Antonio Muñoz Molina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 10 de giner de 1956) és un periodiste i escritor espanyol, acadèmic de número de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de 1996 —a on ocupa el silló u minúscula— i honorari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada. En l'any 2013 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres. En la seua obra abunden referències a la cultura popular, que és una de les principals fonts d'inspiració de l'autor.

Biografia

Estudià en les Escoles Professionals de la Sagrada Família (SAFA) durant l'infància, despuix bachillerat en el colege salesià Santo Domingo Savio i en l'institut Sant Joan de la Creu d'Úbeda. Va seguir història de l'art en l'Universitat de Granada i periodisme en la de Madrit. En els anys huitanta es va establir en Granada, a on va treballar com a funcionari i va colaborar com a columniste en el diari Ideal; el seu primer llibre és una recopilació d'eixos artículs i apareix en 1984 en el títul El Robinson urbà. Casat en 1994 en la també escritora Elvira Lindo, Muñoz Molina té tres fills del seu primer matrimoni. En l'any 2004 fon nomenat director de l'Institut Cervantes de Nova York, càrrec que va ocupar durant dos anys.

Trayectòria lliterària

La seua primera novela, Beatus Ille, aparegué en 1986, encara que es va gestar durant varis anys. En ella figura la ciutat imaginària de Mágina, trassunt del seu natal Úbeda que reapareixerà en atres obres seues.

En l'any 1987 guanya el Premi de la Crítica i el Nacional de Narrativa per Hivern en Lisboa i en 1991 el Planeta per El ginet polac, novela per la que torna a obtindre el Nacional de Narrativa a l'any següent. En 2007 és investit doctor honoris causa per l'Universitat de Jaén com a reconeiximent a tota la seua obra.

Atres obres destacades són Beltenebros (1989), una novela d'amor, intriga i de baixos fondos en el Madrit de la posguerra en implicacions polítiques —Pilar Miró la duria al cine dos anys més tart en el mateix nom—; Els misteris de Madrit (1992) —publicada inicialment com a serial a capítuls en el diari El País, el títul fa referència al folletí del sigle XIX Els misteris de París, de Eugène Sue—; L'amo del secret (1994); Plenilunio (1997), Finestres de Manhattan (2004) o El vent de la lluna (2006).

En 2009 va publicar La nit dels temps, un monumental treball que recrea l'afonament de la Segona República Espanyola i l'inici de la guerra civil espanyola a través de les peripècies d'un arquitecte cridat Ignacio Abel.

En 1995 fon elegit membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) per a ocupar el silló u, i va llegir el seu discurs d'ingrés, "Desterro i destemps de Max Aub, un any despuix". Està casat en la també escritora Elvira Lindo i viu entre Madrit i Nova York, a on va dirigir l'Institut Cervantes.

En 2012 donà a la Biblioteca Nacional (BN) una part dels seus escrits, com, per eixemple, quaderns de notes preses de llibres i periòdics, borradors de noveles, poemes inèdits de joventut i una obra inèdita de teatre escrita en 1974.

En 2013 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres.

El 18 d'octubre de 2022 va participar en la cerimònia d'inauguració de la Fira del Llibre de Fráncfort 2022, en la que també varen parlar el rei Felip VI i l'escritora Irene Vallejo. En el seu discurs va comparar la lliteratura i la societat espanyola de 1991, any en el que Espanya també fon Convidada d'Honor, i a la que també va acodir, com en l'actual.

Obra

Novela

  • Beatus Ille (1986, Seix Barral)
  • El invierno en Lisboa (1987, Seix Barral), Premi Nacional de Narrativa (1.ª volta)
  • Beltenebros (1989, Seix Barral)
  • El jinete polaco (1991, Planeta), Premi Nacional de Narrativa (2.ª volta)
  • Los misterios de Madrid (1992, Seix Barral), publicat originalment per entregues en el periòdic El País entre el 11 d'agost i el 7 de setembre de 1992.
  • El dueño del secreto (1994, Seix Barral), novela curta
  • Ardor guerrero (1995, Alfaguara)
  • Plenilunio (1997, Alfaguara)
  • Carlota Fainberg (1999, Alfaguara), novela curta
  • Sefarad (2001, Alfaguara)
  • En ausencia de Blanca (2001, Alfaguara), novela curta
  • El viento de la Luna (2006, Seix Barral)
  • La noche de los tiempos (2009, Seix Barral)
  • Como la sombra que se va (2014, Seix Barral), Premi Andalucia de la Crítica
  • Tus pasos en la escalera (2019, Seix Barral)
  • No te veré morir (2023, Seix Barral)

Ensaig

  • Córdoba de los Omeyas (1991, Planeta)
  • La realidad de la ficción (1992, Renacimiento)
  • ¿Por qué no es útil la literatura? (1993, Hiperión), escrit en el poeta Luis García Montero
  • Pura alegría (1998, Alfaguara).
  • La huella de unas palabras (1999, Espasa-Calpe), antologia dialogada realisada per José Manuel Fajardo
  • José Guerrero. El artista que vuelve (2001, Diputación Provincial de Granada)
  • El atrevimiento de mirar (2012, Galaxia Gutenberg), 9 texts sobre set pintors i un fotógraf.
  • Todo lo que era sólido (2013, Seix Barral)

Diaris

Artículs

  • El Robinson urbano (1984, Silene Fábula), recopilació de texts publicats en el diari Ideal (1982-1983)
  • Diario del Nautilus (1986, Diputación Provincial de Granada), publicats en Ideal (1983-1984)
  • Las apariencias (1995, Santillana), publicats en ABC i El País (1988-1991)
  • La huerta del Edén: escritos y diatribas sobre Andalucía (1996, Ollero y Ramos), publicats en El País (1995-1996)
  • Escrito en un instante (1996, Calima Ediciones), publicats en Diario 16 (1988) i RNE (1992)
  • Unas gafas de Pla (2000, Aguilar)
  • La vida por delante (2002, Alfaguara), publicats en El País Semanal (1997-2002)
  • Travesías (2007, Universidad Autónoma de México), publicats en El País Semanal (1993-1997)

Adaptacions cinematogràfiques

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antonio_Muñoz_Molina&oldid=286510»