La Pobla de Farnals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pobla de Farnals‎
95px

La Pobla de Farnals

90px

Escut

Archiu:155PX-~1.PNG

Comarca

País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Provincia de Valencia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
Altitut: 4 msnm
Superfície: 3,6 km²
Població: 7.340 hab.
Densitat: 2038,89 hab./km²
Gentilici: Creueti/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46139
Festes majors: 2ª semana de setembre
Alcalde: Nativitat Garcia Castelar (Transfuga)
Pàgina web: {{{web}}}

La Pobla de Farnals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. És tambe dita La Creu. Pertany a la Provincia de Valencia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre Sagunt i Valencia. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.

En la marjal abans plantat d'arros, creix ara una vegetacio de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de Valencia, per carretera, prenent la V-21. Tambe se pot accedir a traves de la llinea 3 de MetroValencia.

Barris i pedanies

En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba tambe el nucleu de poblacio de la Plaja Pobla de Farnals 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O.

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

Localitats limitrofes

El terme municipal de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de Massamagrell, El Puig i Rafelbunyol, totes elles de la provincia de Valencia.

Historia

L'orige d'esta poblacio pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degue d'estar, segons la tradicio, en el lloc que hui ocupa l'iglesia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretacio que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regio valenciana" és que Farnals seria un toponim d'orige llati (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. Tambe, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un toponim arap. Cal dir que tambe en un antic pergami que recull varies donacions fetes pel Cit a l'efimer bisbe de Valencia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islamic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglesia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuos trayecte, cap al litoral.

En el codex migeval de les donacions fetes a l'antic Regne de Valencia pel rei Jaume I esta poblacio apareix com alqueria de Fernalis

Administracio

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Peris PCE
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003 Josep Vicent Sanchis Marques PSPV-PSOE
2003 - 2007 Josep Vicent Sanchis Marqués PSPV-PSOE (en coalicio)
2007 - 2011 Josep Manuel Peralta González (2007-08)

Nativitat Garcia Castelar (2008-)

PPCV (2007-08)

Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)

2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
4.865 4.663 5.161 4.960 5.191 5.473 5.479 6.172 6.191 6.752

Economia

La poblacio, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisacio. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres (tarongers, llimeres), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses hotalices. L'aigua per al riu procedix de la Sequia Real de Moncada.

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fabrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminacio en calent. Ademes conta en tallers de manyaneria, ceramica, contruccio, etc.