Hiat

Un hiat és la coincidència de dos vocals contigües que no formen diftonc, és dir no formen part de la mateixa sílaba: pa-ís, ro-ïn, des-tru-í...

No existis diftonc i per lo tant hi ha un hiat sempre en:

Combinació de dos vocal fortes ("a", "e", "o"): ra-ó, a-rre-a, co-a...
Combinació d'una vocal dèbil en sí mateixa: chi-i-ta, du-um-vir, can-vi-í...
Combinació d'una vocal dèbil tònica o àtona ("i", "u"), seguida d'una forta (a, e, o): ti-o, con-ti-nu-a-ci-ó, di-a-ri, excepte quan la "u" és intervocàlica (ca-uen) o quan "ua", "ue", "uo" van precedides de "g" o "q" (qua-ran-ta, ai-gua-lir)
En combinancions d'una vocal forta ("a", "e", "o") seguida de "i" o "u" tòniques: ve-í, ro-ïn, pe-üc, co-Í-a)
Quan la "i" va seguida de "ü": di-ürn
Quan la "u", no precedida de "g" o "q", va seguida de "ï": i-no-cu-ï-tat, je-su-ï-ta...

Vore també