Artículs de la Constitució espanyola de 1978

Els artículs de la Constitució espanyola de 1978 son els següents:

TÍTUL PRELIMINAR

Artícul 1.

1. Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat.

3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Artícul 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles.

Artícul 3.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conéixer-la i el dret a usar-la.

2. Les demés llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus Estatuts.

3. La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Artícul 4.

1. La bandera d'Espanya està formada per tres franges horisontals, roja, groga i roja, sent la groga de doble esgambi que cada una de les roges.

2. Els Estatuts podran reconéixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Estes s'utilisaran junt a la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

Artícul 5.

La capital de l'Estat és la vila de Madrit.

Artícul 6.

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 8.

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Eixèrcit de Terra, l'Armada i l'Eixèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantisar la sobirania i independència d'Espanya, defendre la seua integritat territorial i l'ordenament constitucional.

2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organisació militar conforme als principis de la present Constitució.

Artícul 9.

1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i al restant de l'ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics promoure les condicions per a que la llibertat i l'igualtat de l'individu i dels grups en que s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstàculs que impedixquen o dificulten la seua plenitut i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garantisa el principi de llegalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguritat jurídica, la responsabilitat i l'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.

TÍTUL I Dels drets i deures fonamentals

Artícul 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenroll de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels demés sò fonamente de l'orde polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat en la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acorts internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

CAPÍTUL PRIMER Dels espanyols i els estrangers

Artícul 11.

1. La nacionalitat espanyola s'adquirix, es conserva i es pert d'acort en lo establit per la llei.

2. Cap espanyol d'orige podrà ser privat de la seua nacionalitat.

3. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat en els països iberoamericans o en aquells que hagen tingut o tinguen una particular vinculació en Espanya. En estos mateixos països, encara quan no reconeguen als seus ciutadans un dret recíproc, podran naturalisar-se els espanyols sense perdre la seua nacionalitat d'orige.

Artícul 12.

Els espanyols són majors d'edat als 18 anys.

Artícul 13.

1. Els estrangers gojaran en Espanya de les llibertats públiques que garantisa el present Títul en els térmens que establixquen els tractats i la llei.

2. Solament els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'artícul 23, llevat lo que, atenent a criteris de reciprocitat, puga establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

3. L'extradició a soles es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, atenent al principi de reciprocitat. Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no considerant-se com a tals els actes de terrorisme.

4. La llei establirà els térmens en que els ciutadans d'atres països i els apàtrides podran gojar del dret d'asil en Espanya.

CAPÍTUL SEGON Drets i llibertats

Artícul 14.

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre discriminació alguna per raó de naiximent, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol atra condició o circumstància personal o social.

SECCIÓ 1ª Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

Artícul 15.

Tots tenen dret a la vida i a l'integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguen ser somesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, llevat lo que puguen dispondre les lleis penals militars per a temps de guerra.

Artícul 16

1. Es garantisa la llibertat ideològica, religiosa i de cult dels individus i les comunitats sense més llimitació, en les seues manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'orde públic protegit per la llei.

2. Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creències.

3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en conte les creències religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació en l'Iglésia Catòlica i les demés confessions.

Artícul 17.

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguritat. Ningú pot ser privat de la seua llibertat, sino en l'observança de lo establit en este artícul i en els casos i en la forma prevists en la llei.

2. La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realisació de les desburgacions tendents a l'esclariment dels fets, i, en tot cas, en el determini màxim de setanta i dos hores, el detingut deurà ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.

3. Tota persona detinguda deu ser informada de forma immediata, i de modo que li siga comprensible, dels seus drets i de les raons de la seua detenció, no podent ser obligada a declarar. Es garantisa l'assistència d'advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els térmens que la llei establixca.

4. La llei regularà un procediment de «habeas corpus» per a produir l'immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda illegalment. Aixina mateix, per llei es determinarà el determini màxim de duració de la presó provisional.

Artícul 18.

1. Es garantisa el dret a l'honor, a l'intimitat personal i familiar i a la pròpia image.

2. El domicili és inviolable. Cap entrada o registre podrà fer-se en ell sense consentiment del titular o resolució judicial, llevat en cas de flagrant delicte.

3. Es garantisa el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat resolució judicial.

4. La llei llimitarà l'us de l'informàtica per a garantisar l'honor i l'intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple eixercici dels seus drets.

Artícul 19.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. Aixina mateix, tenen dret a entrar i eixir lliurement d'Espanya en els térmens que la llei establixca. Este dret no podrà ser llimitat per motius polítics o ideològics.

Artícul 20.

1. Es reconeixen i protegixen els drets:

1. A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mig de la paraula, l'escrit o qualsevol atre mig de reproducció.
2. A la producció i creació lliterària, artística, científica i tècnica.
3. A la llibertat de càtedra.
4. A comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mig de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'eixercici d'estes llibertats.

2. L'eixercici d'estos drets no pot restringir-se per mig de cap tipo de censura prèvia.

3. La llei regularà l'organisació i el control parlamentari dels mijos de comunicació social dependents de l'Estat o de qualsevol ent públic i garantisarà l'accés a dits mijos dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya.

4. Estes llibertats tenen el seu llímit en el respecte als drets reconeguts en este Títul, en els preceptes de les lleis que ho desenrollen i, especialment, en el dret a l'honor, a l'intimitat, a la pròpia image i a la protecció de la joventut i de l'infància.

5. Només podrà acordar-se el seqüestre de publicacions, gravacions i atres mijos d'informació en virtut de resolució judicial.

Artícul 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'eixercici d'este dret no necessitarà autorisació prèvia.

2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que a soles podrà prohibir-les quan existixquen raons fundades d'alteració de l'orde públic, en perill per a persones o bens.

Artícul 22.

1. Es reconeix el dret d'associació.

2. Les associacions que perseguixquen fins o utilisen mijos tipificats com a delicte són illegals.

3. Les associacions constituïdes a l'ampar d'este artícul deuran inscriure's en un registre als sols efectes de publicitat.

4. Les associacions a soles podran ser dissoltes o suspeses en les seues activitats en virtut de resolució judicial motivada.

5. Es prohibixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.

Artícul 23.

1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els assunts públics, directament o per mig de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

2. Aixina mateix, tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, en els requisits que senyalen les lleis.

Artícul 24.

1. Totes les persones tenen dret a obtindre tutela efectiva dels juges i tribunals en l'eixercici dels seus drets i interessos llegítims, sense que, en cap cas, puga produir-se indefensió.

2. Aixina mateix, tots tenen dret al Juge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a l'assistència de lletrat, a ser informats de l'acusació formulada contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i en totes les garanties, a utilisar els mijos de prova pertinents per al seu defensa, a no declarar contra sí mateixos, a no confessar-se culpables i a la presunció d'inocència. La llei regularà els casos en que, per raó de parentesc o de secret professional, no s'estarà obligat a declarar sobre fets presuntament delictius.

Artícul 25.

1. Ningú pot ser condenat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïxquen delicte, falta o infracció administrativa, segons la llegislació vigent en aquell moment.

2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguritat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condenat a pena de presó que estiga complint la mateixa gojarà dels drets fonamentals d'este Capítul, a excepció d'els que es vegen expressament llimitats pel contingut del fallo condenatori, el sentit de la pena i la llei penitenciària. En tot cas, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguritat Social, aixina com a l'accés a la cultura i al desenroll integral de la seua personalitat.

3. L'Administració civil no podrà impondre sancions que, directa o subsidiàriament, impliquen privació de llibertat.

Artícul 26.

Es prohibixen els Tribunals d'Honor en l'àmbit de l'Administració civil i de les organisacions professionals.

Artícul 27.

1. Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyança.

2. L'educació tindrà per objecte el ple desenroll de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garantisen el dret que vares agarrar als pares per a que els seus fills reben la formació religiosa i moral que estiga d'acort en les seues pròpies conviccions.

4. L'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta.

5. Els poders públics garantisen el dret de tots a l'educació, per mig d'una programació general de l'ensenyança, en participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.

7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració en fondos públics, en els térmens que la llei establixca.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per a garantisar el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reunixquen els requisits que la llei establixca.

10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en els térmens que la llei establixca.

Artícul 28.

1. Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà llimitar o exceptuar l'eixercici d'este dret a les Forces o Instituts armats o als demés Cossos somesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu eixercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprén el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seua elecció, aixina com el dret dels sindicats a formar confederacions i a formar organisacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

2. Es reconeix el dret a la folga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que regule l'eixercici d'este dret establirà les garanties precises per a assegurar el manteniment dels servicis essencials de la comunitat.

Artícul 29.

1. Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i colectiva, per escrit, en la forma i en els efectes que determine la llei.

2. Els membres de les Forces o Instituts armats o dels Cossos somesos a disciplina militar podran eixercir este dret a soles individualment i en concordança a lo dispost en la seua llegislació específica.

SECCIÓ 2ª Dels drets i deures dels ciutadans

Artícul 30.

1. Els espanyols tenen el dret i el deure defendre a Espanya.

2. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, en les degudes garanties, l'objecció de consciència, aixina com les demés causes d'exenció del servici militar obligatori, podent impondre, en el seu cas, una prestació social substitutoria.

