Torre de Pisa
La torre de Pisa o torre inclinada de Pisa (en italià: torre pendente di Pisa) és la torre campanar de la catedral de Pisa, situada en la plaça del Duomo de Pisa, en la ciutat del mateix nom, municipi de la regió italiana de la Toscana i capital de la província homònima d'Itàlia. La seua altura original era de 60 m encara que actualment medix 56.67 m des de la base en el costat més alt i 55.86 m des de la base en el seu costat més baix. El seu pes s'estima en 14.500 tonellades i el seu inclinament és d'uns 4°, estenent-se 3.9 m de la vertical. Té huit nivells: una base d'arcs cegos en 15 columnes, sis nivells adornats en arcades obertes de mig punt, i un campanar en el cim. L'escala interna en espiral té 251 escalons. Està considerada, junt a la catedral de la que forma part, una de les joyes de l'art Romànic.
La torre va començar a inclinar-se durant la seua construcció en agost de l'any 1173, degut a que el sol era bla i no podia soportar adequadament el pes de l'estructura. L'inclinament va empijorar fins a la finalisació de la construcció en el sigle XIV. En l'any 1990, l'inclinament havia alcançat els 5,5 graus. L'estructura es va estabilisar per mig de treballs de reparació entre els anys 1993 i 2001, que varen reduir l'inclinament a 3,97 graus.
El Govern d'Itàlia va solicitar ajuda el 27 de febrer de 1964 per a evitar la seua solsida, i el 7 de giner de 1990 va ser tancada al públic com a mida de seguritat. En maig de l'any 2008, despuix de l'eliminació de 70 tonellades mètriques (70.000 kg) de terra, els ingeniers de la torre varen anunciar que s'havia estabilisat de tal forma que havia deixat de moure's per primera volta en la seua història. Es va indicar que anava a ser estable durant a lo manco 200 anys. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de l'any 2011, despuix de la finalisació de 20 anys de treball.
En l'any 1987, el conjunt patrimonial de la plaça del Duomo va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco.
Història[editar | editar còdic]
La construcció de la torre de Pisa es va desenrollar en tres etapes durant un periodo de 199 anys. La construcció de la primera planta va començar el 9 d'agost de l'any 1173, en un periodo d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està rodejada de semicolumnes en capitels clàssics i arcs cegos, tot això en marbre de color molt blanc.
Durant molts anys el disseny es va atribuir a Guglielmo, un artiste resident en Pisa en el sigle XII, famós per les seues peces de bronze fos, particularment en la catedral de Pisa. No obstant, una recent investigació va determinar que l'autoria de l'edifici correspondria finalment a Bonanno Pisano, el qual va deixar Pisa en l'any 1185 i es va traslladar a Monreale, Sicília. El seu sarcòfec va ser descobert al peu de la torre en l'any 1820.
En acabant de que es construïra el tercer pis en l'any 1178, la torre es va inclinar tres metros cap al nort, per uns fonaments dèbils, en un subsol inestable. El disseny d'esta torre era imperfecte des del seu començ i la seua construcció va cessar durant un sigle, per les guerres entre els pisans i els estats veïns. Este lapsus va permetre al sol assentar-se; d'un atre modo, la torre s'hauria derrocat.
En l'any 1272, Fernando di Vincenzo, arquitecte autor del camposant, va reprendre la construcció. Es varen afegir llavors quatre noves plantes, construïdes en cert àngul a l'objecte de contrarrestar l'inclinament. Les obres es varen detindre novament en 1284 despuix de la victòria genovesa davant Pisa en la batalla de Meloria.
En l'any 1372 Tommasso di Andrea Pisano va construir l'última planta (el campanar) i es varen colocar les campanes. Es considera que la seua intervenció combina armònicament els elements gòtics del campanar en l'estil romànic de la torre. Les campanes són sèt i cada una correspon a una nota de l'escala musical; la major d'elles va ser instalada en l'any 1655. No obstant, despuix de la conclusió del campanar, la torre va escomençar de nou a inclinar-se, esta volta cap al sur. Uns pocs anys despuix de finalisada la torre, el dany en la seua estructura es va fer manifest i molts dels elements de pedra originals realisats en marbre de Sant Giuliano varen ser substituïts; per a això, es va amprar marbre blanc de Carrara.
