Apartheid

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:06 21 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «200px|thumb|Cartell en una plaja de [[Durban, Suràfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de plages de Durb...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Cartell en una plaja de Durban, Suràfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de plages de Durban esta àrea de bany està reservada per a l'us exclusiu dels membres del grup racial blanc".

L'apartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que se convertí en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional en Suràfrica (i Namíbia mentres restà sota tutela surafricana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, el llavors primer ministre. Significa "separació'" o més lliteralment "apartament" en afrikaans i neerlandés, pero el terme ha estat adoptat per quasi totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat en més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits.

La segregació racial a Suràfrica començà durant el colonialisme, pero l'oficialisació de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova llegislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades per mig de trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals se convertiren en estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i atres servicis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pijors.

Vínculs externs