Chlorothraupis frenata
La tangara embridada,[1] tangara aceitunada (en Perú) o tangara oliva (en Equador) (Chlorothraupis frenata),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, pertanyent al gènero Chlorothraupis, anteriorment classificat en la família Thraupidae. És nativa de regions andinas del noroest i oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el sur de Colòmbia per la base oriental de la cordillera dels Vages (Caquetá i Nariño), en Equador (a lo llarc de la base oriental dels Vages del nort de Lumbaquí, en Sucumbiu-vos; carretera Loja–Zamora en l'extrem surest), i base oriental dels Vages de Perú (San Martín al sur fins a Pasco, i des de Cuzco) al sur fins al centre oest de Bolívia (Cochabamba).[3]
Esta espècie és considerada prou comuna, pero local, en els seus hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides de estribaciones montanyoses, en altitutés entre 500 i 1200 m.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. frenata va ser descrita per primera volta pel ornitólogo alemà Hans von Berlepsch en 1907 baix el nom científic de subespecie Chlorothraupis carmioli frenata; el seu localitat tipo és: «Marcapata, Perú».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Chlorothraupis» es compon de les paraules del grec «khlōros» que sinifica ‘vert’, i «θραυπίς thraupis», un menut pardal desconegut, tal volta algun tipo de pinzón; en ornitologia thraupis significa «tangara»; i el nom de l'espècie «frenata», prové del llatí «frenatus», que significa ‘embridado’, ‘en frenillos’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie va ser descrita i tradicionalment tractada com una subespecie de Chlorothraupis carmioli, pero ya era separada com a espècie plena per diversos autors i classificacions, com Ridgely & Tudor (2009),[4] el Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[6] Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI),[7] i més recentment Clements checklist/eBird,[8] en base en diferències de plomall i vocalisació i la gran separació geogràfica. El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC), en la Proposta No 950 va ratificar esta separació;[9] aixina com també el Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2023-A-12.[10]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 9 de juny de 2023.
- ↑ Chlorothraupis frenata en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chlorothraupis frenata, p. 615, làmina 102(2)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chlorothraupis, p. 103; frenata, p. 64»
- ↑ IOC World Bird List: Cardinals, grosbeaks and (tanager) allies
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ (juliol de 2022).South American Classification Committee.
- ↑ (juny de 2022).North & Middle America Classification Committee.