Alfauir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:46 4 gin 2009 per Silla Blava (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 95px |image_província = [[Image:‎Alfahuir-Mapa_de...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alfauir
95px Escudo de Alfahuir.png
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°55′42″N 0°15′1″O
Altitut: 75 msnm
Superfície: 6,2 km²
Població: 437 hab.
Densitat: 70,48 hab./km²
Gentilici: Alfauireny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46725
Festes majors: 1ª semana de setembre
Alcalde: Providencia Martínez García (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Alfauir és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat entre les serres d'Ador i Falconera, el riu Vernissa dividix el terme en dos sectors. El terreny és pla, a excepció del sector sur accidentat per les estribacions de la serra d'Ador. Les altures principals son: Castillos (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.). El Vernissa creua el terme d'oest a est, servint de llímit ab Ròtova; afluixen al mateix, per la dreta els barrancs de la Bassa i Alfauir. El clima es templat.

Casi la totalitat del terme està coberta de arborat, garroferes i frutals principalment. El poble està situat a la banda esquerra del barranc d'Alfauir.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar ab la CV-686 i la CV-60.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfauir llimita ab les següents localitats: Ador, Almiserà, Castellonet, Palma de Gandia i Ròtova, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Alfauir era una alqueria musulmana. Després de la conquista de Jaume I d'Aragó contava ab 25 cases i algunes granges, depenent de la baronia de Palma, anexa al ducat de Gandia. En el segle XV va pertànyer al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Providencia Martínez García PSPV-PSOE
2007 - 2011 n/d n/d
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
296 287 317 343 356 357 356 381 402 437

Economia

Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps moscatell, oliveres i armelers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en época de pluges les recull a través d'un assut, i després se distribuïx per una sequia mare als termes de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu son els tarongers, hortalices i llegums. La part no cultivada del terme està coberta de pins i mont baix.

El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.

Existix una mina d'algeps.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren en la primera semana de setembre.

Veja's també

Enllaços externs

Referències