Antena 3 Radio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Logotip de Antena 3 Radio

Antena 3 Ràdio fon una emissora creada per mijos de comunicació com el diari La Vanguardia, ABC-Prensa Española,, l'agència Europa Press i persones com Manuel Martín Ferrand i el Grup Zeta. Va estar en actiu des de l'1 de febrer de 1982 fins el 19 de juny de 1994, any en que fon substituïda per Sinfo Radio Antena 3.

Fundació

Fon creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%), ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grup Zeta. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de La Vanguardia.

Història

Escomençaments

Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el 4 de maig de 1982 i en l'any 1984 va comprar la cadena Radio 80 en la qual cosa va passar a ser ràdio-fòrmula d'Antena 3 Ràdio i es va nomenar a eixa radiofòrmula des de llavors Ràdio 80 Serie Oro. En l'any 1991 escomençà a emetre la segona radiofòrmula d'Antena 3 Ràdio nomenada Radiolé.

Ideologia

L'ideologia d'Antena 3 Ràdio consistia en la busca de la veritat i de la notícia sempre en independència política i aixina ho definia el seu eslògan: Notícies veraces i opinions independents. Esta forma de contar la notícia va fer que molta gent sintonisara esta ràdio ya que ells consideraven que era l'única que dia la veritat de la notícia i l'única emissora crítica en el govern socialiste de Felipe Gonzàlez. Per a molts espanyols supongué ser l'única cadena que defenia la veritat i sense cap tendència cap a l'esquerra o cap a la dreta.

Estreles radiofòniques

Les dos figures principals de la cadena varen ser Antonio Herrero, al qual li supongué el llançament cap a l'estrelat de les ones radiofòniques sempre en el seu programa matinal El primero de la mañana, i José María García, el qual ya havia segut conegut en la Cadena SER i el qual feya el seu programa deportiu Supergarcía en la hora cero. També fon molt important, encara que no tant, José Luis Balbín i el seu programa nocturn Hora cero. Atra estrela de la cadena fon Carlos Pumares i el seu programa de matinada Polvo de estrellas.

Consolidació

Va conseguir liderar l'EGM durant la segona onejada i en la qual cosa es convertia en la primera cadena de ràdio que conseguia superar a la Cadena SER en tota l'història de l'estudi en número d'oyents (3.139.000 d'oyents per a Antena 3 davant els 3.007.000 oyents per a la SER). Des d'este moment no sols es consolidava sino que feya presagiar una llínea ascendent cap amunt. Llamentablement la cosa no va ser aixina i succeïren fets que varen marcar la trayectòria com ara contem.

Compra de PRISA

Just després d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del Govern d'Espanya, va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la Cadena COPE.

En 1992 es va desfer del seu paquet accionarial d'Antena 3 Televisió S.A. en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En 1993 va llançar una OPA per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en 1994 PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en maig de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el 19 de juny de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de José María Aznar ni pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Conseqüències

Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en Espanya per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.