3. Podrà establir-se un servici civil per al compliment de fins d'interés general.

4. Per mig de llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.

Artícul 31.

1. Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acort en la seua capacitat econòmica per mig d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà alcanç confiscatori.

2. La despesa pública realisarà una assignació equitativa dels recursos públics, i la seua programació i eixecució respondran als criteris d'eficiència i economia.

3. Només podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic en concordança a la llei.

Artícul 32.

1. L'home i la dòna tenen dret a contraure matrimoni en plena igualtat jurídica.

2. La llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i capacitat per a contraure-ho, els drets i deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.

Artícul 33.

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència.

2. La funció social d'estos drets delimitarà el seu contingut, d'acort en les lleis.

3. Ningú podrà ser privat dels seus bens i drets sino per causa justificada d'utilitat pública o interés social, per mig de la corresponent indemnisació i de conformitat en lo dispost per les lleis.

Artícul 34.

1. Es reconeix el dret de fundació per a fins d'interés general, en concordança a la llei.

2. Regirà també per a les fundacions lo dispost en els apartats 2 i 4 de l'artícul 22.

Artícul 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense que en cap cas puga fer-es discriminació per raó de sexe.

2. La llei regularà un estatut dels treballadors.

Artícul 36.

La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels Coleges Professionals i l'eixercici de les professions titulades. L'estructura interna i el funcionament dels Coleges deuran ser democràtics.

Artícul 37.

1. La llei garantisarà el dret a la negociació colectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, aixina com la força vinculant dels convenis.

2. Es reconeix el dret dels treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte colectiu. La llei que regule l'eixercici d'este dret, sense perjuí de les llimitacions que puguen establir, inclourà les garanties precises per a assegurar el funcionament dels servicis essencials de la comunitat.

Artícul 38.

Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics garantisen i protegixen el seu eixercici i la defensa de la productivitat, d'acort en les exigències de l'economia general i, en el seu cas, de la planificació.

CAPÍTUL TERCER Dels principis rectors de la política social i econòmica

Artícul 39.

1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.

2. Els poders públics asseguren, aixina mateix, la protecció integral dels fills, iguals estos davant la llei en independència de la seua filiació, i de les mares, qualsevol que siga el seu estat civil. La llei possibilitarà l'investigació de la paternitat.

3. Els pares deuen prestar assistència de tot orde als fills haguts dins o fòra del matrimoni, durant la seua minoria d'edat i en els demés casos en que llegalment procedixca.

4. Els chiquets gojaran de la protecció prevista en els acorts internacionals que velen pels seus drets.

Artícul 40.

1. Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d'una política d'estabilitat econòmica. De manera especial realisaran una política orientada a la plena ocupació.

2. Aixina mateix, els poders públics fomentaran una política que garantise la formació i readaptació professionals; velaran per la seguritat i higiene en el treball i garantisaran el descans necessari, per mig de la llimitació de la jornada laboral, les vacacions periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.

Artícul 41.

Els poders públics mantindran un règim públic de Seguritat Social per a tots els ciutadans, que garantise l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries seran lliures.

Artícul 42.

L'Estat velarà especialment per la salvaguarda dels drets econòmics i socials dels treballadors espanyols en l'estranger i orientarà la seua política cap a la seua tornada.

Artícul 43.

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

2. Competix als poders públics organisar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots al respecte.3. Els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i el deport. Aixina mateix facilitaran l'adequada utilisació de l'oci.

Artícul 44.

1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la que tots tenen dret.

2. Els poders públics promouran la ciència i l'investigació científica i tècnica en benefici de l'interés general.

Artícul 45.

1. Tots tenen el dret a gojar d'un mig ambient adequat per al desenroll de la persona, aixina com el deure conservar-ho.

2. Els poders públics velaran per l'utilisació racional de tots els recursos naturals, en la finalitat de protegir i millorar la calitat de la vida i defendre i restaurar el mig ambient, recolzant-se en l'indispensable solidaritat colectiva.

3. Per als qui violen lo dispost en l'apartat anterior, en els térmens que la llei fixe s'establiran sancions penals o, en el seu cas, administratives, aixina com l'obligació de reparar el dany causat.

Artícul 46.

Els poders públics garantisaran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels bens que ho integren, qualsevol que siga el seu règim jurídic i la seua titularitat. La llei penal sancionarà els atentats contra este patrimoni.

Artícul 47.

Tots els espanyols tenen dret a gojar d'una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret, regulant l'utilisació del sol d'acort en l'interés general per a impedir l'especulació.La comunitat participarà en les plusvalies que genere l'acció urbanística dels ents públics.Artícul 48.Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenroll polític, social, econòmic i cultural.

Artícul 49.

Els poders públics realisaren una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i síquics, als que prestaran l'atenció especialisada que requerixquen i els ampararan especialment per a la fruïció dels drets que este Títul otorga a tots els ciutadans.

Artícul 50.

Els poders públics garantisaran, per mig de pensions adequades i periòdicament actualisades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Aixina mateix, i en independència de les obligacions familiars, promouran el seu benestar per mig d'un sistema de servicis socials que atendran els seus problemes específics de salut, vivenda, cultura i oci.

Artícul 51.

1. Els poders públics garantisaran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, per mig de procediments eficaços, la seguritat, la salut i els llegítims interessos econòmics dels mateixos.

2. Els poders públics promouran l'informació i l'educació dels consumidors i usuaris, fomentaran les seues organisacions i sentiran a estes en les qüestions que puguen afectar a aquells, en els térmens que la llei establixca.3. En el marc de lo dispost pels apartats anteriors, la llei regularà el comerç interior i el règim d'autorisació de productes comercials.

Artícul 52.

La llei regularà les organisacions professionals que contribuïxquen a la defensa dels interessos econòmics que els siguen propis. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

CAPÍTUL QUART De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

Artícul 53.

1. Els drets i llibertats reconeguts en el Capítul Segon del present Títul vinculen a tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas deurà respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l'eixercici de tals drets i llibertats, que es tutelaran d'acort en lo previst en l'artícul 161, 1, a).

2. Qualsevol ciutadà podrà recaptar la tutela de les llibertats i drets reconeguts en l'artícul 14 i la Secció 1ª del Capítul Segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, en el seu cas, a través del recurs d'ampar davant el Tribunal Constitucional. Este últim recurs serà aplicable a l'objecció de consciència reconeguda en l'artícul 30.3. El reconeiximent, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el Capítul Tercer informaran la llegislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Només podran ser alegats davant la Jurisdicció ordinària d'acort en lo que disponguen les lleis que els desenrollen.

Artícul 54.

Una llei orgànica regularà l'institució del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets compresos en este Títul, a l'efecte del qual podrà supervisar l'activitat de l'Administració, donant conte a les Corts Generals.

CAPÍTUL QUINT De la suspensió dels drets i llibertats

Artícul 55.

1. Els drets reconeguts en els artículs 17, 18, apartats 2 i 3, artículs 19, 20, apartats 1, a) i d), i 5, artículs 21, 28, apartat 2, i artícul 37, apartat 2, podran ser suspesos quan s'acorde la declaració de l'estat d'excepció o de lloc en els térmens prevists en la Constitució. S'exceptua de lo establit anteriorment l'apartat 3 de l'artícul 17 per al supòsit de declaració d'estat d'excepció.

2. Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en els que, de forma individual i en la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els artículs 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, poden ser suspesos per a persones determinades, en relació en les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. L'utilisació injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en dita llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i llibertats reconeguts per les lleis.

TÍTUL II De la Corona

Artícul 56.

1. El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment en les nacions de la seua comunitat històrica, i eixercix les funcions que li atribuïxen expressament la Constitució i les lleis.

2. El seu títul és el de Rei d'Espanya i podrà utilisar els demés que corresponguen a la Corona.

3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre refrendats en la forma establida en l'artícul 64, carint de validea sense dit refrende, llevat lo dispost en l'artícul 65, 2.

Artícul 57.

1. La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Don Juan Carlos I de Borbón, llegítim hereu de la dinastia històrica. La successió en el tro seguirà l'orde regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la llínea anterior a les posteriors; en la mateixa llínea, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, el varó a la dòna, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys.

2. El Príncip hereu, des del seu naiximent o des de que es produïxca el fet que origine la crida, tindrà la dignitat de Príncip d'Astúries i els demés títuls vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.

3. Extinguides totes les llínees nomenades en dret, les Corts Generals proveiran a la successió en la Corona en la forma que més convinga als interessos d'Espanya.

4. Aquelles persones que tenint dret a la successió en el tro contragueren matrimoni contra l'expressa prohibició del Rei i de les Corts Generals, quedaran excloses en la successió a la Corona per sí i els seus descendents.

5. Les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que ocórrega en l'orde de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica.

Artícul 58.

La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat lo dispost per a la Regència.

Artícul 59.

1. Quan el Rei anara menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, en el seu defecte, el parent major d'edat més pròxim a succeir en la Corona, segons l'orde establit en la Constitució, entrarà a eixercir immediatament la Regència i l'eixercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.

2. Si el Rei s'inhabilitara per a l'eixercici de la seua autoritat i l'impossibilitat anara reconeguda per les Corts Generals, entrarà a eixercir immediatament la Regència el Príncip hereu de la Corona, si fora major d'edat. Si no ho anara, es procedirà de la manera prevista en l'apartat anterior, fins que el Príncip hereu alcance la majoria d'edat.

3. Si no haguera cap persona a qui corresponga la Regència, esta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres o cinc persones.

4. Per a eixercir la Regència cal ser espanyol i major d'edat.

5. La Regència s'eixercirà per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.

Artícul 60.

1. Serà tutor del Rei menor la persona que en el seu testament haguera nomenat el Rei difunt, sempre que siga major d'edat i espanyol de naiximent; si no ho haguera nomenat, serà tutor el pare o la mare; mentres permaneixquen viudos. En el seu defecte, ho nomenaran les Corts Generals, pero no podran acumular-se els càrrecs de Regente i de tutor sino en el pare, mare o ascendents directes del Rei.

2. L'eixercici de la tutela és també incompatible en el de tot càrrec o representació política.

Artícul 61.

1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà jurament d'eixercitar fidelment les seues funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.

2. El Príncip hereu, en alcançar la majoria d'edat, i el Regente o Regentes en fer-se càrrec de les seues funcions, prestaran el mateix jurament, aixina com el de fidelitat al Rei.

Artícul 62.

Correspon al Rei:

• Sancionar i promulgar les lleis.
• Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els térmens prevists en la Constitució.
• Convocar a referèndum en els casos prevists en la Constitució.
• Propondre el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-ho, aixina com posar fi a les seues funcions en els térmens prevists en la Constitució.
• Nomenar i separar als membres del Govern, a proposta del seu President.
• Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, conferir les ocupacions civils i militars i concedir honors i distincions en concordança a les lleis.
• Ser informat dels assunts d'Estat i presidir, a estos efectes, les sessions del Consell de Ministres, quan ho estime oportú, a petició del President del Govern.
• L'autoritat suprema de les Forces Armades.
• Eixercir el dret de gràcia en apany a la llei, que no podrà autorisar indults generals.
• L'Alt Patronat de les Reals Acadèmies.

Artícul 63.

1. El Rei acredita als embaixadors i atres representants diplomàtics. Els representants estrangers en Espanya estan acreditats davant ell.

2. Al Rei correspon manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment per mig de tractats, de conformitat en la Constitució i les lleis.

3. Al Rei correspon, prèvia autorisació de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.

Artícul 64.

1. Els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern, i la dissolució prevista en l'artícul 99, seran refrendats pel President del Congrés.

2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els refrenden.

Artícul 65.

1. El Rei rep dels Presuposts de l'Estat una cantitat global per al sosteniment de la seua Família i Casa, i distribuïx lliurement la mateixa.

2. El Rei nomena i relleva lliurement als membres civils i militars de la seua Casa.

TÍTUL III De les Corts Generals

CAPÍTUL PRIMER De les Cambres

Artícul 66.

1. Les Corts Generals representen al poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

2. Les Corts Generals eixercixen la potestat llegislativa de l'Estat, aproven els seus Presuposts, controlen l'acció del Govern i tenen les demés competències que els atribuïxca la Constitució.

3. Les Corts Generals són inviolables.

Artícul 67.

1. Ningú podrà ser membre de les dos Cambres simultàneament, ni acumular l'acta d'una Assamblea de Comunitat Autònoma en la de Diputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.

3. Les reunions de Parlamentaris que se celebren sense convocatòria reglamentària no vincularan a les Cambres, i no podran eixercir les seues funcions ni ostentar els seus privilegis.

Artícul 68.

1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en els térmens que establixca la llei.

2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cada una d'elles per un Diputat. La llei distribuirà el número total de Diputats, assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els demés en proporció a la població.

3. L'elecció es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.

4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguen en ple us dels seus drets polítics.La llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'eixercici del dret de sufragi als espanyols que es troben fora del territori d'Espanya.

6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta dies i xixanta dies des de la terminació del mandat. El Congrés electe deurà ser convocat dins dels vinticinc dies següents a la celebració de les eleccions.

Artícul 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial.

2. En cada província s'elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cada una d'elles, en els térmens que senyale una llei orgànica.

3. En les províncies insulars, cada illa o agrupació d'elles, en Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció a efectes d'elecció de Senadors, corresponent tres a cada una de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cada una de les següents illes o agrupacions: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Ferro, Lanzarote i La Palma.

4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cada una d'elles dos Senadors.

5. Les Comunitats Autònomes designaran ademés un Senador i un atre més per cada milló d'habitants del seu respectiu territori. La designació correspondrà a l'Assamblea llegislativa o, en el seu defecte, a l'orgue colegiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acort en lo que establixquen els Estatuts, que asseguraran, en tot cas, l'adequada representació proporcional.

6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels *Sena-dores termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

Artícul 70.

1. La llei electoral determinarà les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i Senadors, que comprendran en tot cas:

• Als components del Tribunal Constitucional.
• Als alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que determine la llei, en l'excepció dels membres del Govern.
• Al Defensor del Poble.
• Als Magistrats, Juges i Fiscals en actiu.
• Als militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguritat i Policia en actiu.
• Als membres de les Juntes Electorals.

2. La validea de les actes i credencials dels membres d'abdós Cambres estarà somesa al control judicial, en els térmens que establixca la llei electoral.

Artícul 71.

1. Els Diputats i Senadors gojaran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'eixercici de les seues funcions.

2. Durant el periodo del seu mandat els Diputats i Senadors gojaran aixina mateix d'immunitat i a soles podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorisació de la Cambra respectiva.

3. En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.

4. Els Diputats i Senadors percebran una assignació que serà fixada per les respectives Cambres.

Artícul 72.

1. Les Cambres establixen els seus propis Reglaments, aproven autònomament els seus presuposts i, de comú acort, regulen l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Els Reglaments i la seua reforma seran somesos a una votació final sobre la seua totalitat, que requerirà la majoria absoluta.

2. Les Cambres elegixen els seus respectius Presidents i els demés membres de les seues Taules. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrés i es regiran per un Reglament de les Corts Generals aprovat per majoria absoluta de cada Cambra.

3. Els Presidents de les Cambres eixercixen en nom de les mateixes tots els poders administratius i facultats de policia en l'interior de les seues respectives sèus.

Artícul 73.

1. Les Cambres es reuniran anualment en dos periodos ordinaris de sessions: el primer, de setembre a decembre, i el segon, de febrer a juny.

2. Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraordinàries deuran convocar-se sobre un orde del dia determinat i seran clausurades una volta que este haja segut agotat.

Artícul 74.

1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per a eixercir les competències no llegislatives que el Títul II atribuïx expressament a les Corts Generals.

2. Les decisions de les Corts Generals previstes en els artículs 94, 1, 145, 2 i 158, 2, s'adoptaran per majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procediment s'iniciarà pel Congrés, i en els atres dos, pel Senat. En abdós casos, si no hi haguera acort entre Senat i Congrés, s'intentarà obtindre per una Comissió Mixta composta d'igual número de Diputats i Senadors. La Comissió presentarà un text que serà votat per abdós Cambres. Si no s'aprova en la forma establida, decidirà el Congrés per majoria absoluta.

Artícul 75.

1. Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions.

2. Les Cambres podran delegar en les Comissions Llegislatives Permanents l'aprovació de proyectes o proposicions de llei. El Ple podrà, no obstant, recaptar en qualsevol moment el debat i votació de qualsevol proyecte o proposició de llei que haja segut objecte d'esta delegació.

3. Queden exceptuats de lo dispost en l'apartat anterior la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Presuposts Generals de l'Estat.

4. Els Diputats i Senadors percebran una assignació que serà fixada per les respectives Cambres.

Artícul 76.

1. El Congrés i el Senat, i, en el seu cas, abdós Cambres conjuntament, podran nomenar Comissions d'investigació sobre qualsevol assunt d'interés públic. Les seues conclusions no seran vinculants per als Tribunals, ni afectaran a les resolucions judicials, sense perjuí de que el resultat de l'investigació siga comunicat al Ministeri Fiscal per a l'eixercici, @cuando proceda, de les accions oportunes.

2. Serà obligatori comparéixer a requeriment de les Cambres. La llei regularà les sancions que puguen impondre's per incompliment d'esta obligació.

Artícul 77.

1. Les Cambres poden rebre peticions individuals i colectives, sempre per escrit, quedant prohibida la presentació directa per manifestacions ciutadanes.

2. Les Cambres poden remetre al Govern les peticions que reben. El Govern està obligat a explicar-se sobre el seu contingut, sempre que les Cambres ho exigixquen.

Artícul 78.

1. En cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vintiú membres, que representaran als grups parlamentaris, en proporció a la seua importància numèrica.

2. Les Diputacions Permanents estaran presidides pel President de la Cambra respectiva i tindran com a funcions la prevista en l'artícul 73, la d'assumir les facultats que corresponguen a les Cambres, d'acort en els artículs 86 i 116, en cas que estes hagueren segut dissoltes o hagueren expirat el seu mandat, i la de velar pels poders de les Cambres quan estes no estiguen reunides.

3. Expirat el mandat o en cas de dissolució, les Diputacions Permanents seguiran eixercint les seues funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals.

4. Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent donarà conte dels assunts tractats i de les seues decisions.

Artícul 79.

1. Per a adoptar acorts, les Cambres deuen estar reunides reglamentàriament i en assistència de la majoria dels seus membres.

2. Dits acorts per a ser vàlits deuran ser aprovats per la majoria dels membres presents, sense perjuí de les majories especials que establixquen la Constitució o les lleis orgàniques i les que per a elecció de persones establixquen els Reglaments de les Cambres.

3. El vot de Senadors i Diputats és personal i indelegable.

Artícul 80.

Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, llevat acort en contrari de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o en concordança al Reglament.

CAPÍTUL SEGON De l'elaboració de les lleis

Artícul 81.

1. Són lleis orgàniques les relatives al desenroll dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les demés previstes en la Constitució.

2. L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del proyecte.

Artícul 82.

1. Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes en ranc de llei sobre matèries determinades no incloses en l'artícul anterior.

2. La delegació llegislativa deurà otorgar-se per mig d'una llei de bases quan el seu objecte siga la formació de texts articulats o per una llei ordinària quan es tracte de refondre varis texts llegals en un solament.

3. La delegació llegislativa haurà d'otorgar-se al Govern de forma expressa per a matèria concreta i en fixació del determini per al seu eixercici. La delegació s'agota per l'us que d'ella faça el Govern per mig de la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de modo implícit o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats distintes del propi Govern.

4. Les lleis de bases delimitaran en precisió l'objecte i alcanç de la delegació llegislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu eixercici.

5. L'autorisació per a refondre texts llegals determinarà l'àmbit normatiu a que es referix el contingut de la delegació, especificant si se circumscriu a la mera formulació d'un text únic o si s'inclou la de regularisar, aclarir i harmonisar els texts llegals que han de ser refosos.

6. Sense perjuí de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fòrmules adicionals de control.

Artícul 83.

Les lleis de bases no podran en cap cas:

• Autorisar la modificació de la pròpia llei de bases.
• Facultar per a dictar normes en caràcter retroactiu.

Artícul 84.

Quan una proposició de llei o una esmena anara contrària a una delegació llegislativa en vigor, el Govern està facultat per a opondre's a la seua tramitació. En tal supost, podrà presentar-se una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació.

Artícul 85.

Les disposicions del Govern que continguen llegislació delegada rebran el títul de Decrets Llegislatius.

Artícul 86.

1. En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions llegislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar a l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títul I, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.

2. Els Decrets-lleis deuran ser immediatament somesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no estiguera reunit, en el determini dels trenta dies següents a la seua promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins de dit determini sobre la seua convalidació o derogació, per ad açò el Reglament establirà un procediment especial i sumari.

3. Durant el determini establit en l'apartat anterior les Corts podran tramitar-los com a proyectes de llei pel procediment d'urgència.

Artícul 87.

1. L'iniciativa llegislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat, d'acort en la Constitució i els Reglaments de les Cambres.

2. Les Assamblees de les Comunitats Autònomes podran solicitar del Govern l'adopció d'un proyecte de llei o remetre a la Taula del Congrés una proposició de llei, delegant davant dita Cambra un màxim de tres membres de l'Assamblea encarregats del seu defensa.

3. Una llei orgànica regularà les formes d'eixercici i requisits de l'iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. En tot cas s'exigiran no menys de 500.000 firmes acreditades. No procedirà dita iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni en lo relatiu a la prerrogativa de gràcia.

Artícul 88.

Els proyectes de llei seran aprovats en Consell de Ministres, que els sometrà al Congrés, acompanyats d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-se sobre ells.

Artícul 89.

1. La tramitació de les proposicions de llei es regularà pels Reglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda als proyectes de llei impedixca l'eixercici de l'iniciativa llegislativa en els térmens regulats per l'artícul 87.

2. Les proposicions de llei que, d'acort en l'artícul 87 prenga en consideració el Senat, es remetran al Congrés per al seu tràmit en este com a tal proposició.

Artícul 90.

1. Aprovat un proyecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés dels Diputats, el seu President donarà immediat conte del mateix al President del Senat, el qual ho sometrà a la delliberació d'este.

2. El Senat en el determini de dos mesos, a partir del dia de la recepció del text, pugues, per mig de mensage motivat, opondre el seu vet o introduir esmenes al mateix. El vet deurà ser aprovat per majoria absoluta. El proyecte no podrà ser somés al Rei per a sanció sense que el Congrés ratifique per majoria absoluta, en cas de vet, el text inicial, o per majoria simple, una volta transcorreguts dos mesos des de l'interposició del mateix, o es pronuncie sobre les esmenes, acceptant-les o no per majoria simple.

3. El determini de dos mesos de que el Senat dispon per a vetar o esmenar el proyecte es reduirà al de vint dies naturals en els proyectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats.

Artícul 91.

El Rei sancionarà en el determini de quinze dies les lleis aprovades per les Corts Generals, i les promulgarà i ordenarà la seua immediata publicació.

Artícul 92.

1. Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser someses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.

2. El referèndum serà convocat pel Rei, per mig de proposta del President del Govern, prèviament autorisada pel Congrés dels Diputats.

3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les distintes modalitats de referèndum previstes en esta Constitució.

CAPÍTUL TERCER Dels Tractats Internacionals

Artícul 93.

Per mig de llei orgànica es podrà autorisar la celebració de tractats pels que s'atribuïxca a una organisació o institució internacional l'eixercici de competències derivades de la Constitució. Correspon a les Corts Generals o al Govern, segons els casos, la garantia del compliment d'estos tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió.

Artícul 94.

1. La prestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se per mig de tractats o convenis requerirà la prèvia autorisació de les Corts Generals, en els següents casos:

• Tractats de caràcter polític.
• Tractats o convenis de caràcter militar.
• Tractats o convenis que afecten a l'integritat territorial de l'Estat o als drets i deures fonamentals establits en el Títul I.
• Tractats o convenis que impliquen obligacions financeres per a la Facenda Pública.
• Tractats o convenis que suponguen modificació o derogació d'alguna llei o exigixquen mesures llegislatives per a la seua eixecució.

2. El Congrés i el Senat seran immediatament informats de la conclusió dels restants tractats o convenis.

Artícul 95.

1. La celebració d'un tractat internacional que continga estipulacions contràries a la Constitució exigirà la prèvia revisió constitucional.

2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir al Tribunal Constitucional per a que declare si existix o no eixa contradicció.

Artícul 96.

1. Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una volta publicats oficialment en Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seues disposicions a soles podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d'acort en les normes generals del Dret internacional.

2. Per a la denúncia dels tractats i convenis internacionals s'utilisarà el mateix procediment previst per a la seua aprovació en l'artícul 94.

TÍTUL IV Del Govern i de l'Administració

Artícul 97.

El Govern dirigix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Eixercix la funció eixecutiva i la potestat reglamentària d'acort en la Constitució i les lleis.

Artícul 98.

1. El Govern es compon del President, dels Vicepresidents en el seu cas, dels Ministres i dels demés membres que establixca la llei.

2. El President dirigix l'acció del Govern i coordina les funcions dels demés membres del mateix, sense perjuí de la competència i responsabilitat directa d'estos en la seua gestió.

3. Els membres del Govern no podran eixercir atres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni qualsevol atra funció pública que no derive del seu càrrec, ni activitat professional o mercantil alguna.

4. La llei regularà l'estatut i incompatibilitats dels membres del Govern.

Artícul 99.

1. Despuix de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els demés supòsits constitucionals en que aixina procedixca, el Rei, prèvia consulta en els representants designats pels Grups polítics en representació parlamentària, i a través del President del Congrés, propondrà un candidat a la Presidència del Govern.

2. El candidat propost conforme a lo previst en l'apartat anterior expondrà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretenga formar i solicitarà la confiança de la Cambra.

3. Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, otorgar la seua confiança a dit candidat, el Rei li nomenarà President. De no alcançar-se dita majoria, se sometrà la mateixa proposta a nova votació quarantahuit hores despuix de l'anterior, i la confiança s'entendrà otorgada si obtinguera la majoria simple.

4. Si efectuades les citades votacions no s'otorgara la confiança per a l'investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors.

5. Si transcorregut el determini de dos mesos, a partir de la primera votació d'investidura, cap candidat haguera obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà abdós Cambres i convocarà noves eleccions en el refrende del President del Congrés.

Artícul 100.

Els demés membres del Govern seran nomenats i separats pel Rei, a proposta del seu President.

Artícul 101.

1. El Govern cessa despuix de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària prevists en la Constitució, o per dimissió o decés del seu President.

2. El Govern cessant continuarà en funcions fins a la pren de possessió del nou Govern.

Artícul 102.

1. La responsabilitat criminal del President i els demés membres del Govern serà exigible, en el seu cas, davant la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.

2. Si l'acusació anara per traïció o per qualsevol delicte contra la seguritat de l'Estat en l'eixercici de les seues funcions, a soles podrà ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés, i en l'aprovació de la majoria absoluta del mateix.

3. La prerrogativa real de gràcia no serà aplicable a cap dels supòsits del present artícul.

Artícul 103.

1. L'Administració Pública servix en objectivitat els interessos generals i actua d'acort en els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralisació, desconcentració i coordinació, en sumissió plena a la llei i al Dret.

2. Els òrguens de l'Administració de l'Estat són creats, regits i coordinats d'acort en la llei.

3. La llei regularà l'estatut dels funcionaris públics, l'accés a la funció pública d'acort en els principis de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l'eixercici del seu dret a sindicació, el sistema d'incompatibilitats i les garanties per a l'imparcialitat en l'eixercici de les seues funcions.

Artícul 104.

1. Les Forces i Cossos de seguritat, baix la dependència del Govern, tindran com a missió protegir el lliure eixercici dels drets i llibertats i garantisar la seguritat ciutadana.

2. Una llei orgànica determinarà les funcions, principis bàsics d'actuació i estatuts de les Forces i Cossos de seguritat.

Artícul 105.

La llei regularà:

• L'audiència dels ciutadans, directament o a través de les organisacions i associacions reconegudes per la llei, en el procediment d'elaboració de les disposicions administratives que els afecten.
• L'accés dels ciutadans als archius i registres administratius, llevat en lo que afecte a la seguritat i defensa de l'Estat, la desburgació dels delictes i l'intimitat de les persones.
• El procediment a través del com deuen produir-se els actes administratius, garantisant, quan procedixca, l'audiència de l'interessat.

Artícul 106.

1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentària i la llegalitat de l'actuació administrativa, aixina com la sumissió d'esta als fins que la justifiquen.

2. Els particulars, en els térmens establits per la llei, tindran dret a ser indemnisats per tota lesió que sofrixquen en qualsevol dels seus bens i drets, llevat en els casos de força major, sempre que la lesió siga conseqüència del funcionament dels servicis públics.

Artícul 107.

El Consell d'Estat és el suprem orgue consultiu del Govern. Una llei orgànica regularà la seua composició i competència.

TÍTUL V De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

Artícul 108.

El Govern respon solidàriament en la seua gestió política davant el Congrés dels Diputats.

Artícul 109.

Les Cambres i les seues Comissions podran recaptar, a través dels Presidents d'aquelles, l'informació i ajuda que precisen del Govern i dels seus Departaments i de qualssevol autoritats de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

Artícul 110.

1. Les Cambres i les seues Comissions poden reclamar la presència dels membres del Govern.

2. Els membres del Govern tenen accés a les sessions de les Cambres i a les seues Comissions i la facultat de fer-se sentir en elles, i podran solicitar que informen davant les mateixes funcionaris dels seus Departaments.

Artícul 111.

1. El Govern i cada u dels seus membres estan somesos a les interpelacions i preguntes que se li formulen en les Cambres. Per a esta classe de debat els Reglaments establiran un temps mínim semanal.

2. Tota interpelació podrà donar lloc a una moció en la que la Cambra manifeste la seua posició.

Artícul 112.

El President del Govern, prèvia delliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança s'entendrà otorgada quan vote a favor de la mateixa la majoria simple dels Diputats.

Artícul 113.

1. El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern per mig de l'adopció per majoria absoluta de la moció de censura.

2. La moció de censura deurà ser proposta a lo manco per la dècima part dels Diputats, i haurà d'incloure un candidat a la Presidència del Govern.

3. La moció de censura no podrà ser votada fins que transcórreguen cinc dies des de la seua presentació. En els dos primers dies de dit determini podran presentar-se mocions alternatives.

4. Si la moció de censura no anara aprovada pel Congrés, els seus signataris no podran presentar una atra durant el mateix periodo de sessions.

Artícul 114.

1. Si el Congrés nega la seua confiança al Govern, este presentarà la seua dimissió al Rei, procedint-se a continuació a la designació de President del Govern, segons lo dispost en l'artícul 99.

2. Si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la seua dimissió al Rei i el candidat inclòs en aquella s'entendrà investit de la confiança de la Cambra als efectes prevists en l'artícul 99. El Rei li nomenarà President del Govern,

Artícul 115.

1. El President del Govern, prèvia delliberació del Consell de Ministres, i baix la seua exclusiva responsabilitat, podrà propondre la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions.

2. La proposta de dissolució no podrà presentar-se quan estiga en tràmit una moció de censura.

3. No procedirà nova dissolució ans que transcórrega un any des de l'anterior, llevat lo dispost en l'artícul 99, apartat 5.

Artícul 116.

1. Una llei orgànica regularà els estats d'alarma, d'excepció i de lloc, i les competències i llimitacions corresponents.

2. L'estat d'alarma serà declarat pel Govern per mig de decret acordat en Consell de Ministres per un determini màxim de quinze dies, donant conte al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a l'efecte i sense l'autorisació del qual no podrà ser prorrogat dit determini. El decret determinarà l'àmbit territorial a que s'estenen els efectes de la declaració.

3. L'estat d'excepció serà declarat pel Govern per mig de decret acordat en Consell de Ministres, prèvia autorisació del Congrés dels Diputats. L'autorisació i proclamació de l'estat d'excepció deurà determinar expressament els efectes del mateix, l'àmbit territorial a que s'estén i la seua duració, que no podrà excedir de trenta dies, prorrogables per un atre determini igual, en els mateixos requisits.

4. L'estat de lloc serà declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta exclusiva del Govern. El Congrés determinarà el seu àmbit territorial, duració i condicions.

5. No podrà procedir-se a la dissolució del Congrés mentres estiguen declarats alguns dels estats compresos en el present artícul, quedant automàticament convocades les Cambres si no estigueren en periodo de sessions. El seu funcionament, aixina com el dels demés poders constitucionals de l'Estat, no podran interrompre's durant la vigència d'estos estats. Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, si es produïx alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol de dits estats, les competències del Congrés seran assumides per la seua Diputació Permanent.

6. La declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc no modificaran el principi de responsabilitat del Govern i dels seus agents reconeguts en la Constitució i en les lleis.

TÍTUL VI Del poder judicial

Artícul 117.

1. La justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei per Juges i Magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i somesos únicament a l'imperi de la llei.

2. Els Juges i Magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sino per alguna de les causes i en les garanties previstes en la llei.

3. L'eixercici de la potestat jurisdiccional en tot tipo de processos, jujant i fent eixecutar lo jujat, correspon exclusivament als Jujats i Tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competència i procediment que les mateixes establixquen.

4. Els Jujats i Tribunals no eixerciran més funcions que les senyalades en l'apartat anterior i les que expressament els siguen atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organisació i funcionament dels Tribunals. La llei regularà l'eixercici de la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense i en els supòsits d'estat de lloc, d'acort en els principis de la Constitució.

6. Es prohibixen els Tribunals d'excepció.

Artícul 118.

És obligat complir les sentències i demés resolucions fermes dels Juges i Tribunals, aixina com prestar la colaboració requerida per estos en el curs del procés i en l'eixecució de lo resolt.

Artícul 119.

La justícia serà gratuïta quan aixina ho disponga la llei, i, en tot cas, respecte d'els qui acrediten insuficiència de recursos per a pleitejar.

Artícul 120.

1. Les actuacions judicials seran públiques, en les excepcions que prevegen les lleis de procediment.

2. El procediment serà predominantment oral, sobretot en matèria criminal.

3. Les sentències seran sempre motivades i es pronunciaran en audiència pública.

Artícul 121.

Els danys causats per error judicial, aixina com els que siguen conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, donaran dret a una indemnisació a càrrec de l'Estat, conforme a la Llei.

Artícul 122.

1. La llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, funcionament i govern dels Jujats i Tribunals, aixina com l'estatut jurídic dels Juges i Magistrats de carrera, que formaran un Cos únic, i del personal al servici de l'Administració de Justícia.

2. El Consell General del poder judicial és l'orgue de govern del mateix. La llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d' incompatibilitats dels seus membres i les seues funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.

3. El Consell General del Poder Judicial estarà integrat pel President del Tribunal Suprem, que ho presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un periodo de cinc anys. D'estos, dotze entre Juges i Magistrats de totes les categories judicials, en els térmens que establixca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, elegits en abdós casos per majoria de tres quints dels seus membres, entre advocats i atres juristes, tots ells de reconeguda competència i en més de quinze anys d'eixercici en la seua professió.

Artícul 123.

1. El Tribunal Suprem, en jurisdicció en tota Espanya, és l'orgue jurisdiccional superior en tots els órdens, llevat lo dispost en matèria de garanties constitucionals.

2. El President del Tribunal Suprem serà nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que determine la llei.

Artícul 124.

1. El Ministeri Fiscal, sense perjuí de les funcions encomanades a atres òrguens, té per missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la llegalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interés públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, aixina com velar per l'independència dels Tribunals i procurar davant estos la satisfacció de l'interés social.

2. El Ministeri Fiscal eixercix les seues funcions per mig d'òrguens propis conforme als principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica i en subjecció, en tot cas, als de llegalitat i imparcialitat.

3. La llei regularà l'estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

4. El Fiscal General de l'Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del Govern, sentit el Consell General del poder judicial.

Artícul 125.

Els ciutadans podran eixercir l'acció popular i participar en l'Administració de Justícia per mig de l'institució del Jurat, en la forma i sobre aquells processos penals que la llei determine, aixina com en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.

Artícul 126.

La policia judicial depén dels Juges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seues funcions de desburgació del delicte i descobriment i assegurament del delinqüent, en els térmens que la llei establixca.

Artícul 127.

1. Els Juges i Magistrats, aixina com els Fiscals, mentres es troben en actiu, no podran eixercitar atres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei establirà el sistema i modalitats d'associació professional dels Juges, Magistrats i Fiscals.

2. La llei establirà el règim d'incompatibilitats dels membres del poder judicial, que deurà assegurar la total independència dels mateixos.

TÍTUL VII Economia i Facenda

Artícul 128.

1. Tota la riquea del país en les seues distintes formes i siga com anara la seua titularitat està subordinada a l'interés general.

2. Es reconeix l'iniciativa pública en l'activitat econòmica. Per mig de llei es podrà reservar al sector públic recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli, i aixina mateix acordar l'intervenció d'empreses quan aixina ho exigira l'interés general.

Artícul 129.

1. La llei establirà les formes de participació dels interessats en la Seguritat Social i en l'activitat dels organismes públics la funció dels quals afecte directament a la calitat de la vida o al benestar general.

2. Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentaran, per mig d'una llegislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mijos que faciliten l'accés dels treballadors a la propietat dels mijos de producció.

Artícul 130.

1. Els poders públics atendran a la modernisació i desenroll de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ganaderia, de la peixca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.

2. En el mateix fi, es dispensarà un tractament especial a les zones de montanya.

Artícul 131.

1. L'Estat, per mig de llei, podrà planificar l'activitat econòmica general per a atendre a les necessitats colectives, equilibrar i harmonisar el desenroll regional i sectorial i estimular el creiximent de la renda i de la riquea i la seua més justa distribució.

2. El Govern elaborarà els proyectes de planificació, d'acort en les previsions que li siguen suministrades per les Comunitats Autònomes i l'assessorament i colaboració dels sindicats i atres organisacions professionals, empresarials i econòmiques. A tal fi es constituirà un Consell, la composició del qual i funcions es desenrollaran per llei.

Artícul 132.

1. La llei regularà el règim jurídic dels bens de domini públic i dels comunals, inspirant-se en els principis d'inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, aixina com el seu desafectació.

2. Són bens de domini públic estatal els que determine la llei i, en tot cas, la zona marítim-terrestre, les plages, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental.

3. Per llei es regularan el Patrimoni de l'Estat i el Patrimoni Nacional, la seua administració, defensa i conservació.

Artícul 133.

1. La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, per mig de llei.

2. Les Comunitats Autònomes i les Corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acort en la Constitució i les lleis.

3. Tot benefici fiscal que afecte als tributs de l'Estat deurà establir-se en virtut de llei.

4. Les administracions públiques a soles podran contraure obligacions financeres i realisar despeses d'acort en les lleis.

Artícul 134.

1. Correspon al Govern l'elaboració dels Presuposts Generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació.

2. Els Presuposts Generals de l'Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal i en ells es consignarà l'import dels beneficis fiscals que afecten als tributs de l'Estat.

3. El Govern deurà presentar davant el Congrés dels Diputats els Presuposts Generals de l'Estat a lo manco tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior.

4. Si la Llei de Presuposts no s'aprovara abans del primer dia de l'eixercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els Presuposts de l'eixercici anterior fins a l'aprovació dels nous.

5. Aprovats els Presuposts Generals de l'Estat, el Govern podrà presentar proyectes de llei que impliquen aument de la despesa pública o disminució dels ingressos corresponents al mateix eixercici presupostari.

6. Tota proposició o esmena que suponga aument dels crèdits o disminució dels ingressos presupostaris requerirà la conformitat del Govern per a la seua tramitació.

7. La Llei de Presuposts no pot crear tributs. Podrà modificar-los quan una llei tributària substantiva aixina ho preveja.

Artícul 135.

1. Totes les Administracions Públiques adequaran les seues actuacions al principi d'estabilitat presupostària.

2. L'Estat i les Comunitats Autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que supere els màrgens establits, en el seu cas, per l'Unió Europea per als seus Estats Membres.Una llei orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permés a l'Estat i a les Comunitats Autònomes, en relació en el seu producte interior brut. Les Entitats Locals deuran presentar equilibri presupostari.

3. L'Estat i les Comunitats Autònomes hauran d'estar autorisats per llei per a emetre deute públic o contraure crèdit.Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s'entendran sempre inclosos en l'estat de despeses dels seus presuposts i el seu pago gojarà de prioritat absoluta. Estos crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació, mentres s'ajusten a les condicions de la llei d'emissió. El volum de deute públic del conjunt de les Administracions Públiques en relació en el producte interior brut de l'Estat no podrà superar el valor de referència establit en el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.

4. Els llímits de dèficit estructural i de volum de deute públic a soles podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapen al control de l'Estat i perjudiquen considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.

5. Una llei orgànica desenrollarà els principis a que es referix este artícul, aixina com la participació, en els procediments respectius, dels òrguens de coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, regularà:

• La distribució dels llímits de dèficit i de deute entre les distintes Administracions Públiques, els supòsits excepcionals de superació dels mateixos i la forma i determini de correcció de les desviacions que sobre un i un atre pogueren produir-se.
• La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.
• La responsabilitat de cada Administració Pública en cas d'incompliment dels objectius d'estabilitat presupostària.

6. Les Comunitats Autònomes, d'acort en els seus respectius Estatuts i dins dels llímits a que es referix este artícul, adoptaran les disposicions que procedixquen per a l'aplicació efectiva del principi d'estabilitat en les seues normes i decisions presupostàries.

Artícul 136.

1. El Tribunal de Contes és el suprem orgue fiscalisador dels contes i de la gestió econòmica de l'Estat, aixina com del sector públic. Dependrà directament de les Corts Generals i eixercirà les seues funcions per delegació d'elles en l'examen i comprovació del Conte General de l'Estat.

2. Els contes de l'Estat i del sector públic estatal es rendiran al Tribunal de Contes i seran censurades per este. El Tribunal de Contes, sense perjuí de la seua pròpia jurisdicció, remetrà a les Corts Generals un informe anual en el que, quan procedixca, comunicarà les infraccions o responsabilitats en que, al seu juí, haguera incorregut.

3. Els membres del Tribunal de Contes gojaran de la mateixa independència i inamovilitat i estaran somesos a les mateixes incompatibilitats que els Juges. 4. Una llei orgànica regularà la composició, organisació i funcions del Tribunal de Contes.

TÍTUL VIII De l'Organisació Territorial de l'Estat

CAPÍTUL PRIMER Principis generals

Artícul 137.

L'Estat s'organisa territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constituïxquen. Totes estes entitats gogen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos.

Artícul 138.

1. L'Estat garantisa la realisació efectiva del principi de solidaritat consagrat en l'artícul 2 de la Constitució, velant per l'establiment d'un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular a les circumstàncies del fet insular.

2. Les diferències entre els Estatuts de les distintes Comunitats Autònomes no podran implicar, en cap cas, privilegis econòmics o socials.

Artícul 139.

1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat.

2. Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculisen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de bens en tot el territori espanyol.

CAPÍTUL SEGON De l'Administració Local

Artícul 140.

La Constitució garantisa l'autonomia dels municipis. Estos gojaran de personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran elegits pels veïns del municipi per mig de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establida per la llei. Els Alcaldes seran elegits pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les que procedixca el règim del concejo obert.

Artícul 141.

1. La província és una entitat local en personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat. Qualsevol alteració dels llímits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mig de llei orgànica.

2. El Govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o atres Corporacions de caràcter representatiu.

3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província.

4. En els archipèlecs, les illes tindran ademés la seua administració pròpia en forma de Cabildos o Consells.

Artícul 142.

Les Facendes locals deuran dispondre dels mijos suficients per a l'eixercite de les funcions que la llei atribuïx a les Corporacions respectives i es nutriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

CAPÍTUL TERCER De les Comunitats Autònomes

Artícul 143.

1. En l'eixercici del dret a l'autonomia reconegut en l'artícul 2 de la Constitució, les províncies llimítrofes en característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies en entitat regional històrica podran accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes @con arreglo a lo previst en este Títul i en els respectius Estatuts.

2. L'iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les Diputacions interessades o a l'orgue interinsular corresponent i a les dos terceres parts dels municipis la població dels quals represente, a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuran ser complits en el determini de sis mesos des del primer acort adoptat al respecte per alguna de les Corporacions locals interessades.

3. L'iniciativa, en cas de no prosperar, solament podrà reiterar-se passats cinc anys.

Artícul 144.

Les Corts Generals, per mig de llei orgànica, podran, per motius d'interés nacional:

• Autorisar la constitució d'una comunitat autònoma quan el seu àmbit territorial no supere el d'una província i no reunixca les condicions de l'apartat 1 de l'artícul 143.
• Autorisar o acordar, en el seu cas, un Estatut d'autonomia per a territoris que no estiguen integrats en l'organisació provincial.
• Substituir l'iniciativa de les Corporacions locals a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 143.

Artícul 145.

1. En cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes.

2. Els Estatuts podran prevore els supòsits, requisits i térmens en que les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre sí per a la gestió i prestació de servicis propis de les mateixes, aixina com el caràcter i efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els demés supòsits, els acorts de cooperació entre les Comunitats Autònomes necessitaran l'autorisació de les Corts Generals.

Artícul 146.

El proyecte d'Estatut serà elaborat per una assamblea composta pels membres de la Diputació o orgue interinsular de les províncies afectades i pels Diputats i Senadors elegits en elles i serà elevat a les Corts Generals per a la seua tramitació com a llei.

Artícul 147.

1. Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com part integrant del seu ordenament jurídic.

2. Els Estatuts d'autonomia deuran contindre:

• La denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica.
• La delimitació del seu territori.
• La denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes pròpies.
• Les competències assumides dins del marc establit en la Constitució i les bases per al traspàs dels servicis corresponents a les mateixes.

3. La reforma dels Estatuts s'ajustarà al procediment establit en els mateixos i requerirà, en tot cas, l'aprovació per les Corts Generals, per mig de llei orgànica.

Artícul 148.

1. Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les següents matèries:

• Organisació de les seues institucions d'autogovern.
• Les alteracions dels térmens municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguen a l'Administració de l'Estat sobre les Corporacions locals i la transferència de les quals autorise la llegislació sobre Règim Local.
• Ordenació del territori, urbanisme i vivenda.
• Les obres públiques d'interés de la Comunitat Autònoma en el seu propi territori.
• Els ferrocarrils i carreteres l'itinerari de les quals es desenrolle íntegrament en el territori de la Comunitat Autònoma i, en els mateixos térmens, el transport desenrollat per estos mijos o per cable.
• Els ports de refugi, els ports i aeroports deportius i, en general, els que no desenrollen activitats

comercials.

• L'agricultura i ganaderia, d'acort en l'ordenació general de l'economia.
• Els monts i els aprofitaments forestals.
• La gestió en matèria de protecció del mig ambient.
• Els proyectes, construcció i explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regadius d'interés de la Comunitat Autònoma; les aigües minerals i termals.
• La peixca en aigües interiors, el marisqueig i la aqüicultura, la caça i la peixca fluvial.
• Fires interiors.
• El foment del desenroll econòmic de la Comunitat Autònoma dins dels objectius marcats per la política econòmica nacional.
• L'artesania.
• Museus, biblioteques i conservatoris de música d'interés per a la Comunitat Autònoma.
• Patrimoni monumental d'interés de la Comunitat Autònoma.
• El foment de la cultura, de l'investigació i, en el seu cas, de l'ensenyança de la llengua de la Comunitat Autònoma.
• Promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial.
• Promoció del deport i de l'adequada utilisació de l'oci.
• Assistència social.
• Sanitat i higiene.
• La vigilància i protecció dels seus edificis i instalacions. La coordinació i demés facultats en relació en les policies locals en els térmens que establixca una llei orgànica.

2. Transcorreguts cinc anys, i per mig de la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seues competències dins del marc establit en l'artícul 149.

Artícul 149.

1. L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:

• La regulació de les condicions bàsiques que garantisen l'igualtat de tots els espanyols en l'eixercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
• Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil.
• Relacions internacionals.
• Defensa i Forces Armades.
• Administració de Justícia.
• Llegislació mercantil, penal i penitenciària; llegislació processal, sense perjuí de les necessàries especialitats que en este orde es deriven de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
• Llegislació laboral; sense perjuí de la seua eixecució pels òrguens de les Comunitats Autònomes.
• Llegislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenroll per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existixquen. En tot cas, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques, relacions jurídic-civils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret, en respecte, en este últim cas, a les normes de dret foral o especial.
• Llegislació sobre propietat intelectual i industrial.
• Règim aduaner i aranzelari; comerç exterior.
• Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l'ordenació del crèdit, banca i segurs.
• Llegislació sobre peses i mesures, determinació de l'hora oficial.
• Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica.
• Facenda general i Deute de l'Estat.
• Foment i coordinació general de l'investigació científica i tècnica.
• Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Llegislació sobre productes farmacèutics.
• Llegislació bàsica i règim econòmic de la Seguritat Social, sense perjuí de l'eixecució dels seus servicis per les Comunitats Autònomes.
• Les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris que, en tot cas, garantisaran als administrats un tractament comú davant elles; el procediment administratiu comú, sense perjuí de les especialitats derivades de l'organisació pròpia de les Comunitats Autònomes; llegislació sobre expropiació forçosa; llegislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les Administracions públiques.
• Peixca marítima, sense perjuí de les competències que en l'ordenació del sector s'atribuïxquen a les Comunitats Autònomes.
• Marina mercant i abanderament de bucs; allumenament de costes i senyals marítimes; ports d'interés general; aeroports d'interés general; control de l'espai aéreu, trànsit i transport aéreu, servici meteorològic i matriculació d'aeronaus.
• Ferrocarrils i transports terrestres que transcórreguen pel territori de més d'una Comunitat Autònoma; règim general de comunicacions; tràfic i circulació de vehículs a motor; correus i telecomunicacions; cables aéreus, submarins i radiocomunicació.
• La llegislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discórreguen per més d'una Comunitat Autònoma, i l'autorisació de les instalacions elèctriques quan el seu aprofitament afecte a una atra Comunitat o el transport d'energia ixca del seu àmbit territorial.
• Llegislació bàsica sobre protecció del mig ambient, sense perjuí de les facultats de les Comunitats Autònomes d'establir normes adicionals de protecció. La llegislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies pecuàries.
• Obres públiques d'interés general o la realisació del qual afecte a més d'una Comunitat Autònoma.
• Bases del règim miner i energètic.
• Règim de producció, comerç, tinença i us d'armes i explosius.
• Normes bàsiques del règim de prensa, ràdio i televisió i, en general, de tots els mijos de comunicació social, sense perjuí de les facultats que en el seu desenroll i eixecució corresponguen a les Comunitats Autònomes.
• Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i la espoliació; museus, biblioteques i archius de titularitat estatal, sense perjuí de la seua gestió per part de les Comunitats Autònomes.
• Seguritat pública, sense perjuí de la possibilitat de creació de policies per les Comunitats Autònomes en la forma que s'establixca en els respectius Estatuts en el marc de lo que disponga una llei orgànica.
• Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títuls acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenroll de l'artícul 27 de la Constitució, a fi de garantisar el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.
• Estadística per a fins estatals.
• Autorisació per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.

2. Sense perjuí de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l'Estat considerarà el servici de la cultura com deure i atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes, d'acort en elles.

3. Les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per esta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes, en virtut dels seus respectius Estatuts. La competència sobre les matèries que no s'hagen assumit pels Estatuts d'Autonomia correspondrà a l'Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot lo que no estiga atribuït a l'exclusiva competència d'estes. El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les Comunitats Autònomes.

Artícul 150.

1. Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a alguna de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a sí mateixes, normes llegislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sense perjuí de la competència dels Tribunals, en cada llei marque s'establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre estes normes llegislatives de les Comunitats Autònomes.

2. L'Estat podrà transferir o delegar en les Comunitats Autònomes, per mig de llei orgànica, facultats corresponents a mat-*ria de titularitat estatal que per la seua pròpia naturalea siguen susceptibles de transferència o delegació. La llei prevorà en cada cas la corresponent transferència de mijos financers, aixina com les formes de control que es reserve l'Estat.

3. L'Estat podrà dictar lleis que establixquen els principis necessaris per a harmonisar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, encara en el cas de matèries atribuïdes a la competència d'estes, quan aixina ho exigixca l'interés general. Correspon a les Corts Generals, per majoria absoluta de cada Cambra, l'apreciació d'esta necessitat.

Artícul 151.

1. No caldrà deixar transcórrer el determini de cinc anys a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 148 quan l'iniciativa del procés autonòmic siga acordada dins del determini de l'artícul 143, 2, ademés de per les Diputacions o els òrguens interinsulars corresponents, per les tres quartes parts dels Municipis de cada una de les províncies afectades que representen, a lo manco, la majoria del cens electoral de cada una d'elles i dita iniciativa siga ratificada per mig de referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província en els térmens que establixca una llei orgànica.

