La Todolella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 21:06 21 set 2013 per Maso (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infoboxpobles | nom = Todolella | senyera = no | imageescut = Escut de la Todolella.svg | image = Castell de la Todolella 2.jpg | pie_de_imagen = Castell de ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Infoboxpobles Todolella (en valencià la Todolella o la Tolella) es un menut municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la provincia de Castello, en la comarca de Els Ports de Morella. Segons el cens de 2006, te una poblacio de 140 habitants. Un dels llocs d'interés turistic es el seu castell migeval, que data del segle XIV.

Geografia

Està situat en el sector central de la comarca, en el llimit en la provincia de Teruel.

Localitats llimitrofes

Olocau del Rei, La Mata de Morella, Cinctorres i Forcall totes elles en la provincia de Castello i Gayata i Castellote en la de Teruel

Historia

Todolella sembla ser d'orige musulma i despres de ser conquistat per tropes del rei Jaume I rebe del mateix i en favor de Ramón de Perola, carta pobla datada en Valencia el 2 d'agost de 1242.

A finals del segle XIII o principis del XIV, Françesc de Vinatea se cassà en primeres nupcies en "Na" Carbona, filla del senyor de la Todolella; despres de ser absolt per Jaume II d'Arago de l'assessinat de la seua esposa per adultera, transferi el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta i se fon a viure a Valencia.

En 1691, conseguix de mans de Carles II l'independencia a l'igual que les atres llogarets despres de varis segles de continues lluites contra Morella per a conseguir-la.

Durant la Guerra de Successio en 1710, Todolella fon escenari d'una batalla en el pont del riu Cantavieja, entre morellans i migueletes.

Administracio

Plantilla:AlcaldesEspaña

Demografia

Evolucio demografica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
160 150 147 138 136 144 140 134 133 140

Monuments

Monuments religiosos

Iglesia de Sant Bertomeu
  • Ermita de Sant Cristofol.
  • Ermita de Sant Onofre.
  • Iglesia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu.
  • Iglesia Parroquial de Sarañana. Iglesia parroquial del llogaret de Sarañana. Dedicada a Santa Quiteria i Sant Miquel.

Monuments civils

  • Castell de Todolella. (Segle XIV). En lo mes alt de la poblacio destaca per la seua grandea un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, fon sense dubte alguna la residencia dels seus primers senyors feudals.
  • Ajuntament. Edifici d'interés arquitectonic.
  • Pont. Prop de la poblacio se troba un pont sobre el riu Cantavieja construit en el segle XV.
  • Forat del Lladre (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella.
  • Quixal de la Todolella. Situada en el terme de dita poblacio.
  • La Preso (La Presó). Ubicada en l'epicentre del poble.

Llocs d'interés

  • Poblat romanic de Sarañana. En el terme municipal se troba el poblat romanic de Saranyana, la seua orige es anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "Sarna" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui nomes queden els murs i l'absit de la primitiva iglesia romanica, la Casa Consistorial i una casona senyorial.

Festes locals

  • Sant Antoni Abat. Del 16 de giner al 17 de giner. La "Santantoná", es l'escenificacio de les tentacions del sant, que se celebra la vespra.
  • Els Tronques. El dumenge de carnistoltes en la plaça del poble se torra carn per a despres subastar-la entre els assistents.
  • Romeria a Sant Cristofol. Se celebra el 1 de maig.
  • Festes patronals. Del 20 d'agost al 31 d'agost.
  • Romeria a Sant Miquel. Se celebra el 29 de setembre.

Personages ilustres

  • D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixque el dia 23 de decembre de 1717. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en Cerdenya. Escrigue l'obra Varis successos i memories d'esta Ciutat i regne, estenent-se a alguns del d'Arago.[1]

Referencies

  1. Biblioteca valenciana dels escritors que floriren fins els nostres dies. Just Pastor Fuster. 1827.

Enllaços externs

Commons