Francesc de Borja Cremades i Marco
| Francesc de Borja Cremades i Marco | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Portada de llibre | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, professor i escritor. | ||
| Naiximent: | 3 d'abril de 1916 | ||
| Lloc de naiximent: | Bellreguart, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 de decembre de 2003 | ||
| Lloc de defunció: | Gandia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc de Borja Cremades i Marco (Bellreguart, 3 d'abril de 1916 - † Gandia, 30 de decembre de 2003), fon un religiós, professor de llengües romàniques i escritor valencià. Fon capellà i membre de la Companyia de Jesús, jesuïta.
Biografia
Francesc de Borja Cremades naixqué en la població valenciana de Bellreguart, en la comarca de La Safor, l'any 1916. Era el menut d'una família numerosa formada per huit germans: tres dònes (Pepica, Rogelieta i Paquita) i cinc hòmens (Zacaries, Joan, Pep, Vicent i Francesc de Borja) dels quals tres seguiren la vocació religiosa: el germà major, Zacaries fon també jesuïta; Vicent que fon conegut com el retor pilotari i Francesc de Borja Cremades, conegut com el Pare Cremades. Dos de les tres germanes moriren als pocs anys: Rogelieta en tenia tretze i Paquita dos i mig, cosa freqüent en aquella época de gran mortalitat infantil.
La casa natalícia estava situada a 50 metros del trinquet i a uns 100 metros de l'iglésia. Des de ben menut, destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: la pilota. Seguia la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser una parella de renom en la pràctica del raspall.
Començà els estudis primaris en l'escola nacional del seu poble i els continuà en el colege de jesuïtes de Gandia en el Palau del Sant Duc, Sant Francesc de Borja, a on es preparà per a realisar el Bachillerat. En l'any 1931, en només quinze anys, ingressà en el colege de la Companyia de Jesús en Roquetes (Tortosa) prop de l'Observatori Astronòmic de l'Ebre, de gran prestigi en aquella época, també estava destinat en ell el seu germà Zacarias, acabant el bachillerat.
En eixe any 1931, el jove Borja viu en primera persona el Decret de Dissolució de la Companyia de Jesús per la República quan duya cinc anys de novici. Per a seguir en la vocació se'n anà a l'estranger, a Itàlia en el corresponent permís de sos pares. L'expedició de novicis ixqué de l'estació de Tortosa cap a França. A l'arribada a Itàlia, la policia sabia de dita expedició d'exiliats jesuïtes i una banda de música els tocà una marcha militar espanyola per a rebre'ls.
Francesc de Borja seguí en els seus estudis de novici (1931-33) en Bozzano, depuix en Bollengo, un poble al nort d'Itàlia, a on continuaria els seus estudis d'Humanitats en el Juniorat (1933-1938). Seguí els acontenyiments de la Guerra Civil en escasses notícies de la sòrt dels seus familiars.
Començà els estudis de Filosofia en Avigliana des d'a on arriben notícies del final de la Guerra Civil, torna a Bellreguart despuix de huit anys d'exili sense vore a la seua família i per a acabar els tres cursos de Filosofia en el Colege Major de Sarrià (Barcelona, 1939-41).
El Magisteri el feu en el Colege Sant Josep de Valéncia (1941-44) i els estudis de Teologia (quatre cursos) en el Colege Major de Sarrià de Barcelona (1944-48). S'ordena capellà en l'any 1947 i des d'eixe moment se'l coneix com a Pare Cremades.
Fon professor en el Seminari Menor de Roquetes (1949-54); professor de Llatí en el Colege Casp de Barcelona (1954-64); inspector, professor i tutor en el Colege Sant Josep de Valéncia (1964-76) i també professor del Colege l'Immaculada d'Alacant (1976-82).
Durant els anys de professor en el Colege l'Immaculada d'Alacant és quan viu el procés de la transició democràtica, el procés preautonòmic i la reacció valenciana front al pancatalanisme fusterià que supongué el trencament en una tradició valencianista més conciliadora i integradora de diferents corrents del valencianisme històric.
Durant els anys en Alacant i a partir de 1978 es quan coneix a l'alcoyà Josep Boronat, en aquells temps decà del Colege de Llicenciats i Doctors de la recent creada Universitat d'Alacant. Abdós, més uns atres destacats valencianistes alacantins coincidixen tant en l'Institut d'Estudis Alacantins com en l'Associació Defensora dels Interessos Alacantins (AIDA). Són anys de treball d'investigació i de publicacions, a on Boronat és una de les persones que més colabora en el llibre La Llengua Valenciana, en perill, en apunts i consells conforme el mateix Francesc de Borja deixa constància en les notes preliminars.
Les peculiaritats i els dos perills que té la llengua valenciana: el perill castellanisador i el perill catalanisador, el P. Cremades ya els coneix des de fa temps, pero és a partir de llegir En defensa de la llengua valenciana, llibre de Miquel Adlert que fon publicat en l'any 1977, quan brolla en força la seua inquietut per a investigar a fondo els origens i l'evolució de la llengua valenciana. Considera que la publicació del llibre d'Adlert és una crida a tots els valencians i ell respon publicant La Llengua Valenciana, en perill en 1982, despuix de tres anys d'estudi i preparació dels materials.
La Llengua Valenciana, en perill és un ensaig molt meticulós i detalliste, a voltes difícil de seguir, reflex del mateix caràcter de l'autor en la vida real. Refuta de manera molt dura i molt crítica tant al llibre de Manuel Sanchis Guarner, La llengua dels valencians, com al seu autor.
En l'any 1982 es trasllada a Gandia i colabora com a Agregat de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) per a la confecció de l'Ortografia, despuix de la seua Documentació Formal i també en l'edició del Diccionari Ortogràfic de l'institució.
Trayectòria cultural
Fon professor de llengües romàniques i autor de diferents llibres entre els que destaca el titulat La llengua valenciana en perill (1982), una encesa crítica front al pancatalanisme del també professor Manuel Sanchis Guarner, que fon editat pel Grup d'Acció Valencianista (GAV) i Normativa de la Llengua Valenciana (1985).
Fon membre de l'Institut d'Estudis Alacantins i de l'Associació Defensora dels Interessos Alacantins (AIDA) i agregat colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Es va adherir, el 7 de març de l'any 1981, a l'acte de soport a les normes ortogràfiques realisades per la Secció de llengua valenciana de la llavors Acadèmia de Cultura Valenciana, conegudes com les Normes d'El Puig.
També participà en el I Congrés de la Llengua Valenciana (PHACE, 2002), celebrat en la ciutat valenciana i alacantina d'Elig en l'any 1985, en la ponència La normativade la llengua valenciana en els seus aspectes principalment històrics.
Ha segut colaborador del Diccionari de la RACV (DSS, 1992-1993, Federico Doménech, 1997).
Té publicada obra en la Série Filològica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Obra
- Humor y aventuras en Latín: Al alcance de alumnos de III (1962)
- La Llengua Valenciana, en perill (1982)
- Normativa de la Llengua Valenciana (1985)
- Memorias de Don Vicente, "el Blanquet", cura valenciano pelotari: la república y la Guerra Civil (1996) Autoedició. Junt al seu germà, Vicent.
Referències
- Necrologiques. Francesc de Borja Cremades Marco, S.J. (1916-2003) per Joan Batiste Sancho Gea.