Cyphorhinus arada
El cucarachero musical,[1] (en Colòmbia i Perú) (Cyphorhinus llaurada), també denominat violinero (en Veneçola), chochín musical o soterrey virtuós (en Equador) o cucarachero de coll castany,[2] wirapuru o güirapurú,[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al gènero Cyphorhinus, que es destaca per la seua vora elaborada. És natiu del escut guayanés i de la conca amazónica en Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des de l'est i surest de Veneçola, cap a l'est per Guyana, Surinam, Guayana francesa i noreste de la Amazònia brasileña; cap a l'oest i suroest per tota la conca amazónica brasilera, sur de Colòmbia, fins als contraforts dels Vages de l'est d'Equador, nort i est de Perú i noroest de Bolívia.[4]
El cucarachero musical és considerat poc comú en el seu hàbitat natural: el sol o prop del sotobosque de selves humides amazónicas, principalment de terra ferma, fins als 1000 m d'altitut.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 13 cm de llongitut[5] i pesa entre 18 i 24 g.[4] En la majoria del seu ranc, la #front, gola i pit són de color rufo-anaranjado, en una curta llista superciliar rufa o blanquecina; tot el restant és pardo fosco, les ales i la coa finamente barradas de negre. La subespecie nominal, de les Guayanas i nort de Brasil, exhibix un notable collar nucal parcial de estrías blanques.[5] Existix considerable variació geogràfica de plomall, especialment en les parts inferiors, entre les vàries subespecies descrites. Les diferències vocals també són evidents, #lo que pot implicar en una revisió taxonómica.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Va pel sol obscur del sotobosque en parella o en menuts grups familiars, regirant la #fulleram; generalment es mouen per sí mateixos, no acompanyant bandadas mixtes.[5] Algunes voltes seguixen regueros de formigues guerreres per a capturar els assuts que estes espanten.[4]
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta consistix principalment d'artròpodes, pero també d'alguns fruts. En la seua alimentació es registren orugas, escarabats (Coleoptera), aranyes (Araneae), miríapodos (Diplopoda), entre uns atres.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]L'estació reproductiva és prou prolongada. Ous varen ser registrat en juliol en Guyana, i pichones jóvens en final de juliol; i niu en pichones en setembre en Surinam.[4] Construïx un niu de format esfèric en entrada lateral i teixit en fibres i palles seques, subjectat a palmeres espinoses (Bactris), o sobre arbres baixos presos per formigues mordedoras simbiòtiques, com a defensa contra predadores.[6]
Vocalisació
[editar | editar còdic]El cucarachero musical possiblement siga un dels pardals neotropicales en la vora més impressionant i melodioso, característic a abdós sexes.[6] Consistix en una varietat de frases musicals complexes acompanyades de notes baixes guturales, com zumbidos, cada frase repetida vàries voltes abans d'anar per a una pròxima.[5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El cucarachero musical ha segut calificat com preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) i considerada de poc comú a prou comú, a pesar de la baixa densitat de població, en la seua enorme àrea de distribució. En base en models de deforestación de l'Amazònia, se sospita que esta espècie puga perdre entre 8,6 i 9,3 % del seu hàbitat convenient dins de les seues zona de distribució a lo llarc de les pròximes tres generacions (12 anys). Per lo tant, la seua població podria decaure al voltant de menys del 25 % a lo llarc de dites tres generacions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de maig de 2018. P. 393.
- ↑ Cucarachero musical Cyphorhinus llaurada (Hermann, 1783) en Avibase. Consultada el 14 d'octubre de 2025.
- ↑ Visconti Vallejos (1977). Llegendes del llitoral, Edicions Llitoral.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Cyphorhinus arada en Birds of the World.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Cyphorhinus llaurada, p. 535, làmina 79(9)»
- ↑ 6,0 6,1 Sigrist, T. (2014}. Guia de Camp Avis Brasilis – Avifauna brasileira – São Paulo: Avis Brasilis. Cyphorhinus llaurada, p. 450. ISBN 978-85-60120-33-8