Erethizon dorsatum
El ursón o puercoespín nortamericà (Erethizon dorsatum) és una espècie de rosegador histricomorfo de la família Erethizontidae estesa pels boscs d'Alaska, Canadà i el noroest dels Estats Units. És una de les dèu espècies de puercoespines d'Amèrica, distribuïdes en cinc gèneros. El castor és l'únic rosegador nortamericà de major tamany. És l'única espècie del gènero Erethizon. El ursón és, futuramente, la primera espècie invasora que va a ser trobada en la Serra Nort de la Comunitat de Madrit. Els ancestros del ursón varen creuar el Atlàntic des d'Àfrica fins a Brasil fa 30 millons d'anys i després migaron a Norteamérica per mig del Gran Intercanvi Americà.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula "puercoespín" ve de l'antiga paraula francesa porcespin, que significa porc espinós. Les seues raïls deriven de les paraules en llatí porcus (porc) i spina (espines). També se li coneix com puercoespín canadenc o puercoespín comú. Els natius americans tenien molts noms per a esta espècie, com per eixemple, pahin que significa púa.
Taxonomia i evolució
[editar | editar còdic]El ursón migró des de Sudamérica, a on tots els puercoespines del Nou Món varen evolucionar. El gènero Erethizon va aparéixer en Norteamérica poc en acabant de que els dos continents s'uniren en el periodo Terciario. Atres histricomorfos també migraron, pero Erethizon va ser l'únic que va conseguir sobreviure nort de Mèxic.
Subespecies
[editar | editar còdic]Existixen sèt subespecies de I. dorsatum. La més comuna és sense dubte I. d. dorsatum, que habita des de Nova Escòcia fins a Alberta i des de #Virginia fins al riu Yukón. I. d. pinicium ocupa un territori relativament menut en el nordest de Quebec. I. d. couesi és el que viu més al sur, des del nort de Mèxic fins a Colorat, I. d. bruneri habita des de l'oest d'Arkansas fins a Montana. Les tres últimes són I. d. epixanthum, I. d. nigrescens i I. d. myops.
Descripció
[editar | editar còdic]Els puercoespines són normalment de color negre o marró obscur, en algunes zones de color blanc. Tenen un cos rechoncho, una cara menuda, pates curtes i una coa curta i grossa. Este tàxon és el més gran entre els puercoespines del Nou Món i un dels majors rosegadors de Norteamérica, solament superat en tamany pel castor americà (castor canadensis). El seu llongitut cap-cos és de 60 a 90 cm, sense contar la coa, que medix entre 14,5 i 30 cm. El seu pes ronda entre els 3,5 i 18 kg.
El ursón és l'únic mamífer natiu de Norteamérica en antibiòtics en la seua pell. Els utilisa per a evitar infeccions quan un puercoespín cau d'un arbre i es clava les seues pròpies púas en caure al sol. Els puercoespines, mofetas i galimes són els únics mamífers nortamericans de color negre i blanc, ya que són els únics que es beneficien d'avisar a atres animals sobre qué són i on es troben en l'obscuritat de la nit.
Púas
[editar | editar còdic]La característica més distintiva del ursón és sense dubte el seu abric de púas. Un espècimen adult sol tindre aproximadament unes 30,000 púas que cobrixen tot el seu cos, a excepció de la seua pancha, cara i pates. Les utilisa principalment para defendre's, i a pesar de la creència popular, els puercoespines no poden llançar els seus púas, pero quan són amenaçats, contrauen els músculs propencs a la pell, #lo que fa que les espines s'alcen cap a dalt.
Pudor
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que les mofetas, el puercoespín nortamericà té un fort olor per a aüixar als depredadors.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie habita des de Canadà i Alaska fins al nort de Mèxic es troben en boscs mixts i de coníferes, pero també s'han adaptat a atres hàbitats com la taiga i els deserts. Fan els seus guaridas en troncs buits o en zones rocoses.
Ecologia
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]En estiu, s'alimenten de ramitas, raïls, tallos i bayas, mentres que en hivern, solen menjar agulles de coníferes i corfa d'arbre. Són molt selectius en elegir el seu menjar, per eixemple, de cada 1,000 arbres en les montanyes de Catskill, un ursón només s'alimentarà d'1-2 tiles i d'1 àlber.
Comportament
[editar | editar còdic]Els puercoespines tenen mala vista i són de moviments llents. Són principalment nocturns i solen descansar en els arbres. No hibernan, i són animals solitaris, a diferència de la majoria dels herbívors que solen moure's en manades per a protegir-se dels depredadors.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erethizon dorsatum.
Wikispecies té un artícul sobre Erethizon dorsatum.
