Ampar Cabrera i Sanfèlix
 | |
| Naiximent | 1964 Énova (Valéncia) |
| Activitat | Escritora |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Gèneros | Prosa i poesia |
| Premis | Escritora de l'any 2008 en llengua valenciana d'AELLVA |
Ampar Cabrera i Sanfèlix és una escritora i poetesa en llengua valenciana. Naix en Énova, La Ribera (Valéncia), en l'any 1964.
Biografia
De chicoteta estudià en els coleges de Els Salesians i Luz Casanova i Calicanto i en acabant va estudiar la carrera de Ciències biològiques en l'Universitat de Valéncia. En l'actualitat se dedica al comerç en l'empresa familiar de la que es fa càrrec en companyia de la seua germana.
Dòna compromesa en el seu temps i sempre al costat de tot lo valencià. Ha participat en els tallers de prosa que mensualment organisa l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
S'introduí en el món de la lliteratura a través de l'escritura de llibrets de falla en l'any 2005, formant-se en els cursos d'Iniciació a la Poesia que impartix Lo Rat Penat, sent u dels seus professors, Joan Antoni Alapont.
Participa en diversos certàmens poètics. Fon l'escritora de l'any 2008, guardó oferit per AELLVA. A nivell professional, es dedica al comerç seguint la tradició familiar. Està casada i és mare de dos fills.
És guanyadora de diversos premis lliteraris, destacant els 9 premis Bernat i Baldoví, màxim guardó de la poesia festiva fallera.
Obres
Poesia
- Més de 75 llibrets de falla.
- Jocs florals de Valéncia, edita Lo Rat Penat.
- Certamens lliteraris de Paterna, edita l'Ateneu Cultural de Paterna.
- Recitals de primavera de l'associació d'escritors en llengua valenciana.
Novela
- 24/4, editorial L'Oronella
- Colecció Clams: Clamor de llibertat, Clamor de futur, Jornades del XXV aniversari de la AELLVA.
Teatre
- La campana de la Fe (Junta Vicentina Altar del Tossal)
- Los tres sermones de Granada (Junta Vicentina Altar del Tossal)
Artículs i colaboracions
Ampar Cabrera colabora en diferents periòdics, revistes culturals i llibrets de festes.
Premis
- Flor Natural de Paterna en l'any 2007.
- Viola d'Or en els CXXIV Jocs Florals de la ciutat i Regne de Valéncia, en l'edició de 2007.
- Premi extraordinari “Josep Bea Izquierdo” (autor novell) en 2008.
- Premi Extraordinari “Raül Alapont” (infantil novell) en 2008.
- Premi Torre de Paterna en 2008.
- Escritora de l'any 2008 en llengua valenciana d'AELLVA.
- Obté numerosos premis extraordinaris en els llibrets de falla fins que en 2011 guanya el seu primer Bernat i Baldoví.
- Premi coves de Paterna en 2010
- Premi "Aldert" de novela dels jocs florals de Valéncia 2010.
- Viola d'or de la ciutat i regne de Valéncia 2011
- Flor natural de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013
- Englantina d'or de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013
- se la nomena Mestra en Gai Saber en l'any 2013
- Premi Aldert de novela de Paterna en l'any 2014.
- Premi Bernat i Baldoví 2015.
- Premi al milacre inèdit 2015 de la junta Vicentina
- Premi Bernat i Baldovi 2016
- Premi Fadrí 2016 de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
- Guanyadora del III concurs de poesia satírica Anfós Ramon en l'any 2017
- Premi Maximilià Thous 2017.
- Premi Bernat i Baldoví 2018.
Poemes
UN SOMI PER A SORTS
Imagina si entengueren
perque faig de cap i causa,
i lo món fera una pausa
per a sentir-me un moment.
Que nostres vides no foren
sol foscor, sordera i brega,
si no rebals i arreplega
d'un amor foll i valent.
Goig seria si poguérem
per a tots versar i escriure,
tindre una cultura lliure
i uns furs acallant rampants.
Una terra que dir nostra
en el cap alt i veu ferma,
i no pols en renda i erma
que nos tracta d'ignorants.
Poder vore als nostres fills
recolzant la nostra història,
i no burlant la memòria
ni el passat dels seus majors.
Que de l'orgull de Valéncia
se parlara en les escoles,
i no trobar-nos a soles
defenent nostres valors.
Que estos murs que la veu ceguen
feren resò de creències
i que nostres diferències
no foren cruel aixovar.
Lluitant units, muscle en muscle,
sens ningú que ens amordace
puix ni som de segon classe
ni tenim perque callar.
Imagina... imagina...
tanca els ulls, alça la cara,
ou la veu segura i clara,
oblida els odis d'abans.
I unix-te al crit que nos dicta,
embolcat en fe i encomi,
este pur i utòpic somi
que ens nomena a tots germans.
Ya sé que molts cridaren els seus somis
i sé que més ne feren oïts sorts,
també sé de qui mut fon a la força
i de qui per callar; hui és gran senyor.
Que molts diran que escric en lletra inútil,
que tinc l'ànim romàntic sense més,
que no n'hi ha cap destí per molt que lluite,
que vixc en el passat d'un bru present.
Pot ser no facen mossa els meus desijos;
vulgars, per dur passions dins de la sanc,
pot ser que tal quimera i utopia
sol siguen ganes flaques d'abraçar.
Tampoc és molt provable que un poema
urdixca una corona de llorers
embolicant les pors en la senyera
per fer-les lletanies del voler.
Pero yo sé que en cent que m'escoltaren
encara que calara a a soles u,
completaria el rogle que este coma
m'ha dut durant mil nits com un embruix.
També sé que parint tots estos versos
m'acabe de jugar el meu futur,
que menjaré del pa sol els mostachos
dient que el valencià manca de llum.
I ara és quan m'apleguen les galtades
quan tinc pels dos costats durs detractors;
els uns tiren la culpa a dèsset lletres
i els atres a que he dit de la foscor.
I és just este moment quan se desperta
i cau tot lo parlat en pes de plom,
quan molts se donen conte de que sacse
l'encoentada, el pànic i el temor.
Una ànsia frustrada en lo que és;
un poble dividit en dos mitats
a l'aire meninfot que va engrunsant-lo
i que confon l'abúlia en la pau.
Al que, imitant a grans hòmens del món,
no puc si no assotar-lo en veu cridant:
¡¡Yo tinc un somi!!
i en ell ¡Valencians! Som tots igual.
(Flor natural de Paterna, 2015)
Censurada per Compromís
Ampar Cabrera fon censurada per Pere Fuset, regidor pertanyent a l'equip de govern de l'ajuntament de Valéncia, sent l'alcalde Joan Ribó, també de Compromís:
Referències
- Amparo Cabrera se convierte en la persona más joven de la historia en ganar "Jocs Florals" de Lo Rat Penat. El Periodic
- Compromís sí censuró la cultura valenciana: lo que no cuentan los de Baldoví - EsDiario