Xeraco
Xeraco (en castellà Jeraco), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
El municipi de Xeraco es troba situat en la comarca de Safor, a 61 km de la capital, Valéncia.
Entre poble i plaja disten aproximadament uns 3 km. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que no ha sofrit una urbanisació desmesurada; no obstant, la plaja ha creixcut en un 400% en els últims anys i un 600% en les dos décades anteriors. La plaja és una de les millors de Valéncia, conseguint tots els anys la bandera blava que otorga la Fundació Europea d'Educació Ambiental.
Per carretera, s'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la N-332.
Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7 compartida en Jeresa i en una estació de ferrocarril en la llínea de C-1 de Rodalies Valéncia. (RENFE).
Barris i pedanies
En el terme municipal de Xeraco es troba també el núcleu de població de Plaja de Xeraco.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Xeraco llimita en els de Tabernes de Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Jeresa i Gandia, totes ells situats també en la província de Valéncia.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 5.819 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2022 | |||
742 | 1.481 | 1.881 | 2.117 | 2.272 | 2.623 | 3.126 | 3.282 | 3.631 | 4.271 | 4.567 | 4.982 | 5.671 | 6.259 | 6.129 | 6.230 | 5.819 |
Economia
L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la Segona Guerra Mundial, el cultiu de tarongers experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.
A partir dels anys 1970, el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de fusta com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.
Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.
Monuments
- Ermita Stmo. Cristo de l'Agonia. És del sigle XIX. Es tracta d'un temple religiós típic devocionari d'una sola nau.
- Iglésia de Ntra. Sra. de l'Encarnació. Data del sigle XVIII, i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el chicotet adossat a l'iglésia es creu que és l'antic minaret de la mesquita àrap existent en el municipi. És una iglésia de planta basilical (una sola nau) en chicotetes capelles laterals.
- Torre de Guaita, amprada com a atalaya de vigilància marítima sigles arrere i restaurada en els anys 80 del passat sigle. És una construcció cilíndrica, una miqueta menys ampla en la part superior que l'inferior. La seua altura és de 7,40 m. La desembocadura del ric Vaca junt a la Torre de Guaita (sigle XVI) constituïx un maravellós parage natural a on la flora i la fauna autòctona s'aprecien en el seu estat natural.
- La Cisterna. Data del sigle XIX, inaugurada en l'any 1888. És un aljup d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Xeraco
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Xeraco
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xeraco.
Municipis de La Safor | |
---|---|
Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa |