Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana fon la primera Bíblia impresa en llengua valenciana, entre els anys 1477 i 1478, i la tercera del món en una llengua moderna. Només se conserva una pàgina d'esta Bíblia.
Història
Fon trelladada[1] (traslladada) del llatí per Bonifaci Ferrer a principis del sigle XV, com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la Bíblia Parva ); pero en l'any 1477, els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per Bonifaci Ferrer, propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre febrer de l'any 1477 i març de 1478, ans de que existiren traduccions anàlogues al castellà, el francés o l'anglés, per eixemple.
Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:
Pero a partir de l'any 1498, l'Inquisició prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al llatí, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia, per algunes cites puntuals.
Aixina, en "Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo", Fadrique Furió Ceriol dia:
“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) in Valentinam lingua: et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt Valentina lingua omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”
En l'any 1645, Joan Batiste Civera mencionava en sos "Annales de la presente casa de Porta-Coeli", com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en 1806, l'escritor de Xàtiva Jaume Villanueva encara citava un incunable original en son "Viaje literario a las iglesias de España". Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.
L'alqueria de Bellver
Fins a l'any 1835, este full estigué en la Cartoixa de Porta Coeli, pero en l'exclaustració d’esta, ú dels empleats el guardà en les alqueríes de Bellver, en Benicalap. En l'any 1908 fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de Lo Rat Penat. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final acabà en l'Hispanic Society de Nova York, que la califica com "the most important" dels seus incunables.
L'alqueria de Bellver, de Leoncio Bellver, a on estigué amagat el colofó de la Bíblia Valenciana fins a l'any 1908. Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de Luis Tramoyeres Blasco (1851-1920) titulat La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis. També existix un documental d'Enrique Pallàs titulat La Biblia valenciana, a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en 1478, el llibre dels Anals de la Cartoixa de Portacoeli (Annales de la presente casa de Porta-Coeli) del pare Juan Bautista Civera i actualment en l'Hispanic Society de Nova York.
Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de Benicalap i el retrat de Leoncio Bellver, procedent de la seua família.
Pareix ser que el colofó se salvà dels eixemplars cremats per l'Inquisició pero també es produí un incendi en Estocolm, en la cartoixa d'Estocolm, a on fon a parar el colofó. Algunes teories comenten que les dos fulles que es conserven se salvaren en Valéncia, d'alguns dels eixemplars cremats per l'Inquisició, alguna persona ho arreplegà i el portara als cartoixans o directament algú d'ells. El documental dona a entendre que el colofó no vingué de fòra en cap moment.
L'única fulla que es conserva en Nova York ixqué de l'alqueria de Bellver cap a Barcelona, arribà a Alemània i d'ahí a Nova York en 1908.
L'incendi d'Estocolm fon en l'any, provablement, 1667 i Civera ya parla del fet en 1630 per lo tant el colofó no té res a vore en Estocolm. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):
Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana
Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.
Bibliografia
- SIMÓ SANTONJA, VICENT, "¿Valenciano o catalán?", Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5
