La Yesa
La Yesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.
Geografia[editar | editar còdic]
Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera provincial CV-35 per a enllaçar en la CV-345.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el territori de La Yesa es troba també el núcleu de població de la Cuevarruz. Curiosament, este núcleu de població està dividit pel llímit del territori de La Yesa i el terme municipal d'Alpuente, pertanyent a la primera el sector situat a l'est. La tradició popular atribuïx l'orige d'esta partició a una hàbil actuació del representant de La Yesa en les negociacions per a deslindar del territori yesà i el terme municipal d'Alpuente, despuix del reconeiximent com a Real poble independent, a finals del sigle XVI.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El territori de La Yesa llimita en les següents localitats: Alpuente, Andilla i Chelva totes elles de la província de Valéncia. Aixina mateix, llimita en els municipis d'Arcos de las Salinas, Torrijas i Abejuela, de la província de Terol.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Blas Zuriaga Adrián | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Jordán Izquierdo | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Domingo Jordán Muñoz | AP |
| 1991 - 1995 | Blas Zuriaga Adrián | PPCV |
| 1995 - 1999 | Alfredo Zaragozà Zaragozà | PPCV |
| 1999 - 2003 | Alfredo Zaragozà Zaragozà | EUPV |
| 2003 - 2007 | Alfredo Zaragozà Zaragozà | PPCV |
| 2007 - 2011 | Miguel Ángel Sanahuja | PPCV |
| 2011 - 2015 | Miguel Ángel Sanahuja | PPCV |
| 2015 - 2019 | Miguel Ángel Sanahuja | PPCV |
| 2019 - 2023 | Miguel Ángel Sanahuja | PPCV |
| 2023 | Julio Solaz Zuriaga | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 235 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2016 | 2021 | 2023 | |||||||
| 323 | 294 | 288 | 303 | 287 | 283 | 267 | 250 | 246 | 264 | 242 | 230 | 235 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'economia del poble gira entorn a l'agricultura i ganaderia, a cada volta més consolidat el sector de Turisme en la seua modalitat rural, aixina com l'extracció de caolí i la construcció, i cal destacar també l'importància dels servicis, si observem que per a l'escassea de població durant l'any, es disponen de varis comerços i bars. El sector servicis es veu favorit en gran part gràcies a l'aument poblacional de les fins de semana i vacacions.
Indústria[editar | editar còdic]
L'activitat industrial de la Yesa queda reduïda a una incipient activitat cervecera i una activitat minera en decliu.
La Yesa, de la mateixa manera que Villar de l'Arquebisbe són centres exportadors d'àrits per a les indústries de la construcció. D'estes terres ixen centenars de metros cúbics diàriament.
La planta principal de la comarca va aplegar a suministrar 50 000 t/any de caolí ceràmic (35.000 t/any), per a càrregues i per a ciment en la seua planta d'Higueruelas en una pedrera en Villar de l'Arquebisbe i una atra en Yesa (Valéncia).
Turisme[editar | editar còdic]
El turisme s'ha anat consolidant en la comarca de la Serranía com una alternativa econòmica social. L'oferta de la que dispon la comarca cada volta és més àmplia i en un objectiu clar: la calitat.
La població, en la seua majoria major, no és molt elevada entre semana pero creix de forma exponencial les fins de semana i les vacacions.
Monuments i elements d'interés[editar | editar còdic]
La Yesa també conta en un gran patrimoni històric-cultural, entre els que destaquen:
- Ermita de Sant Roc
- Ermita de Sant Sebastiá
- Ermita de Nª Sª de Belem
- Ermita de Sant Joan
- Iglésia de Nª Sª dels Angels
- Arbre Monumental El Pi Capell
- Arbre Monumental La Carrasca Tombada
- Monument als Carlistes
- Pilar en l'escut del Rei Jaume I en el llavaor
- Font del Carme
- Caneleria
- Teuleria
- Els Quatre Creuaments
- Quadro del Crist Resucitat
- Retaule de Sant Joan Batiste
Gastronomia[editar | editar còdic]
La Yesa conta en una gastronomia molt marcada, en típics plats forts de l'interior.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de La Yesa
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de La Yesa
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Yesa.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |