Gat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Gats de diferents races

El gat o gat domèstic (del llatí cattus)[1] (Felis catus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlits.[2]

Junt en el gos, és l'animal domèstic més popular com a mascota, com a ajuda en la lluita contra rosegadors o abdós coses. En l'any 2017, la població mundial estimada de gats estava en siscents millons de felins. En esta sifra es varen incloure gats que són mascota, gats galliponters (sense llar) i gats salvages; sumant solament els gats selvats al voltant de 100 millons. El país considerat fins a eixa data que més felins té com a mascota és Estats Units. Rússia contava en aproximadament 23 millons de gats domèstics en l'any 2021 convertint-se en el país europeu en major població d'este tipo de felins.

Característiques

ungles retràctils, el cap redó, llengua aspra i pèl espés i suau.

Hi ha una gran varietat de color i pelage segons les races i és un animal depredador que posseïx una agilitat molt gran i està considerat com animal domèstic des de fa més 9.500 anys.

Longevitat

Els gats domèstics tenen una esperança de vida d'entre dotze i catorze anys. L'eixemple més longeu del que es té registre va viure trentahuit anys i tres dies.​ Les femelles esterilisades en anterioritat a la seua primera celosia tenen menys possibilitats de sofrir càncer de mama.​

Tamany

Medixen al voltant de 46 cm de llongitut del cap al cos i entre 23-25 cm d'altura; generalment posseïxen una coa d'uns 30 cm de llarc (llevat mutacions/malformacions o races com el Bobtail o el anx). Els machos són més grans que les femelles.

Pes

Generalment pesen entre 2,5 i 7 kg; no obstant, algunes races com el Ragdoll i el Maine Coon poden excedir els 11,3 quilograms. Han existit casos que varen superar els 23 kg de pes per la sobrealimentació.​

Pelage

La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a blanc i negre, blanc i taronja, pardo i blanc o gris i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja.

Els gats tricolors o de fins a quatre colors són femelles. Els gats romans taronges solen ser mascles. Quanta més proporció de blanc es trobe en el pelage d'una gata tricolor, més diferenciades es troben les taques d'atres colors en el pelage.​ El tipo de pèl va des del molt curt (com el Sphynx el pèl del qual és casi invisible), al rullat (en el cas del Rex Devon), al pèl curt normal en un sol color o en les puntes d'un atre color, al pèl semillarc, fins al pèl més llarc procedent de creus en persa o qualsevol atra raça de pèl llarc. El procés de domesticació ha supost pressions selectives sobre el color del pèl i la textura. Encara que la majoria de les races s'han desenrollat recentment, a raïl de les diferents estratègies de reproducció i les pressions de selecció, gran part de la variació de color en els gats es varen desenrollar durant la domesticació abans del desenroll de les diferents races.

Pates

Els gats són digitígrats: caminen sobre els seus dits. Les pates davanteres tenen cinc dits, un dels quals no recolza sobre el sol, i les atrasseres tenen quatre dits.

Tenen garres retràctils. Les garres estan cobertes per la pell que rodeja les almohadilleas dels dits.

Orelles

Pot moure cada orella independentment de l'atra. Gràcies a esta capacitat, pot moure el seu cos en una direcció i apuntar les seues orelles en una atra. La majoria posseïx orelles rectes i empinades: a diferència dels gossos, les races en orelles caigudes són extremadament rares (la raça Scottish Folds és una de les excepcions per mutació genètica). Quan està enfadat o atemorisat, instintivament reclinarà les seues orelles cap a arrere, cobrint els canals auditius.

Vore també

Referències

  1. Felis catus Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.

Enllaços externs

Commons