Ir al contenido

Boja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:49 29 jul 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' marges ' a ' margens ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Boja

Archiu:Anthyllis cytisoides.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Anthyllis
Espècie Anthyllis cytisoides
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Anthyllis cytisoides Habitus 2010-7-02 LagunadelaMata.jpg
Vista general

La boja (Anthyllis cytisoides) és un abruixell chicotet, perenne de la família de les fabàcees, característic de terres seques i pedregoses del sur i est peninsular. També és conegut com albaida.

Descripció

[editar | editar còdic]

Anthyllis cytisoides és un abruixell de 0,5 a 1 metro d'altura, de ramificació densa, de color vert grisenc i fulles piloses.

- Fulla: compostes, imparipinnades, chicotetes, de color vert blanquinós o cendrós, en pèls sedosos que li donen un tacte suau.

- Flor: papilionades, grogues, agrupades en glomèruls terminals. Florix de giner a juny, depenent del clima.

- Fruit: tipo llegum, allargat i pelut, que conté una sola llavor.

- Tija: lignificada, erecta, molt ramificada, en escorça clara.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Espècie pròpia de matolls transmediterràneus, llocs secs, margens pedregosos, costers i solanes. Preferix sols calcaris i exposició solejada. Molt abundant en garrigues, pinars aclarits i camps abandonats.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Anthyllis cytisoides fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. El gènero Anthyllis comprén diverses espècies del Mediterràneu occidental, moltes d'elles adaptades a condicions extremes.

Etimologia

[editar | editar còdic]

- Anthyllis: del grec *anthos* (‘flor’) i *ioulos* (‘borra’), per l'aspecte pilós de les flors o fruits.

- cytisoides: ‘semblant a Cytisus’, un atre gènero de fabàcees, per la seua apariència foliar i arbustiva.

Sense valor agrícola directe, pero d'importància ecològica: fixadora de nitrogen, evita l'erosió i forma part del past normatiu per a ramat extensiu. Resistent a la sequera i útil en restauració d'ecosistemes degradats.

Conservació

[editar | editar còdic]

No està en perill. Espècie comuna i abundant en les seues àrees naturals. Pot patir en zones urbanisades o per abandonament del pasturage tradicional.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons