Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana fon la primera Bíblia impresa en llengua valenciana, entre els anys 1477 i 1478, i la tercera del món en una llengua moderna. Només se conserva una fulla d'esta Bíblia. Encara que Baltasar Bueno en un artícul publicat en el periòdic Levante-EMV (28.04.2014) comenta que en la Biblioteca Nacional de França, en París, es conserva un eixemplar de la Bíblia valenciana, el pare Joan Costa i Català, en l'artícul "No és tan simple la cosa" publicat en eixe mateix diari (19.06.1994), afirmava que "Respecte al manuscrit de París d'una Bíblia sancera, com en atres llocs del mateix París, de Londres, Sevilla, inclús Barcelona, de parts de la Bíblia, ni el senyor Tarancon ni el P. Costa han afirmat en ningún moment que siga certament la de Bonifaci Ferrer. Podria ser-ho, i això és lo que es tracta d'investigar". I també el pare Josep Alminyana i Vallés, en el seu discurs d'ingrés com a acadèmic en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana diu aixina: "Com be es pot comprovar, ab tants i tants valuosos manuscrits i incunables, no sense una revisió oportuna i al dia, podria ser publicada la Bíblia valenciana completa". Com podem vore, en ningun moment s'afirma l'existència d'un volum sancer de la mateixa Bíblia valenciana impressa de la que estem tractant en este artícul.
Història
Fon trelladada[1] (traslladada) del llatí per Bonifaci Ferrer a principis del sigle XV, com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la Bíblia Parva ); pero en l'any 1477, els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per Bonifaci Ferrer, propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre febrer de l'any 1477 i març de 1478, ans de que existiren traduccions anàlogues al castellà, al francés o l'anglés, per eixemple.
Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:
Pero a partir de l'any 1498, l'Inquisició prohibí la publicació de Bíblies en llengües diferents al llatí i mamprengué la crema dels eixemplars existents, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La porga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..
Aixina, en "Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo", Fadrique Furió Ceriol dia:
“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) in Valentinam lingua: et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt Valentina lingua omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”
En l'any 1645, Joan Batiste Civera (croniste de la Cartoixa de Porta Coeli entre els sigles XVI i XVII) mencionava en els "Annales de la presente casa de Porta-Coeli", com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):
En 1806, l'escritor de Xàtiva Jaume Villanueva encara citava un incunable original en son "Viaje literario a las iglesias de España". Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.
L'alqueria de Bellver
Fins a l'any 1835, este full estigué en la Cartoixa de Porta Coeli, pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en Benicalap, a on estigué amagat fins a l'any 1908. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de Lo Rat Penat. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment anà a parar a l'Hispanic Society de Nova York, que la califica com "the most important" (el més important) dels seus incunables. L'alemà Konrad Haebler en 1909 feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.
Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de Luis Tramoyeres Blasco (1851-1920) titulat La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis. També existix un documental d'Enrique Pallàs titulat La Biblia valenciana, a on conta l'història des de la seua impressió en la ciutat de Valéncia en 1478, l'incrustació del full en el llibre dels Anals de la Cartoixa de Portacoeli de l'any 1630 (Annales de la presente casa de Porta-Coeli) del pare Joan Batiste Civera i el seu depòsit actal en l'Hispanic Society de Nova York.
S'ha publicat en algun lloc sobre l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'Estocolm, abans de l'incendi que patí l'edifici en l'any 1697, pero en ningun cas consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'Inquisició.
Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de Benicalap, i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.
Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana
Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.
Bibliografia
- SIMÓ SANTONJA, Vicent Lluís. "¿Valenciano o catalán?" (Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975) ISBN: 84-400-9370-5.
- COSTA I CATALÀ, Joan. Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN: 1135-1896, Nº. 4, 1997, pàgs. 41-54
- COSTA I CATALÀ, Joan. Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives. Revista de filologia valenciana, ISSN: 1135-1896, Nº. 8, 2001, pàgs. 61-76
