Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:34 15 abr 2010 per Valencian (Discussió | contribucions) (Protegit "Nacionalismes de la Comunitat Valenciana" [edit=autoconfirmed:move=autoconfirmed])
Anar a la navegació Anar a la busca

El nacionalisme és l'ideologia que atribuïx entitat pròpia i diferenciada a un territori i als seus ciutadans, i en la que se fonen aspiracions polítiques molt diverses.

Dins de la Comunitat Valenciana, existixen les següents corrents que podríem definir com nacionalistes en diferents graus, unes autòctones i atres forànees:

Bandera de la preautonomia valenciana, ans de l'elecció de la senyera coronada valenciana.

Corrents

Actualment podem distinguir quatre tipos de nacionalisme i un regionalisme en la Comunitat Valenciana: el regionalisme, el pancatalanisme, la tercera vía pancatalanista, el nacionalisme valencianiste, i l'espanyolisme.

Valencianisme

Artícul principal → Valencianisme.
Archiu:Senyera del nacionalisme valencia.svg
Bandera nacionalista Valenciana.

El valencianisme és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, sa llengua, sa cultura i mes quotes d'autogovern. Coalicio Valenciana no se declara ni nacionaliste ni regionaliste, sino únicament com a grup polític que intenta aglutinar tot el valencianisme, independentiste i regionaliste, d'esquerres i de dretes. Mentres, Unio Valenciana que si que se declara com a nacionaliste, busca segons uns, el foralisme o l'independentisme. Respecte a la bandera, defén la històrica i oficial Real Senyera valenciana.

Pancatalanisme o nacionalisme catalaniste

Artícul principal → Pancatalanisme.
Archiu:Bandera dels països catalans (no oficial).svg
Bandera catalanista. Causa rebuig entre els valencians.

Postula que la Comunitat Valenciana és un territori de llengua catalana i que forma part dels Països Catalans. Per això els partits que concorren en este pensament busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de 'cultura catalana' (és a dir, Catalunya i Illes Balears); açò, en última instància, conduiria a la independència de la Comunitat Valenciana respecte a Espanya, i a la formació d'un Estat polític dels Països Catalans. En este marc se situen actualment els partits Esquerra Republicana del País Valencià, el Partit Socialista del País Valencià i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV).Este pensament ideològic té moltes divergències entre els membres dels partits, i la majoria dels seus votants estan enganyats sobre la ideologia del partit, ya que els partits tracten d'amagar el seu pancatalanisme pel poc èxit que té en la Comunitat Valenciana, pese a les grans cantitats de diners que gasta la Generalitat Catalana en publicitat a favor dels Països Catalans arribant fins a l'adoctrinament en les escoles, tal i com feyen els nazis.

ERPV i BNV no son partits valencianistes, pertanyen al corrent del nacionalisme catalanista.

Tercera via pancatalanista

Artícul principal → Tercera via del nacionalisme valencià.

Pertanyen a este moviment els partits que aglutinen l'ideari dels atres dos moviments, actualment integrats en el Bloc Nacionalista Valencià (en tendències pancatalanistes) i Opció Nacionalista Valenciana. Els principals trets del 'tercerviisme' són la creació d'una constitució sobirana de la Comunitat Valenciana que li permeta organisar-se en forma de 'República Valenciana', i la plena normalisació del valencià, el qual reconeix com pertanyent al mateix sistema llingüístic que el català, pero conservant els seus trets diferencials.

La bandera que representa al BNV és la marfega, exactament igual a la catalana, se podria dir que la ideologia del Bloc Nacionalista Valencià és un catalanisme camuflat de valencianisme, i els seus plans normalisadors acabaran imponent totes les formes catalanes i contribuint a la desaparició de la cultura i la llengua valenciana en l'excusa de normativisar la llengua dels Països catalans inexistents.

Un atre partit que es podria considerar tercerviísta és Opció Nacionalista Valenciana, pel fet de tindre ideologia progressista, republicana i acceptar les Normes de Castelló a pesar de no deixar de considerar-se un partit que reivindica la independència del valencià respecte del català en la reivindicació de les Normes del Puig de la RACV i està en contra de la unitat territorial en Catalunya.

El Estatut de Benicàssim pot ser considerat com la primera plasmació de l'esperit tercerviísta; en ell, valencianistes d'una ideologia i d'una atra consensuaren una bandera, un nom per al territori i una descripció per a la llengua.

Espanyolisme

Artícul principal → Espanyolisme.

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defén l'unitat d'Espanya.

El nacionalisme espanyol té moltes concepcions sobre Espanya, i la ideologia de l'espanyolisme que va des de l'ultraesquerra fins a l'ultradreta, passant per totes les ideologies moderades intermiges. Se troba en totes les classes socials, edats i territoris espanyols.

En la Comunitat Valenciana l'espanyolisme és una ideologia majoritària. L'espanyolisme moderat està representat en el Partit Popular i en el PSOE i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme)lo representen Falange Española, España 2000 i Democracia Nacional

Per electoralisme, molts d'estos partits d'àmbit espanyol, a nivell valencià prostituïxen el concepte de valencianisme, per lo qual es consideren dins de les nomenades terceres víes.

Enllaços externs