Joaquín Lorenzo Villanueva
| Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Joaquín Lorenzo Villanueva | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 10 d'agost de 1757 | ||
| Lloc de naiximent: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 25 de març de 1837 | ||
| Lloc de defunció: | Dublín, República d'Irlanda | ||
Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo o Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 - † Dublín, República d'Irlanda, 25 de març de 1837) fon un clerc, historiador i escritor lliberal valencià de l'Ilustració, germà del també historiador Jaime Villanueva.
Biografia
Joaquín Lorenzo Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés José Villanueva Salvador, descendent de facendats aragonesos i naixcut en Olba (Terol), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de Taurani (república de Gènova), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva.
Estudià Humanitats en Oriola i Teologia en Valéncia i es doctorà en l'any 1777. D'esta época és la seua Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet... (Valéncia, 1772). Fins a 1780 va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del regalisme eclesiàstic espanyol.
Protegit per Juan Bautista Muñoz, cosmógraf major d'Índies, es va instalar en Madrit i allí es va relacionar en els més importants erudits ilustrats, en especial en els jansenistes. No va conseguir una canongia en Sant Isidre a la que oposità en 1781, pero l'ilustrat bisbe de Salamanca i inquisidor general Felipe Bertrán, també protector de l'heleniste Pedro Estala, el va nomenar catedràtic de Teologia en el Seminari de Salamanca.
Traduí en vers el llibre de Sant Pròsper d'Aquitània Poema contra los ingratos (Madrit, 1783) i també Oficio de la Semana Santa (Madrit, 1790), molt reimprés. També escrigué De la obligación de decir misa con circunspección y pausa (Madrit, 1788), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del Sant Ofici. Publica De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen (Madrit, 1791) i De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (Valéncia, 1791), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la Real Acadèmia Espanyola (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la Real Acadèmia de l'Història.
Comença a publicar el Año cristiano de España (Madrit, 1781-1803) i Dominicas, ferias y fiestas movibles del año cristiano de España (Madrit, 1791-1803); Novena del Beato Nicolás Factor (Madrit, 1792); Catecismo del Estado según los principios de la Religión (Madrit, 1793); Cartas eclesiásticas al doctor don Guillermo Díaz Luzeredi en defensa de las leyes que autorizan ahora al Pueblo para que lea en su lengua la Sagrada Escritura (Madrit, 1794), a on torna a batallar per a que es permeta a la gent llegir la Bíblia en espanyol.
Obté en l'any 1795 el càrrec de capellà d'honor i predicador del rei Carles IV, apart d'atres càrrecs eclesiàstics. Publica Cartas de un presbítero español sobre la carta del ciudadano Grégoire, Obispo de Blois, al señor Arzobispo de Burgos, Inquisidor General de España (Madrit, 1798), obra esta com les anteriors en que es mostra encara partidari de l'absolutisme. Per llavors forja en el seu germà Jaime Villanueva el gran proyecte del Viaje literario a las iglesias de España, un intent de fonamentar científicament el Regalisme de l'iglésia espanyola en els documents buscant les diferències i variacions en els ritos llitúrgics nacionals de les distintes regions d'Espanya des de la més remota antiguetat; el proyecte es va ampliar per a copiar tot quant document valiós per a l'història eclesiàstica d'Espanya i l'història en general del país poguera oferir l'itinerari del seu germà Jaime pels archius dels temples i monasteris espanyols. La llabor de Joaquín Lorenzo fon anotar les cartes que anava rebent del seu germà en els seus descobriments i anotar-les degudament. Escrigué despuix la Oración fúnebre en las exquias de... D. Antonio Sentmarat de Cartellá (Madrit, 1806) i El Kempis de los literatos (Madrit, 1807).
(Secció per completar)