Enric Soler i Godes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 08:55 26 oct 2023 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Enric Soler i Godes
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i pedagoc
Naiximent: 1903
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1993
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - † Valéncia, 1993) fon un escritor, poeta i pedagoc valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Començà la seua carrera periodística en tan sol 14 anys en Castelló de la Plana, en el diari La Provincia Nueva. Estudià magisteri en l'Escola Normal de Tarragona, obtenint el títul en l'any 1921. En l'any 1923 aprova les oposicions a mestre i comença el seu treball en l'escola del districte de Chantada, Lugo.

Colaborà en diverses publicacions i diaris, entre els que destaca El Mercantil Valenciano, Heraldo de Castellón i La Publicitat de Barcelona, Mirador, Destino, El Camí i Las Provincias.

Enric Soler i Godes fon un dels firmants de les Normes de Castelló i també fon president de la secció de lliteratura de Lo Rat Penat.

En el seu treball pedagògic destaca l'introducció dels métodos de Célestin Freinet en els pobles de la província de Castelló, especialment en Ortells i Sant Joan de Moró, a on va eixercir de mestre, publicant la revista Sembra, elaborada i impresa pels seus alumnes.

Entre la seua producció lliterària es troben diversos llibres de poesies, com El cel és blau, Bestioles, Cançons d'ahir i de demà, etc.

En l'any 1990 s'edita la seua poesia completa i en l'any 2001 l'antologia de texts Enric Soler i Godes: l'escola i la cultura.

Universitat Jaume I[editar | editar còdic]

L'Universitat Jaume I de Castelló conta en una Fundació que porta el seu nom, que el seu objectiu és promoure les relacions entre l'Universitat i atres nivells de l'educació i el foment de l'investigació pedagògica. Ha segut creada en el respal de la Diputació de Castelló, l'Ajuntament de Castelló de la Plana i la família del mestre, i conta en el patrimoni donat per la família del mestre i pel Moviment de Cooperatives de l'Escola Popular Valenciana, integrat per llibres que el mateix Soler i Godes va imprimir en la seua imprenta manual, per obres valencianes, del restant d'Espanya i d'Amèrica del Sur, que varen utilisar este aparat per a reproduir-se, i per la seua biblioteca particular sobre temes educatius, un total de més de 700 títuls.

Obra[editar | editar còdic]

Poesía[editar | editar còdic]

  • 1933 I el cel és blau
  • 1952 Bestioles: ni epigrames ni faules
  • 1964 Cançons d'ahir i de demà

Prosa[editar | editar còdic]

  • 1953 Calendari Faller
  • 1953 Valencians a Mèxic
  • 1960 Bio-bibliografía de Francesc Almela i Vives
  • 1960 Els primers periòdics valencians
  • 1966 Els valencians pintats per ells mateixos
  • 1970 Notes d'un cronista
  • 1971 Crònica del primer Congrés d'Història del País Valencià
  • 1974 Llegir i escriure (beceroles valencianes)
  • 1974 Carlos Sarthou Carreres, bibliografía castellonense
  • 1978 Las Fallas de Valencia (1849-1977)
  • 1981 Jaume I (1276-1876) Primer Centenari del seu traspàs

Cites[editar | editar còdic]

Enric Soler i Godes, sobre les Normes de Castelló o del 32, digué:

Les Normes de Castelló són un fet transcendental de la nostra Renaixença.

Enllaços externs[editar | editar còdic]