudi

L'ecologia és la branca de la Biologia que estudia els sers vius, el seu mig i les relacions que establixen entre ells. Estos poden ser estudiats a molts nivells diferents, des de les proteïnes i àcits nucleics (en la bioquímica i la biologia molecular), a les cèlules (biologia celular), teixits (histologia), individus (botànica, zoologia, fisiologia, bacteriologia, virologia, micologia i atres) i, finalment, al nivell de les poblacions, comunitats, ecosistemes i la biosfera. Estos últims són els subjectes d'estudi de l'ecologia.

Atés que es concentra en els més alts nivells d'organisació de la vida en la Terra i en la interacció entre els individus i el seu ambient, l'ecologia és una ciència multidisciplinària que utilisa ferramentes d'atres branques de la ciència, especialment Geologia, Meteorologia, Geografia, Física, Química i Matemàtica.

Els treballs d'investigació en esta disciplina es diferencien en respecte de la majoria dels treballs en les atres branques de la Biologia pel seu major us de ferramentes matemàtiques, com la estadística i els models matemàtics.

Disciplines de l'Ecologia

Com disciplina científica on intervenen diferents caràcters l'ecologia no pot dictar qué és "bo" o "roín". Aixina i tot, es pot considerar que el manteniment de la biodiversitat i els seus objectius relacionats han proveït la base científica per a expressar els objectius del ecologisme i, aixina mateix, li ha proveït la metodologia i terminologia per a expressar els problemes ambientals.

Les economia i l'ecologia compartixen formalisme en moltes de les seues àrees; algunes ferramentes utilisades en esta disciplina, com a taules de vida i teoria de jocs, varen tindre el seu orige en la economia. La disciplina que integra les dos ciències és la economia ecològica.

• La ecologia microbiana és la branca de l'ecologia que estudia als microorganismes en el seu ambient natural, els quals mantenen una activitat contínua imprescindible per a la vida en la Terra. En els últims anys s'han conseguit numerosos alvanços en esta disciplina en les tècniques disponibles de biologia molecular.

Els mecanismes que mantenen la diversitat microbiana de la biosfera són la base de la dinàmica dels ecosistemes terrestres, aquàtics i aéreus. És dir, la base de l'existència de les selves i dels sistemes agrícoles, entre atres. D'atra banda, la diversitat microbiana del terra és la causa de la fertilitat del mateix.

• Biogeografia: és la ciència que estudia la distribució dels sers vius sobre la Terra, aixina com els processos que l'han originat, que la modifiquen i que la poden fer desaparéixer. És una ciència interdisciplinària, de manera que encara que formalment és una branca de la Geografia, rebent part dels seus fonaments d'especialitats com la Climatologia i atres Ciències de la Terra, és al mateix temps part de la Biologia. La superfície de la Terra no és uniforme, ni en tota ella hi ha les mateixes característiques. El espai isotròpic que utilisen, o suponen, els esquemes teòrics de localisació és tan sols una construcció matemàtica de l'espai.

• La ecologia matemàtica es dedica a l'aplicació dels teoremes i métodos matemàtics als problemes de la relació dels sers vius en el seu mig i és, per tant, una branca de la biologia. Esta disciplina proveïx de la base formal per a l'enunciació de gran part de l'ecologia teòrica

• La ecologia de la recreació és l'estudi científic de les relacions ecològiques entre el ser humà i la naturalea dins d'un context recreatiu. Els estudis preliminars es varen centrar principalment en els impactes dels visitants en àrees naturals. Mentres que els primers estudis sobre impactes humans daten de finals de la década dels 20, no fon sino fins als 70s que es va reunir una important quantitat de material documental sobre ecologia de la recreació, época en la qual alguns països varen patir un excés de visitants en àrees naturals, la qual cosa va ocasionar desequilibris dins de processos ecològics en les dites zones. A pesar de la seua importància per al turisme sostenible i per al maneig d'àrees protegides, la investigació en este camp ha segut escassa, dispersa i relativament desarticulada, especialment en països biodiversos.

• La ecologia del paisage és una disciplina a cavall entre la geografia física orientada regionalment i la biologia. Estudia els paisages naturals prestant especial atenció als grups humans com a agents transformadors de la dinàmica fisicoecològica d'estos. Ha rebut aportes tant de la geografia física com de la biologia, ya que si be la geografia aporta les visions estructurals del paisage (l'estudi de l'estructura horisontal o del mosaic de subecosistemes que conformen el paisage), la biologia mos aportarà la visió funcional del paisage (les relacions verticals de matèria i energia). Este concepte comença en 1898, en el geógraf, pare de la pedologia russa, Vasily Vasilievich Dokuchaev i fon més tart continuat pel geógraf alemà Carl Troll. És una disciplina molt relacionada en atres àrees com la Geoquímica, la Geobotànica, les Ciències Forestals o la Pedologia.

• La Ecologia Regional és una disciplina que estudia els processos ecosistèmics com el fluix d'energia, el cicle de la matèria o la producció de gasos d'hivernàcul a escala de paisage regional o bioma. Considera que hi ha grans regions que funcionen com un únic ecosistema.

• L'agronomia, explotació peixquera i, en general, tota disciplina que tinga relació en l'explotació o conservació de recursos naturals, en especial sers vius, tenen la mateixa relació en l'ecologia que gran part de les ingenieries en la matemàtica, física o química.

atres disciplines

• Biologia de la conservació
• Ecologia de comunitats
• Ecologia de la recreació
• Ecologia de poblacions
• Ecologia del comportament

Vore també

• Ecosistema
• Agronomia
• Canvi climàtic
• Ecologisme