Dia de la Mare
El Dia de la Mare és un dia que se celebra en honor a les mares en gran part del món i en diferents dates de l'any, depenent del país i nació. En el cas d'Espanya se celebra en l'actualitat el primer dumenge del més de maig.
Història
Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remonten a l'antiga Grècia, a on se li rendien honors a Rea, la mare dels deus Zeus, Poseidón i Hades. Posteriorment els romans varen nomenar ad esta celebració Hilaria quan la varen adquirir dels grecs. Se celebrava el 15 de març en el temple de Cibeles i durant tres dies es realisaven ofrenes. En l'arribada del cristianisme es varen transformar estes celebracions per a honrar a la Verge Maria, la mare de Jesús.
En Anglaterra cap al sigle XVII, tenia lloc un acontenyiment semblant, també relacionat en la Verge, que es denominava dumenge de les Mares. Els chiquets concorrien a missa i retornaven a les seues llars en regals per a les seues progenitores. Ademés, com a moltes persones treballaven per a gent acabalada i no tenien l'oportunitat d'estar en les seues llars, eixe dumenge se li donava el dia lliure per a visitar a les seues famílies.
No obstant l'orige contemporàneu d'esta celebració es remonta a l'any 1865, quan la poeta i activista Julia Ward Howe, va organisar manifestacions pacífiques i celebracions religioses en Boston, a on varen participar mares de família que varen ser víctimes de la Guerra de Secessió. Ella va propondre establir un dia especial com una forma de reconciliar a les parts en conflicte. Per eixa mateixa época, Ann Jarvis, activista de Virginia, veent l'èxit de les convocatòries de Howe, organisa també reunions, a on les mares es reunien per a intercanviar opinions sobre distints temes d'actualitat.
Les reunions pel Dia de la Mare varen continuar de manera regular durant els següents anys. Howe va continuar treballant per atres vies pels drets de les dònes i per la pau. El 12 de maig de 1905 Ann Jarvis fallix, la seua filla Ann Marie Jarvis per a commemorar el seu decés cada any organisava un Dia de la Mare cada segon dumenge de maig. En l'any 1907 Jarvis va començar una activa campanya per a que la data tinguera reconeiximent oficial que fon estenent-se a tot el territori dels Estats Units prenent com a base la demanda de Howe. Jarvis va escomençar a escriure a personalitats influents de l'época per a que recolzaren la seua petició. Finalment el reconeiximent oficial va aplegar en 1914, en la firma del president Woodrow Wilson reconeixent oficialment el Dia de la Mare.
En Espanya
El Dia de la Mare en Espanya se celebra el primer dumenge de maig des de l'any 1965, encara que mai s'ha declarat oficialment i té un caràcter principalment comercial i popular. En 1925 el funcionari de correus i poeta valencià Julio Menéndez García va publicar un Himne a la Mare en un fullet en el que proponia la celebració del Dia de la Mare en tots els països de parla hispana. Mai es produïx la declaració oficial, pero en eixa época l'iniciativa s'adopta a nivell local en distintes dates; aixina, per eixemple, en Madrit se celebra un Dia de la Mare el 4 d'octubre de 1926, en Granollers se celebra el 6 de maig. Els antecedents institucionals es troben en els anys 20. El poeta canari Félix Duarte Pérez va llançar l'idea de celebrar un Dia de la Mare en el municipi de Breña Baja (Santa Creu de Tenerife). Seria en la sessió plenària de l'ajuntament del mateix municipi en l'any 1936 a on es convertiria en el primer municipi de tota Espanya en celebrar este dia de forma oficial i anual. En l'any 1939 el Front de Joventuts del partit únic, FET de les JONS, impulsa la celebració del Dia de la Mare coincidint en la festa de l'Inmaculada Concepció, el 8 de decembre. En els primers anys xixanta per iniciativa d'una cadena de grans almagasens (Galerias Preciados), que copia de la costum implantada en Cuba, se celebra també el Dia de la Mare el primer dumenge de maig (El Corte Inglés, el gran competidor de Galerias Preciados, celebrava la festa en decembre). Les dos dates, maig i decembre, conviuen fins a l'any 1965 quan les autoritats eclesiàstiques opten per celebrar la festa en maig, dins del més consagrat a la Verge (el més de maig), per a recuperar l'autèntic caràcter de la festa de l'Inmaculada.