Joan Batiste Sancho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Joan Batiste Sancho Gea»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Joan Batiste Sancho Gea
Joan Batiste Sancho Gea
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ingenier i professor de llengua valenciana.
Naiximent: 4 d'abril de 1966
Lloc de naiximent: Gandia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joan Batiste Sancho Gea, més conegut per Joan Sancho (Gandia, 4 d'abril de 1966), és un ingenier de Telecomunicacions i professor de Llengua i Cultura valencianes per Lo Rat Penat.

Artícul de Joan Sancho

Biografia[editar | editar còdic]

Joan Sancho naixqué en la població valenciana de Gandia, en la comarca de La Safor, el 4 d'abril de l'any 1966.

És ingenier de Telecomunicacions i desenrolla la seua professió en el camp de les Comunicacions Aeronàutiques. Joan Sancho és professor de Llengua i Cultura valencianes per Lo Rat Penat (1997). Ha segut traductor de llengua valenciana (Normes d'El Puig) de la Revista Preludi del Palau de la Música de la ciutat de Valéncia, del Bolletí d'Informació Agrària (BIA) de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació i de la revista Jovens de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ).

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

És el president de l'entitat cultural valenciana Convencio Valencianista. Ha segut també promotor de cursos sobre cultura i llengua valenciana, conferenciant, tertulià de TV, articuliste, colaborador de periòdics i revistes.

Premis[editar | editar còdic]

Està en possessió dels principals premis del món cultural valencianiste:

Decàlec del valenciaparlant[editar | editar còdic]

Joan Batiste Sancho (XL Aniversari de les Normes d'El Puig)

1.- ¡DECIDIX-TE!

Trenca en l'indiferència, predica en el teu eixemple i propon-te parlar en valencià sempre que pugues en qui saps que t'entén, encara que fins ara l'hages parlat en castellà; especialment en la família, els teus amics, coneguts i veïns. Per aci comença la recuperació de la nostra llengua. Esta es la millor manera de demostrar el teu amor a la llengua valenciana.

2.- ¡COMPRENSIÓ!

Dirigix-te, en un principi, a tots en valencià: en el carrer, en el treball, per teléfon, etc. Si t'entenen, continua parlant-los en valencià, encara que et responguen en atra llengua, puix ací en la Nació Valenciana, no comets ninguna falta d'educació; una atra cosa seria que el teu interlocutor no t'entenguera, o que estigueres en atra Comunitat Autònoma.

3.- ¡RESPECTE!

Sigues respectuós i tolerant en tots els que parlen atra llengua, pero exigix que els demés també siguen tolerants i respectuosos en la llengua valenciana.

4.- ¡ANIMA!

Als forasters i als teus coneguts que encara no comprenen be el valencià, anima'ls a provar d'entendre'l, parla-los poc a poc i explica-los de tant en tant algunes paraules, pero no forces a ningú, puix es de mal gust i lo més provable es que conseguixques l'efecte contrari: que rebuge i no ame mai la llengua valenciana. Recorda: ¡ Sempre des del convenciment, mai des de l'imposició !

5.- ¡AJUDA!

Si veus ad algú que s'esforça a parlar en valencià, ajuda'l i demostra-li que valores molt positivament el seu esforç. Recorda: Evita sempre la critica i la censura.

6.- ¡CORRIG-TE!

Dona eixemple en demanar a institucions com Lo Rat Penat, i a les persones enteses les expressions incorrectes que s'han de substituir. Ajudem-nos els uns als atres en mantindre un valencià viu i net de castellanismes i de catalanismes.

7.- ¡DESCOBRIX!

Procura viajar i parlar en persones de totes les comarques valencianes, i tracta de reconéixer en elles els accents i les expressions pròpies. Recorda: ¡ Respecta les diferencies locals del valencià !

8.- ¡SUBSCRIU-TE!

Procura que siga en valencià (normes de "El Puig" i la RACV) les llectures que faces, les cadenes de ràdio que escoltes, la televisió que mires i el teatre de la teua falla o associació. Fes-te subscriptor de llibres i revistes en llengua valenciana.

9.- ¡ESCRIU I QUE T'ESCRIGUEN!

Deixa de ser un analfabet funcional i pren la decisió d'escriure en valencià (Normes de "El Puig" i la RACV) les notes quotidianes de la casa, de la teua agenda, del treball o dels estudis; inclús les cartes, les subscripcions, i els impresos i formularis.

10.- DEMANA

Demana educadament que t'escriguen en valencià (Normes de "El Puig" i la RACV) des de les institucions, entitats publiques, associacions a les que pertanys i les grans companyies (aigua, electricitat, teléfon, etc).

No penses que es una pèrdua de temps, perque tota persona que defenga la seua pròpia llengua sense agredir a ningú, te el dret al seu costat; l'ampara la Constitucions, l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Us i Ensenyança del valencià.

Per Joan Batiste Sancho i Gea. Professor de Llengua i Cultura de Lo Rat Penat.

Cites[editar | editar còdic]

¿Que es ser valencianiste?

No podem passar-nos tota la vida definint qué es el valencianisme i ser valencianiste. Sense anim de ser exhaustius, valencianiste es tot aquell que es sent basicament valencià/na, haja naixcut o no aci, de dretes o d'esquerres, de la costa o dels pobles de l'interior en un compromis clar i ferm de promoure i fomentar una vinculacio entre les persones que treballen, viuen o han vixcut aci, en el nostre territori valencià. Un compromis que alguns entenem que s'ha d'estendre a la recuperacio politica, económica, cultural i de l'idioma valencià. En definitiva valencianiste/ista es tota aquella persona que està compromesa en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.

De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia Miquel Adlert, el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià.

¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?
Batiste de Gandia

Nadal en llengua valenciana[editar | editar còdic]

S'acosten les festes de Nadal, i cada any escoltem i llegim tantes incorreccions que volem enguany els llectors de Renou siguen capaços de no cometre.

Un any darrere un atre, escoltem barbaritats com “Feliç Nadal”, “Nit Bona”, “Nit Vella”, etc... per a referir-se a les formes valencianes: Bon Nadal, Nit de Nadal, Nit de Cap d'any, etc... Tambe escoltem felicitar les festes de forma incorrecta: Feliç Nadal i Prosper Any Nou en lloc de dir: Bon Nadal i Feliç Any Nou.

Nadal

El 25 de decembre es el dia de Nadal. Nadal ve del llati ´natale´, i vol dir naiximent. En castella es traduix per Navidad o Navidades.

¿Com es desija a una atra persona que passe unes bones festes de Nadal?

Lo que en castella es Feliz Navidad o Felices Navidades, en valencià no hi ha plural, i sempre s'haura de dir Bon Nadal i no Bons Nadals.

Per eixemple, direm que enguany felicitem el Nadal als llectors d'esta revista Renou i no direm que enguany felicitem els nadals...

Unicament gastarém la forma en plural, nadals, per a referir-nos a les festes de nadal de diversos anys.

Per eixemple, direm, Tots els nadals dine en familia...

Els derivats de Nadal son nadalenc, nadalenca i els seus plurals, nadalencs i nadalenques per a referir-nos a les formes castellanes: navideño, navideña, navideños, navideñas.

Les cançons tipiques de Nadal tenen per nom cançons de Nadal i no haurem de dir villancicos, per ser esta una paraula castellana.

Nit de Nadal

La nit del 24 al 25 de decembre en castella es denomina Nochebuena, pero en valencià no s'ha de dir “Nit Bona” com s'escolta cada volta mes entre la gent jove, sino La nit de Nadal.

Per tant, dirém el sopar de la nit de Nadal per a referir-nos a la cena de Nochebuena.

Nit de Cap d'Any

La nit del dia 31 de decembre al 1 de giner, tant es pot celebrar l'ultima nit de l'any (Nochevieja, en castella) com la primera nit de l'any (nit de Cap d'Any, en valencià).

Els valencians no hem denominat esta nit en el nom de l'any que s'acaba, sino en el que s'escomença d'ahi que la conegam a lo llarc dels anys com la nit de Cap d'Any.
'El raconet de la Llengua Valenciana 1', revista Renou (nº 53, novembre 2005), pel professor Joan Sancho

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]