Anar al contingut

Xiphorhynchus erythropygius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:53 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
trepatroncos tacat (Xiphorhynchus erythropygius)


El trepatroncos tacat[1] (Xiphorhynchus erythropygius) és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, subfamília Dendrocolaptinae, pertanyent al numerós gènero Xiphorhynchus. Alguns autors sostenen que la #present es dividix en més d'una espècie. És nativa de Mèxic, América Central i del noroest de Sudamérica.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Aparte de trepatroncos tacat també se li denomina trepador tacat (en Costa Rica), trepatroncos punteado (en Equador), trepatroncos motejat (en Mèxic), trepador maculado (en Nicaragua) o trepatroncos tacat norteño (en cas de separació).[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx des del centre i sur de Mèxic, cap al surest, per Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, cap al sur per l'oest de Colòmbia, fins al suroest d'Equador.[3]

Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals: les selves humides tant de terres baixes com de #elevació. Les preferències altitudinals varien geogràficament, en les poblacions nortenyes principalment en selves humides montanas, boscs núvols, i boscs de Pinus i roures Quercus en altituts majors; les poblacions meridionals també freqüenten selves humides en arbres alts de terres baixes tropicals. Sembla preferir selves densament cobertes en verdets i epífitas, no solament en les montanyes, pero també a on ocorre en terres baixes; ha segut sugerit que s'adapta millor que Xiphorhynchus susurrans a branques travesseres cobertes de epífitas com a resultat de les seues pates i coa curtes, pero en llargues garres. Generalment és trobada en el dosel i en l'interior de selves madures, pero visita en regularitat les vores, creiximents secundaris antics i fins a plantacions en arbres o arbres dispersos cerques de boscs. Principalment en altitutés entre 600 i 1800 m, localment fins als 2200 m (ocasionalment 2500 m) o per davall fins als 300 m.[4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 de decembre de 2011.
  2. . Avibase. Consultat el 21 de setembre de 2019.
  3. Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 6 de juny de 2023.
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn