Vanuatu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:38 17 set 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Virreinat' a 'Virregnat')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ripablik blong Vanuatu
Republic of Vanuatu
République du Vanuatu
República de Vanuatu
Flag of Vanuatu.svg Coat of arms of Vanuatu.svg
Vanuatu in its region.svg

Capital: Port Vila
Ciutat més poblada:
Forma de Govern:
President:
Llengües:
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 12.189
Població: 215.446
Densitat: 17,68
Gentilici:
Moneda: Vatu (VUV)
Prefix Telefònic: 678
Us Horari:
Domini de Internet: .vu
Membre de:


Vanuatu [1] (abans Noves Hèbrides) és una república pluri-insular del Pacífic Sur. L'archipèlec que el constituïx està situat uns 1.750 km a l'est d'Austràlia, al nordest de Nova Caledònia, a l'oest de Fiji i al sur de les illes Salomó. La seua capital és Port Vila.

Història[editar | editar còdic]

Vanuatu fon habitat pel poble melanesio durant mils d'anys. L'archipèlec va ser descobert per una expedició liderada per Pedro Fernández de Quirós, qui va partir del port del Callao en el Virregnat del Perú, en l'any 1606.​ Atres europeus varen començar a assentar-se en la zona a finals del sigle XVIII. En la década de 1880 França i Regne Unit varen reclamar regions de l'archipèlec, i en l'any 1906 varen acordar la creació d'un marc per a gestionar en comú les Noves Hébrides, a través d'un condomini anglo-francés. Durant la década de 1970 va sorgir un moviment independentiste, i en l'any 1980 es va fundar la República de Vanuatu. Cal destacar que Vanuatu és l'únic país d'Oceania que té el francés com a idioma oficial (fòra dels territoris francesos com Nueva Caledonia).

Economia[editar | editar còdic]

L'economia està basada principalment en l'agricultura de subsistència o a chicoteta escala, que proveïx al 65 % de la població. La peixca, servicis financers de banca estrangera, el registre de naus de marina mercant, la venda de llicències internacionals de peixca (Vanuatu és membre de varis comités regionals de peixca) i el turisme (en 50.000 visitants en l'any 1997), les llicències bancàries off-shore i la formació de companyies internacionals són atres fonts d'economia, aixina com emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme internacional. En Port Vila es troba el Banc de la Reserva i el Registre de la Propietat. No s'han descobert minerals valiosos en Vanuatu, ni depòsits de petròleu. Un chicotet sector industrial abastix al mercat local. Els imposts procedixen principalment de les importacions de productes i de l'IVA (VAT), ya que Vanuatu no aplica un impost sobre la renda, sent considerat un de tants paraisos fiscals.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • CIA. «Vanuatu - Geografía - Libro Mundial de Hechos»
  • John Edward Terrell, Prehistory in the Pacific Islands: A Study of Variation in Language, Customs, and Human Biology, Cambridge University Press, 1986

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Austràlia    Fiji    Kiribati    Illes Marshall    Micronèsia    Nauru    Illes Salomó

Nova Zelanda    Palau    Papua Nova Guinea    Samoa    Tonga    Tuvalu    Vanuatu

Dependències: Illes Cook    Guam    Hawai    Illes Marianes del Nort    Niue    Norfolk    Nova Caledònia    Papua Occidental    Illa de Pasqua    Illes Perifèriques Menors dels EUA    Illes Pitcairn    Polinèsia Francesa    Samoa Nortamericana    Tokelau    Wallis i Futuna