Comarca Las Villas
Las Villas és una comarca del norest de la província de Salamanca, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Els seus llímits no es corresponen en una divisió administrativa, sino en una demarcació històric-tradicional i agrària
La comarca Las Villas se situa al sur de la província de Salamanca i té una superficie de 197,28 km². Llimita con La Armuña al nort, con la Tierra de Peñaranda i Las Guareñas al est, con la Tierra de Alba al sur i en el Campo de Salamanca al oest.
Historia[editar | editar còdic]
Els primers indicis de presència humana en la comarca es remonten a la Prehistòria, de quan datarien varis jaciments en el tram mig del Tormes, en vàries peces aïllades trobades en el terme d'Horta, havent-se trobat també en este municipi algunes astrals polimentades de l'Edat del Bronze en el jaciment de Cañadas, aixina com el camp de clots de la Aceña, en el qual s'observen diversos clots circulars que provablement varen servir de graners, havent-se trobat en els mateixos ceràmiques que ho vinculen en la cultura de Cogotas I.
En tot cas, la fundació de les actuals localitats de la comarca es remonta als repoblaments efectuats pels reis lleonesos en l'Edat Mija, sent la més antiga en fundació Cordovilla, que dataria del regnat de Ramiro II de Lleó, en el sigle X. No obstant, la localitat que va adquirir un major protagonisme en la comarca en l'Edat Mija va ser Villoria, que va encapçalar el quarto del seu nom o de Valdevilloria, quedant integrada tota la comarca en el mateix, dins de la jurisdicció de Salamanca i del Regne de Lleó.
Aixina mateix, cal senyalar també en época migeval la donació efectuada en l'any 1184 pel rei Fernando II de Lleó a l'Orde de Santiago de la localitat de Villoruela.7
Ya en l'Edat Contemporànea, en la creació de les actuals províncies en l'any 1833, la comarca va quedar enquadrada íntegrament en la província de Salamanca, dins de la Regió Lleonesa.
Economia[editar | editar còdic]
Esta comarca es dedica principalment a l'agricultura, principalment de regadiu, regada pels canals de Babilafuente, Villoria i Arabayona, i sense deixar-nos al riu Tormes, i ganaderia, encara que també en les localitats més grans, com Babilafuente o Villoria, predomina també el sector servicis i l'industrial, destacant la planta de bioetanol de Babilafuente.
Demografia[editar | editar còdic]
Despuix del fort descens sofrit durant les décades dels 60 i 70, la població de la comarca s'ha estabilisat gràcies a la seua rodalia en Salamanca, aixina com l'implantació de vàries indústries i la millora dels rendiments agrícoles gràcies al regadiu dels canals de Babilafuente, Villoria i Arabayona.
Es pot dir que a pesar de sofrir una forta reculada en els 60-70 la comarca es troba en una situació molt més favorable que la majoria de comarques salmantinas.
Municipis i pedanies[editar | editar còdic]
Els municipis i pedanies que pertanyen a la comarca, són els següents:
| Municipi |
|---|
| Aldealengua |
| Aldearrubia |
| Arabayona de Mógica |
| Babilafuente |
| Cilloruelo, pedania d'Encinas de Abajo |
| Cordovilla |
| Encinas de Abajo |
| Huerta |
| Moríñigo |
| Quinta Florentina, pedania de Cordovilla |
| San Morales |
| Villoria |
| Villoruela |