La torre i la catedral[editar | editar còdic]
Alessandro della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per a fer visible la base. Açò va causar una inundació de la base i, de nou, un increment del seu inclinament.
El 27 de febrer de 1964, el Govern d'Itàlia va demanar ajuda per a evitar la caiguda de la torre de Pisa.
A partir de l'any 1993, es varen afegir 870 tonellades de contrapes de plom, que varen endreçar llaugerament la torre.
La torre va ser tancada al públic el 7 de giner de 1990, despuix de més de dos décades d'estudis d'estabilisació i espolejat per l'abrupta solsida de la Torre Cívica de Pavía en 1989. Les campanes varen ser retirades per a aliviar una miqueta de pes, i els cables varen ser cinchats al voltant del tercer nivell i ancorats a varis centenars de metros. Els apartaments i les cases que es trobaven en la trayectòria d'una possible caiguda de la torre varen ser desestajats per seguritat. El método elegit per a evitar la solsida de la torre va ser reduir llaugerament el seu inclinament fins a un àngul més segur retirant 38 metros cúbics de terra de baix de l'extrem elevat. L'inclinament de la torre es va reduir en 45 centímetros, tornant a la seua posició de 1838. Despuix d'una década d'esforços de reconstrucció i estabilisació, la torre es va reobrir al públic el 15 de decembre de 2001, i va ser declarada estable durant a lo manco atres 300 anys. En total, es varen retirar 70 tonellades de terra.
Les llabors de consolidació han permés que l'inclinament siga la que tenia en l'any 1700, 3.9 metros de la vertical.
Construcció[editar | editar còdic]
_-_2022-08-31_-_9.jpg)
La construcció de la torre es va portar a terme en tres etapes a lo llarc de 199 anys. El 5 de giner de 1172, Donna Berta di Bernardo, viuda i resident de la casa dell'Opera de Santa Maria, va llegar xixanta soldi a l'Opera Campanilis petrarum Sancte Marie. La suma es va destinar a la compra d'algunes pedres que encara formen la base del campanar. El 9 d'agost de 1173, es varen colocar els fonaments de la torre. Les obres de la planta baixa del campanile de marbre blanc varen començar el 14 d'agost del mateix any, durant un periodo d'èxits militars i prosperitat. Esta planta baixa és una arcada cega articulada per columnes adossades en capitels corintis clàssics. Casi quatre sigles despuix Giorgio Vasari va escriure: Guglielmo, segons es diu, en l'any 1174, junt en l'escultor Bonanno, va posar els fonaments del campanar de la catedral de Pisa.
La torre va començar a afonar-se en acabant de que la construcció haguera alvançat fins al segon pis en l'any 1178. Açò es va deure a una fonamentació d'a penes tres metros, assentada en un subsol dèbil i inestable, un disseny defectuós des del principi. Posteriorment, la construcció es va detindre durant casi un sigle, ya que la República de Pisa estava casi contínuament enredrada en batalles en la de Gènova, la Lucca i Florència. Açò va donar temps a que el sol subjacent s'assentara. De lo contrari, la torre s'hauria derrocat casi en tota seguritat. El 27 de decembre de 1233, l'obrer Benenato, fill de Gerardo Bottici, va supervisar la continuació de la construcció de la torre.
El 23 de febrer de 1260, Guido Speziale, fill de Giovanni Pisano, va ser elegit per a supervisar la construcció de la torre. El 12 d'abril de 1264, el mestre d'obres Giovanni di Simone, arquitecte del Camposant, i 23 treballadors varen anar a les montanyes propenques a Pisa per a tallar marbre. Les pedres tallades es varen entregar a Rainaldo Speziale, obrer de Sant Francesco. En l'any 1272, la construcció es va recomençar baix vaig Di Simone. En un esforç per compensar l'inclinament, els ingeniers varen construir pisos superiors en un costat més alt que l'atre. Per açò, la torre és curva. La construcció es va detindre de nou en l'any 1284, quan els pisanos varen ser derrotats pels genovesos en la Batalla de Meloria.
El sèptim pis es va terminar en l'any 1319. La cambra de les campanes es va afegir finalment en 1372. Va ser construït per Tommaso di Andrea Pisano, que va conseguir harmonisar els elements gòtics del campanar en l'estil romànic de la torre. Hi ha sèt campanes, una per cada nota de l'escala major musical. La major es va instalar en l'any 1655.
