Anar al contingut

Chiroxiphia lanceolata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:10 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Lance-tailed Manakin (14700946111).jpg
saltarín lanceolado (Chiroxiphia lanceolata)

El saltarín lanceolado[1] (Chiroxiphia lanceolata), també denominat saltarín coludo (en Panamà, Costa Rica i Colòmbia), saltarín coa de llança o benítaro (en Veneçola),[2] o toledo (en Costa Rica),[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Chiroxiphia. És natiu del surest d'América Central i nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per a costa del Pacífic de l'extrem suroest de Costa Rica i Panamà (incloent les illes Coiba i Cébaco), el nort de Colòmbia a lo llarc de la costa caribenya (incloent les regions de la Serra Nevada de Santa Marta) i la Serranía del Perijá, i el nort de Veneçola al nort del riu Orinoco (a l'est, incloent la illa Margarita, fins a la península de Paria), també localment en el mig entanque del Magdalena en Colòmbia (Tolima, Cundinamarca).[4]

Freqüenta els nivells mijos i superiors del sotobosque dels boscs humits, especialment en llocs parcialment entresacados; en àrees més obertes es troba en zones en creiximents secundaris alts. Entre els 1000 i els 1500 m d'altitut.[3][5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix 13,5 cm de llongitut i pesa entre 17,5 [5] i 19 g.[3] Abdós sexes tenen les dos plomes centrals de la coa allargades formant una punta.[6] Les timoneras centrals allarguen 1 cm la llongitut dels machos. Presenta dimorfisme sexual. La majoria del plomall del macho és negre, en les plomes allargades de la corona, en forma de cresta curta, color roig carmesí; el llom blau celest lluent i les parts inferiors en una tenyida verdoso opac. El iris és castany, el pico negre i les pates anaranjadas. La femella té el plomall de les parts superiors i el pit color vert oliva; la gola oliva grisácea i l'abdomen de groguenca a blancuzco grisáceo.[3][5]

Comportament

[editar | editar còdic]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Busca aliment principalment en amanecer revoloteando front a arbustos i arbres menuts per a arrancar els fruts.[3]

Reproducció

[editar | editar còdic]

Els machos realisen exhibicions en grup per a atraure a les femelles i dos machos cooperen entre sí en dansar front a la femella que els observa.[5] La dansa consistix en un bot simple, per a dalt i per a avall des d'una percha (sense «roda de carreta» com en Chiroxiphia linearis).[6]


Construïx un niu en forma de bol en un arbre. La femella posa dos ous color crema en motas color marró i els incuba durant 20 dies.[5]

Vocalisació

[editar | editar còdic]

Els cridats són prou diferents entre sí: el més freqüent és un meloso «doh» o «dii-o», algunes voltes un arrastrat «douii-oh». Abdós sexes donen un gruñido més nassal.[6]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. lanceolata va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Georg Wagler en 1830 baix el nom científic Pipra lanceolata; la localitat tipo donada va ser: «Cayena, Guayana Francesa», corregit posteriorment per a «regió del Cerro Turumiquire, Sucre, Veneçola».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Chiroxiphia» es compon de les paraules del grec «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «lanceolata», prové del llatí «lanceolatus» que significa ‘lanceolado’, ‘en perfil de llança’.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Algunes voltes va ser tractada com conespecífica en Chiroxiphia linearis i C. pareola. És monotípica.[4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 d'abril de 2016. P. 492.
  2. 2,0 2,1 Saltarín Lanceolado Chiroxiphia lanceolata (Wagler, 1830) en Avibase. Consultada el 19 d'abril de 2016.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Elizondo, L.H. (2013). [enllaç trencat] en Biodiversitat de Costa Rica. INBio. Consultada el 19 d'abril de 2016.
  4. 4,0 4,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 d'agost de 2023.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Hilty, S.L. (2003). Birds of Veneçola: 666-667, pl.44. Princeton University Press.
  6. 6,0 6,1 6,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chiroxiphia lanceolata, p. 493, làmina 64(12)»
  7. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chiroxiphia , p. 102; lanceolata, p. 218»