Cordà
La cordà (cordada) és una manifestació pirotècnica nocturna consistent en un grup de coets, del tipos femelletes (dividits en mares, que es dividixen en 8, i normals, que no es dividixen) carretilla o també denominats coets borrachos, penjats en una corda nugada de cap a cap d'un carrer i de la que van soltant-se i esclatant. A banda, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-los i llançant-los a l'aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
La cordà se celebra en molts municipis de la Comunitat Valenciana la vespra de la festa major dels pobles. La primera evidencia de la celebració de la cordà és del 27 d'agost de 1871[1].
La cordà de Paterna
La cordà de Paterna és la culminació de les Festes Majors de Paterna, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. Destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major.
Els tiradors, dirigits pel Coeter Major, cremen 55.000 coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el coetòdrom, durant el desenrollament de les Festes Majors.