Carmen Martín Gaite
Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de decembre de 1925 – Madrit, 23 de juliol de 2000) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del sigle XX. Va rebre, entre uns atres, el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres en l'any 1988.
Biografia
Carmen, segona filla de José Martín López (Valladolit, 1885) i María Gaite Veloso (Orense, 1894), que havien contret matrimoni en l'any 1923 va nàixer el 8 de decembre de 1925 en la primera planta del número 3 de la plaça dels Bandos de la ciutat de Salamanca, edifici hui demolit. Els seus pares s'havien conegut en Salamanca, en la que José Martín eixercia com a notari. Els seus yayos materns eren d'Orense i la seua mare també va nàixer en esta província. El seu yayo havia segut catedràtic de Geografia i el seu tio yayo fon fundador de l'Ateneu d'Orense, director i editor del periòdic El Orensano. La família solia passar tots els estius en una finca que tenien els seus yayos materns en San Lorenzo de Piñor (Barbanes), a cinc quilómetros d'Orense. Estos viages varen ser la base de la seua vinculació en Galícia i el seu interés per la cultura de la terra, que servix d'escenari ad alguna de les seues obres com Las ataduras y Retahílas.
En la seua infància no va acodir a cap colege ya que José Martín, d'idees lliberals, no desijava que fora educada en una institució religiosa, per lo que va rebre classes de professors particulars i del seu pare, gran aficionat a l'història i la lliteratura, que va eixercir com iniciador de Carmen i la seua germana Ana en estes disciplines.
El començ de la Guerra Civil Espanyola va impedir a Carmen cursar el bachillerat en l'Institut-Escola de Madrit, com ya havia fet la seua germana Ana, per lo que va tindre que realisar els seus estudis de segona ensenyança en l'Institut Femení de la seua ciutat natal, l'ambient de la qual reflectiria més tart en la seua novela Entre visillos. Allí va tindre com a professors a Rafael Lapesa i Salvador Fernández Ramírez, dos futurs membres de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) que varen marcar la seua vocació lliterària.
En l'any 1943, va iniciar els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Salamanca, a on va tindre com a professors a Francisco Maldonado, Antonio Tovar, Manuel García Blanco i Alonso Zamora Vicente. En el primer curs va coincidir en Ignacio Aldecoa i Agustín García Calvo, en eixos anys va colaborar en la revista Trabajos y días, a on varen aparéixer els seus primers poemes. També es va interessar pel teatre i va participar com a actriu en vàries obres. Durant l'estiu del 1946, va permanéixer becada en l'Universitat de Coímbra, en la que va afiançar el seu interés per la cultura galaic-portuguesa.
En estiu de 1948, despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de Filologia Romànica, fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de França es va traslladar a Madrit en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el sigle XIII, que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada Generació del 50, entre els que es trobaven Medardo Fraile, Alfonso Sastre, Mayrata O'Wisiedo, Jesús Fernández Santos, Rafael Sánchez Ferlosio, Josefina Rodríguez Álvarez i Carlos Edmundo de Ory.