2. En el supòsit previst en l'apartat anterior, el procediment per a l'elaboració de l'Estatut serà el següent:

• El Govern convocarà a tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses en l'àmbit territorial que pretenga accedir a l'autogovern, per a que es constituïxquen en Assamblea, als sols efectes d' elaborar el corresponent proyecte d'Estatut d'autonomia, per mig de l'acort de la majoria absoluta dels seus membres.
• Aprovat el proyecte d'Estatut per l'Assamblea de Parlamentaris, es remetrà a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins del determini de dos mesos, ho examinarà en el concurs i assistència d'una delegació de l'Assamblea proponent per a determinar de comú acort la seua formulació definitiva.
• Si s'alcançarà dit acort, el text resultant serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut.
• Si el proyecte d'Estatut és aprovat en cada província per la majoria dels vots vàlidament emesos, serà elevat a les Corts Generals. Els plens d'abdós Cambres decidiran sobre el text per mig d'un vot de ratificació. Aprovat l'Estatut, el Rei ho sancionarà i ho promulgarà com a llei.
• De no alcançar-se l'acort a que es referix l'apartat 2.º d'este número, el proyecte d'Estatut serà tramitat com a proyecte de llei davant les Corts Generals. El text aprovat per estes serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut. En cas de ser aprovat per la majoria dels vots vàlidament emesos en cada província, procedirà la seua promulgació en els térmens del paràgraf anterior.

3. En els casos dels paràgrafs 4.º i 5.º de l'apartat anterior, la no aprovació del proyecte d'Estatut per una o vàries províncies no impedirà la constitució entre les restants de la Comunitat Autònoma proyectada, en la forma que establixca la llei orgànica prevista en l'apartat 1 d'este artícul.

Artícul 152.

1. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referix l'artícul anterior, l'organisació institucional autonòmica es basarà en una Assamblea Llegislativa, elegida per sufragi universal, en apany a un sistema de representació proporcional que assegure, ademés, la representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern en funcions eixecutives i administratives i un President, elegit per l'Assamblea, d'entre els seus membres, i nomenat pel Rei, al que correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema representació de la respectiva Comunitat i l'ordinària de l'Estat en aquella. El President i els membres del Consell de Govern seran políticament responsables davant l'Assamblea.Un Tribunal Superior de Justícia, sense perjuí de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culminarà l'organisació judicial en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els Estatuts de les Comunitats Autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d'aquelles en l'organisació de les demarcacións judicials del territori. Tot això de conformitat en lo previst en la llei orgànica del poder judicial i dins de l'unitat i independència d'este.Sense perjuí de lo dispost en l'artícul 123, les successives instàncies processals, en el seu cas, s'agotaran davant òrguens judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en que estiga l'orgue competent en primera instància.

2. Una volta sancionats i promulgats els respectius Estatuts, solament podran ser modificats per mig dels procediments en ells establits i en referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.

3. Per mig de l'agrupació de municipis llimítrofs, els Estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gojaran de plena personalitat jurídica.

Artícul 153.

El control de l'activitat dels òrguens de les Comunitats Autònomes s'eixercirà:

• Pel Tribunal Constitucional, el relatiu a la constitucionalitat de les seues disposicions normatives en força de llei.
• Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat, el de l'eixercici de funcions delegades a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 150.
• Per la jurisdicció contenciós-administrativa, el de l'administració autònoma i les seues normes reglamentàries.
• Pel Tribunal de Contes, l'econòmic i presupostari.

Artícul 154.

Un delegat nomenat pel Govern dirigirà l'Administració de l'Estat en el territori de la Comunitat Autònoma i la coordinarà, quan procedixca, en l'administració pròpia de la Comunitat.

Artícul 155.

1. Si una Comunitat Autònoma no complira les obligacions que la Constitució o atres lleis li imponguen, o actuara de manera que atente greument a l'interés general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atés, en l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció del mencionat interés general.

2. Per a l'eixecució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

Artícul 156.

1. Les Comunitats Autònomes gojaran d'autonomia financera per al desenroll i eixecució de les seues competències en concordança als principis de coordinació en la Facenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.

2. Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o colaboradors de l'Estat per a la recaptació, la gestió i la liquidació dels recursos tributaris d'aquell, d'acort en les lleis i els Estatuts.

Artícul 157.

1. Els recursos de les Comunitats Autònomes estaran constituïts per:

• Imposts cedits total o parcialment per l'Estat; recàrrecs sobre imposts estatals i atres participacions en els ingressos de l'Estat.
• Els seus propis imposts, taxes i contribucions especials.
• Transferències d'un fondo de compensació interterritorial i atres assignacions en càrrec als Presuposts Generals de l'Estat.
• Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
• El producte de les operacions de crèdit.
• Les Comunitats Autònomes no podran en cap cas adoptar mesures tributàries sobre bens situats fòra del seu territori o que suponguen obstàcul per a la lliure circulació de mercaderies o servicis.
• Per mig de llei orgànica podrà regular-se l'eixercici de les competències financeres enumerades en el precedent apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que pogueren sorgir i les possibles formes de colaboració financera entre les Comunitats Autònomes i l'Estat.

Artícul 158.

1. En els Presuposts Generals de l'Estat podrà establir-se una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels servicis i activitats estatals que hagen assumit i de la garantia d'un nivell mínim en la prestació dels servicis públics fonamentals en tot el territori espanyol.

2. En la finalitat de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un Fondo de Compensació en destí a despeses d'inversió, els recursos de la qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les Comunitats Autònomes i províncies, en el seu cas.

TÍTUL IX Del Tribunal Constitucional

Artícul 159.

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; d'ells, quatre a proposta del Congrés per majoria de tres quints dels seus membres; quatre a proposta del Senat, en idèntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

2. Els membres del Tribunal Constitucional deuran ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de reconeguda competència en més de quinze anys d'eixercici professional.

3. Els membres del Tribunal Constitucional seran designats per un periodo de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres.

4. La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: en tot mandat representatiu; en els càrrecs polítics o administratius; en l'eixercite de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i en l'ocupació al servici dels mateixos; en l'eixercici de les carreres judicial i fiscal, i en qualsevol activitat professional o mercantil. En lo demés, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'eixercici del seu mandat.

Artícul 160.

El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els seus membres pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per un periodo de tres anys.

Artícul 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conéixer:

• Del recurs d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives en força de llei. La declaració d'inconstitucionalitat d'una norma jurídica en ranc de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà a esta, si be la sentència o sentències recaigudes no perdran el valor de cosa jujada.
• Del recurs d'ampar per violació dels drets i llibertats referits en l'artícul 53, 2, d'esta Constitució, en els casos i formes que la llei establixca.
• Dels conflictes de competència entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o dels d'estes entre sí.
• De les demés matèries que li atribuïxquen la Constitució o les lleis orgàniques.

2. El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrguens de les Comunitats Autònomes. L'impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, pero el Tribunal, en el seu cas, deurà ratificar-la o alçar-la en un determini no superior a cinc mesos.

Artícul 162.

1. Estan llegitimats:

• Per a interpondre el recurs d'inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, els òrguens colegiats eixecutius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les Assamblees de les mateixes.
• Per a interpondre el recurs d'ampar, tota persona natural o jurídica que invoque un interés llegítim, aixina com el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.

2. En els demés casos, la llei orgànica determinarà les persones i òrguens llegitimats.

Artícul 163.

Quan un orgue judicial considere, en algun procés, que una norma en ranc de llei, aplicable al cas, de la validea del qual depenga el fallo, puga ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i en els efectes que establixca la llei, que en cap cas seran suspensius.

Artícul 164.

1. Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran en el bolletí oficial de l'Estat en els vots particulars, si els haguera. Tenen el valor de cosa jujada a partir del dia següent de la seua publicació i no cap recurs algun contra elles. Les que declaren l'inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma en força de llei i totes les que no es llimiten a l'estimació subjectiva d'un dret, tenen plens efectes front a tots.

2. Llevat que en el fallo es disponga una atra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per l'inconstitucionalitat.

Artícul 165.

Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l'estatut dels seus membres, el procediment davant el mateix i les condicions per a l'eixercici de les accions.

TÍTUL X De la reforma constitucional

Artícul 166.

L'iniciativa de reforma constitucional s'eixercirà en els térmens prevists en els apartats 1 i 2 de l'artícul 87.

Artícul 167.

1. Els proyectes de reforma constitucional deuran ser aprovats per una majoria de tres quints de cada una de les Cambres. Si no hi haguera acort entre abdós, s'intentarà obtindre-ho per mig de la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors, que presentarà un text que serà votat pel Congrés i el Senat.

2. De no conseguir-se l'aprovació per mig del procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text haguera obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés per majoria de dos terços podrà aprovar la reforma.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà somesa a referèndum per a la seua ratificació quan aixina ho soliciten, dins dels quinze dies següents a la seua aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres.

Artícul 168.

1. Quan es proponguera la revisió total de la Constitució o una parcial que afecte al Títul Preliminar, al Capítul Segon, Secció 1.ª del Títul I, o al Títul II, es procedirà a l'aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.

2. Les Cambres elegides deuran ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que deurà ser aprovat per majoria de dos terços d'abdós Cambres.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà somesa a referèndum per a la seua ratificació.

Artícul 169.

No podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'algun dels estats prevists en l'artícul 116.