Informació técnica[editar | editar còdic]
- Latitut: 43° 43' 23 N
- Llongitut: 20.396389
- Altitut de la Piazza dei Miracoli: sis metros
- Altura: 55.86 metros. Huit plantes
- Diàmetro extern de la base: 15.484 metros
- Diàmetro intern de la base: 7.368 metros
- Pes: 14.700 tonellades mètriques
- Gruixa de les parets en la base: sis metros
- Direcció de l'inclinament: 1272-1997 Sur, 1173-1250 Nort
- Número total de campanes: Sèt, d'acort en l'escala musical
- Campana més gran: L'Assunta, de tres tonellades i mija, realisada en l'any 1655
- Campana més antiga: Pascuarecia
- Número d'escalons: 294
Campanes[editar | editar còdic]
- Assunta - La més gran, pesa 2.600 kg i va ser fosa en l'any 1654 per Giovanni Pietro Orlandi.
- Crucifix - pesa 1.850 kg i va ser fos originalment en l'any 1572 per Vincenzo Possenti, despuix refòs en 1818 per Gualandi da Prato.
- Sant Ranieri - pesa 1.150 kg i va ser refosa vàries voltes, l'última en 1735 per Pier Francesco Berti de Lucca.
- Dal Pozzo - va ser fosa en l'any 1606, danyada pels bombardejos durant l'última guerra mundial, va ser convertida en museu i en l'any 2004 es va insertar en el seu lloc una còpia de la fundició Marinelli de Agnone en un pes de 490 kg.
- Pasquereccia - pesa 1.014 kg fosa en 1262 per Lotteringio di Bartolomeo.
- Terza - pesa 330 kg i va ser fabricada per artesans loreneses o alsacians en l'any 1473.
- Vespruccio - pesa 120 kg realisada en el sigle XIV i refosa en l'any 1501.
Les campanes sonen abans de les misses en la catedral i al migdia per mig d'un sistema d'electrocampanes.
En l'antiguetat, cada campana estava dedicada a un moment del dia llitúrgic. Per eixemple, la Pasquereccia tocava per a la Pasqua, la Terza a la tercera hora del dia (nou del matí), la campana Vespruccio a l'hora de les vespres (sis de la vesprada).
Hi ha notícies d'una campana de l'iglésia de Sant Michele en Guamo, prop de Lucca, posteriorment refosa per a formar un nou concert.
La campana de Sant Ranieri es dia originalment Justícia i estava en el palau del mateix nom. Solia sonar per la mort dels traïdors, i supostament també va sonar per la mort de Comte Ugolino. Va ser duta al campanar en el sigle XV per a substituir a la Pasquareccia original i posteriorment refosa en l'any 1606.
Curiositats[editar | editar còdic]
- Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dos bales de canó de diferent massa des de la torre per a demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. L'història, encara que descrita per un estudiant del propi Galileo, es considera un mit.
- Dos persones han saltat de la torre en paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer de l'any 2000.
- La Torre de Pisa no és la torre més inclinada del món, la Torre de Pisa té 3,97 graus d'inclinament al sur, no obstant la torre més inclinada del món conta en un inclinament de casi 5,07 graus i es troba en la baixa Sajonia, es tracta del campanar de Suurhusen.
- La seua figura ha servit de decorat per a centenars de películes, séries de televisió i noveles. La fama és tal que fins a Superman, en la seua tercera película, fa una parada per a endreçar-la. Per sòrt quan Superman recupera el trellat, torna per a deixar-la inclinada com deu ser.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Web oficial Torre de Pisa
- «BBC on this day: 1990: La Torre de Pisa cerrada al público». BBC News
- Hofman, Paul «Tesoros en peligro de Italia». New York Times (Nova York), 30-07-1989
- «Piazza del Duomo, Pisa». UNESCO Culture Sector.
- Registros Capitulares de Pisa, pergamino n. 248
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ferdinando da Montignoso (1910). L'Ordine dei Minori cappuccini in Lucca (1571 1788) : saggio storico, in occasione del 7. Centenario de la fundación de la Orden Franciscana. Baroni
- G. Barsali (1999), Pisa. Historia y obras maestras, Bonechi. ISBN 8872041880
- Roth, Leland M. (2018). Entender la arquitectura: Its Elements, History, and Meaning. Routledge. ISBN 9780429975219
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre de Pisa.