Dusicyon australis
El guará (Dusicyon australis), també cridat rabosot-llop de les Malvines, rabosot o llop malvinense, llop austral o rabosot antàrtic; és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels cánidos[1] endèmic de les illes Malvines,[2] de dimensions intermiges entre les del llop i les d'un rabosot gran. Era un dels dos únics mamífers terrestres natius de les Malvines.[3]
Denominació
[editar | editar còdic]El nom guará, transcrito pels britànics com warrah,[4] procedix del nom que li varen donar els gauchos rioplatenses (alguns d'ells oriunts de la regió pampeana i de la Banda Oriental) que entre els sigles
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
es varen establir en les Malvines, al vore-ho semblant al aguará guazú (del guaraní, aguara guasu; lit., «gran rabosot»).
Característiques
[editar | editar còdic]El guará media uns 90 cm de llongitut corporal des del hocico fins al naiximent de la coa, que alcançava els 30 cm. Posseïa un pelaje molt tupido, adaptat als rigorosos hiverns de les Malvines, el seu hàbitat exclusiu. El coll i les pates groguenques, la gola i llavis blancuzcos, orelles grisáceas —externament bayas—, la coa semblant a la d'un rabosot, parduzca en el seu orige, encara que concloent en una típica punta blanca (característica compartida en el llop de crín, aguará guazú o Chrysocyon brachyurus).
El seu parent, el guará de la Gran Malvina (Dusicyon australis australis) era una subespecie alguna cosa més menuda i posseïa un pelaje en tonalitat més rojosa.
Orige i taxonomia
[editar | editar còdic]Segons una de les primeres hipòtesis, hui obsoleta, esta espècie es relacionava en l'antic gos yagán o gos fueguino i la presència del guará en les Malvines derivava d'esporàdics desembarcs de canoeros yámana o manne'ken del archipèlec de Terra del Fòc.[5]
En 2009 un estudi d'ADN realisat per un equip científic dirigit per Graham J. Slater, de la Universitat de Califòrnia en Los Àngeles, va confirmar lo que varen intuir els gauchos argentins: que el parent viu més propenc és en realitat el aguará guazú. L'estudi va confirmar que abdós espècies es varen separar fa al voltant de 6,7 millons d'anys.[6] Els cánidos solament varen conseguir colonisar Amèrica del Sur fa uns 3 millons d'anys, en l'acontenyiment conegut en paleo zoogeografía el gran intercanvi biòtic americà, el qual va ocórrer quan els continents d'Amèrica del Nort i del Sur es varen conectar gràcies a la formació del istme de Panamà. Açò vol dir que els linajes del llop de crín i el llop de les illes Malvines varen aplegar des d'Amèrica del Nort ya distanciats.
En 2013, un estudi va comparar el ADN mitocondrial de cinc #espècimen de museu del guará, en el de diverses espècies de cánidos suramericans (vius i extints) i va determinar que el guará hauria divergit fa 16 000 anys de Dusicyon avus, l'espècie més propenca coneguda,[7] que va habitar fins a fa uns 3 000 anys en Terra del Fòc i fins a fa 1 600 anys en el continent.[8] S'ha plantejat que per al moment en el qual es va generar esta divisió, el menor nivell de la mar hauria deixat un estret marí de tan sol 20 a 30 km entre el archipèlec de les Malvines i el continent, el qual moltes voltes era cobert per gèl. Esta plataforma hauria permés el desplaçament de D. avus fins a les illes, provablement recorrent la superfície de gèl en busca d'aliment, tal com ho fa hui en dia fa el rabosot àrtic. Atres mamífers terrestres, com a rosegadors, haurien segut dissuadits de creuar este pont de gèl per l'espai obert que presentava. Una volta que el nivell de la mar va pujar i les plataformes de gèl es derritieron, la població de les Malvines va quedar genèticament aïllada en l'archipèlec, divergint de la població de la mateixa espècie que havia quedat en el continent, i a la seua volta, fent lo propi entre les que habitaven les dos grans illes de les Malvines.[9]
Dieta
[editar | editar còdic]Davant l'absència d'atres mamífers terrestres en les illes Malvines, el guará no va tindre competidors, pero no va presentar el cridat jagantisme insular. Donada la carència d'assuts fàcils com a rosegadors, es desconeix molt de la dieta original d'este animal, encara que lo més provable és que s'alimentara d'aus com pingüís i oques natius, que anidan en el sol, i dels seus ous, i ocasionalment d'alguns insectes, larves i carronya. En establir-se els britànics en les illes, el guará també va escomençar a menjar aus de corral i menuts corders, un dels motius pel qual va ser exterminat.
