Amparo Baró

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Amparo Baró San Martín
(Amparo Baró). Gala Premios AMITE (cropped).jpg
Amparo Baró en l'any 2013
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Actriu.
Naiximent: 21 de setembre de 1937
Lloc de naiximent: Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 29 de giner de 2015
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Amparo Baró San Martín (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - † Madrit, 29 de giner de 2015) fon una actriu espanyola que va desenrollar la seua carrera professional en el teatre, el cine i la televisió. Amparo Baró fon una catalana de naiximent pero valenciana de cor.

Biografia

De pare aragonés i mare valenciana, Amparo Baró naixqué en la ciutat de Barcelona el 21 de setembre de l'any 1937. Completats els estudis de bachillerat, va començar la carrera de Filosofia i Lletres, la qual va abandonar despuix de vore actuar a l'actriu Asunción Sancho en Sis personages en busca d'autor i quedar impressionada per l'enchís del teatre.

Impulsivament, va irrompre en l'univers escènic ingressant en les companyies de teatre aficionat, animada per amics. Debutà davant el públic en l'obra El burlador de Sevilla y convidado de piedra (1957). En la temporada 1956-1957 fon contractada per la companyia del teatre Windsor de Barcelona, que encapçalaven artísticament el matrimoni format per Adolfo Marsillach i Amparo Soler Leal, i de la gerència del qual s'encarregava el productor Alfredo Matas (qui reemplaçaria, per cert, al primer actor en el cor de la primera actriu).

No passà molt de temps ans que sorgira una oportunitat d'accedir a un paper d'importància. La primera actriu, Amparo Soler Leal, va sofrir un atac d'apendicitis i Baró la va substituir. Es tractava de l'obra Harvey, de Mary Chase, guanyadora del Premi Pulitzer. Compartint l'escenari en Marsillach, Amparo Baró va enlluernar en el seu talent des del mateix inici de la seua carrera. Un atre gran valedor de l'actriu va entrar en joc en esta la seua etapa primera: Jaime de Armiñán.

Encara en l'any 1957, la companyia del teatre Windsor va estrenar una obra seua, Café del Liceu, a partir de l'event la marcha professional de Baró es va trobar lligada repetidament tant a l'autor de la comèdia com al seu director escènic. L'estiu següent, la companyia es va incorporar ad alguns Festivals d'Espanya. Baró va forjar l'armassó del seu ofici en companyers de la talla de José Luis López Vázquez, Luis Morris, Venancio Muro, entre uns atres. Va representar en aquell llavors Mi adorado Juan, de Miguel Mihura; Bobosse, d'André Roussin i El pan de todos, d'Alfonso Sastre. En la mateixa companyia es va traslladar a Madrit, a on ha desenrollat en lo successiu la major part de la seua carrera professional.

En la capital obtingué en l'any 1959 un èxit personal, dirigida per Cayetano Luca de Tena, en l'obra de Lillian Hellman La calúmnia, al costat de Mayrata O'Wisiedo. També, sent encara una jove de vint anys, realisà una gira per Suramèrica.

Per a llavors (en 1957, exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'Antonio Isasi-Isasmendi Rapsòdia de sanc, rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, Budapest. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film Terra de tots (1961).

En els anys 60, el seu físic menut i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com Margarita es diu el meu amor (1961), de Tito Fernández; La chica del trébol (1963), de Sergio Grieco; Tinc 17 anys (1964), de José María Forqué (estes dos últimes junt a Rocío Dúrcal); La banda del Pecas (1968), de Jesús Pascual, en Luis Acosta Moro, i Carola de dia, Carola de nit (1969), de Jaime de Armiñán, junt a Marisol.

(Secció per completar)

Filmografia

(Secció per completar)

Cites

La primera llengua que vaig deprendre fon el valencià.
Ho va dir Amparo Baró, el 18 d'agost de 2005, en el discurs com a pregonera de les festes de Paterna, ciutat d'a on procedia la mare de l'actriu.

Enllaços externs

Commons