Knipolegus poecilurus

La viudita colirrufa^[1] (Knipolegus poecilurus), també denominada atrapamoscas ojirrojo (en Colòmbia), atrapamoscas remoloncito o viudita de les serranías (en Veneçola), viudita de coa rufa (en Perú) o viudita colicolorada (en Equador),^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Knipolegus. És nativa d'Amèrica del Sur, en regions andinas del noroest i oest, i en els tepuyés del nort.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en àrees disjuntas; en els tepuyes del sur de Veneçola i adyacencias de Guyana i de l'extrem nort de Brasil; en la cordillera de la Costa del nort de Veneçola; en la Serranía del Perijá i a lo llarc de la cordillera dels Vages des del noroest de Veneçola, per Colòmbia, Equador, Perú, fins al centre oest de Bolívia.^[3]

Esta espècie és considerada poc comuna i local en els seus hàbitats naturals: les vores de selves humides montanas i clars arbustivos, creiximents secundaris, pastajes en arbres dispersos, i ales en pasturages i alguns arbustos; també en creiximents secundaris nanos dominats per melastomas, en sols arenencs blancs; en altitutés entre 900 i 2200 m.^[4]^[3]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie K. poecilurus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1862 baix el nom científic Empidochanes poecilurus; el seu localitat tipo és: «Nova Granada int. = interior de Colòmbia».^[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Knipolegus» es compon de les paraules del grec «knips, knipos» que significa ‘insecte’, i «legō» que significa ‘agarrar’, ‘capturar’; i el nom de l'espècie «poecilurus», es compon de les paraules del grec «poikilos» que significa ‘punteado, tacat’, i «ouros» que significa ‘de coa’.^[5]

Taxonomia

Anteriorment va estar colocada en el gènero Cnemotriccus o en un gènero monotípico Eumyiobius pero és parent pròxima als atres membres del gènero, a pesar de la falta de dimorfisme sexual marcante en el plomall.^[3] Estudis filogenético recents varen trobar que la present espècie està hermanada en Knipolegus poecilocercus.^[6] Les subespecies es diferencien pobremente i les variacions individuals saben ser majors que entre les subespecies.^[3]

Subespecies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)^[7] i Clements Checklist/eBird^[8] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:^[3]

Knipolegus poecilurus poecilurus (P.L. Sclater), 1862 – localment en montanyes de Colòmbia (llevat en la Serra Nevada de Santa Marta) i extrem noroest de Veneçola (Serranía del Perijá).
Knipolegus poecilurus venezuelanus (Hellmayr), 1927 – oest i nort de Veneçola (Táchira, Mèrida, Districte Federal).
Knipolegus poecilurus paraquensis Phelps Sr & Phelps Jr, 1949 – Cerro Sipapo (Paraque), en el noroest d'Amazones (Veneçola).
Knipolegus poecilurus salvini (P.L. Sclater), 1888 – sur de Veneçola (cerros del centre i sur d'Amazones i sur d'Bolívar) i adyacencias del nort de Brasil i oest de Guyana.
Knipolegus poecilurus peruanus (Berlepsch & Stolzmann), 1896 – Vages des de l'est d'Equador (oest de Sucumbiu-vos) cap al sur de Perú (Puno) i centre de Bolívia (oest de Santa Creu).

Referències

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de novembre de 2015. P. 495.
↑ ^2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 15 de març de 2023.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 de març de 2023.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Knipolegus poecilurus, p. 464, làmina 57(2)»
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Knipolegus, p. 215; poecilurus p. 312»
↑ (2012).Auk.129(1): 156-167ISSN 0004-8038.doi:10.1525/auk.2012.11101.
↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de novembre de 2015. P. 495.

[AB-2] 2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 15 de març de 2023.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 de març de 2023.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Knipolegus poecilurus, p. 464, làmina 57(2)»

[JJ-5] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Knipolegus, p. 215; poecilurus p. 312»

[HM-6] (2012).Auk.129(1): 156-167ISSN 0004-8038.doi:10.1525/auk.2012.11101.

[iocTyr-7] IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers

[cle-8] Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]