Extinció
[editar | editar còdic]La població que va quedar en el continent es va extinguir, quedant en les illes Malvines l'única mostra de la seua linaje, la qual va sobreviure a les dures condicions de les illes durant decenes de mils d'anys, fins que la cacera propinada pels #colon britànics la va eliminar de la faç de la terra per a sempre. Va ser persistentemente perseguit i mort pels ganaders britànics, fins a la seua total extinció, puix para ells este cánido era solament un predador de les seues raberes d'ovellas al que calia aniquilar completament de tot l'archipèlec. Encara que ya abans, en l'any 1830, els loberos nortamericans ho depredaban en massa per a obtindre la seua pell. Este animal era tan pacífic que en una mà podia oferir-se-li un péntol de carn per a, en l'atra mà, matar-ho.
El registre històric més antic sobre este animal es va donar en el viage del capità John Strong en 1690 i era encara prou comú en el temps en que Charles Darwin va visitar les illes Malvines en 1833. Igualment, Darwin va predir l'extinció del rabosot:[10][11]
Durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
la població va decréixer dràsticament. Els #colon britànics varen posar recompensa als animals i traficaven les seues pells. Es creu que l'últim eixemplar va ser abatut en 1876.[10][12] Uns onze #espècimen embalsamados es conserven en distints museus.
Vore també
[editar | editar còdic]- Gos yagán
- [[Archiu:{{#switch:Illes de l'Atlàntic Sur|20px|Vore el portal sobre Illes de l'Atlàntic Sur]] Portal:Illes de l'Atlàntic Sur. Contingut relacionat en Illes de l'Atlàntic Sur.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dusicyon australis en l'ITIS.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Piper, Ross (2009). Extinct Animals. An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History (en anglés), Westport (Connecticut): Greenwood Press, pp. 37. ISBN 978–0–313–34987–4. «The only mammals known from the Falkland Islands llaure a small species of mouse and a mysterious dog, the warrah, which also goes by the names of “Falkland Island fox” and “Antarctic wolf.”»
- ↑ Chebez, Juan Carlos; Bertonatti, Claudio (1994). Els que es van: espècies argentines en perill (en és), Editorial Albatros. ISBN 978-950-24-0623-7.
- ↑ . Visiting Argentina.info. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2009. Consultat el 23 de febrer de 2010.
- ↑ New Clues To Extinct Falklands Wolf Mystery. Consultat el 27-11-2010
- ↑ Slater, Graham J.; Olaf Thalmann, Jennifer A. Leonard, Rena M. Schweizer, Klaus-Peter Koepfli, John P. Pollinger, Nicolas J. Rawlence, Jeremy J. Austin, Alan Cooper, and Robert K. Wayne(2009).Current Biology.19(20)
- R937–R938.doi:10.1016/j.cub.2009.09.018.
- ↑ Prevosti, Francisco; Fernando Santiago; Luciano Prates; Mónica Salemme; Fabiana Martin (2010). "Constraining the clave of extinction of the South American fox Dusicyon avus (Carnivora, Canidae) during the clapix Holocene". Geophysical Research Abstracts 12, EGU General Assembly 2010.
- ↑ Austin, Jeremy J.; Julien Soubrier, Francisco J. Prevosti, Luciano Prates, Valentina Trejo, Francisco Mena, and Alan Cooper (2013). The origins of the enigmatic Falkland Islands wolf. Nature Communications 4, Artícul número: 1552.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 . Ments Curioses.
- ↑ . Consultat el 2022-07-28.
- ↑ Dusicyon australis en la llista roja de la UICN.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Vallerino, Leonardo. 1820: Malvines Argentines. Buenos Aires: Editorial Turmalina. ISBN 9789873872143.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Dusicyon australis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dusicyon australis.- El ‘llop’ de les Malvines que va desconcertar a Darwin en realitat s'assemblava més a un chacal, El País