María Zambrano
| María Zambrano Alarcón | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritora i filòsofa. | ||
| Naiximent: | 22 d'abril de 1904 | ||
| Lloc de naiximent: | Vélez-Màlaga, Màlaga, Andalusia, Espanya | ||
| Defunció: | 6 de febrer de 1991 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
María Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 22 d'abril de 1904 - † Madrit, 6 de febrer de 1991) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en Espanya fins a l'últim quart del sigle XX, despuix d'un llarc exili. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el Premi Príncip d'Astúries en l'any 1981 i el Premi Cervantes en 1988.
Biografia
María Zambrano va nàixer en Vélez-Màlaga el 22 d'abril de l'any 1904, filla de Blas Zambrano García de Carabante i Araceli Alarcón Delgado, abdós mestres, com també ho va ser el seu yayo patern, Diego Zambrano. Estant de vacacions en el seu yayo matern en Bélmez de la Moraleda (Jaén), María va sofrir el primer avís de lo que a lo llarc de la seua vida seria una constant: la seua salut delicada; en eixa primera ocasió se li va aplegar a donar per morta despuix d'un colapse de vàries hores i una llarga convalescència.
En l'any 1908 es va traslladar en la seua família a Madrit i a l'any següent es varen mudar a Segòvia en conseguir el seu pare la càtedra de Gramàtica Castellana en l'Escola Normal de Mestres de la ciutat. Allí va passar María la seua adolescència i allí, la vespra del seu natalici, va nàixer la seua germana Araceli, segons les seues paraules «l'alegria més gran de la seua vida».
En 1913 va començar el bachillerat en l'Institut de Segòvia, a on solament ella i una atra chicona representaven al gènero femení ilustrant-se.
En Segòvia, María va començar un primer amor –posteriorment prohibit– en el seu cosí carnal Miguel Pizarro entre 1917 i 1921, any en el que la família va intervindre i Miguel fon enviat al Japó, com a professor d'espanyol en l'Universitat d'Osaka. Despuix d'un primer moment de desolació, la fugida del seu cosí la va dur a viure una nova experiència amorosa, recollida en el seu epistolari, en Gregorio del Campo, de la que naixeria el «nene», que va morir al poc de temps, com es desprén de l'epistolari entre abdós.
En 1924 la seua família es va traslladar de nou a Madrit, a on es va matricular per lliure (per la seua escassa salut) en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat. Entre 1924 i 1926 assistix a les classes de Manuel García Morente, Julián Besteiro, Manuel Bartolomé Cossío i Xavier Zubiri en l'Universitat Central de Madrit, també coneix a Ortega i Gasset en un tribunal d'exàmens.
En 1927 és convidada a la tertúlia de la Revista de Occidente, círcul en el que a pesar de la seua joventut assumiria un paper de mediadora entre Ortega i Gasset i alguns escritors jóvens, com Antonio Sánchez Barbudo o José Antonio Maravall.
A partir de 1928 va començar el seu doctorat i va ingressar en la Federació Universitària Escolar (FUE), a on comença a colaborar en la secció "Aire Lliure" del periòdic madrileny El Liberal. Participa en la fundació de la Lliga d'Educació Social, de la que serà vocal. També impartix classes de filosofia en l'Institut Escola de Madrit que es varen vore interrompudes per una nova recaiguda de la seua salut (en esta ocasió el diagnòstic és concret: tuberculosis). No va interrompre no obstant les seues colaboracions en la FUE i molts dels seus escrits.
En 1931 fon nomenada professora auxiliar de Zubiri en la càtedra d'Història de la Filosofia en l'Universitat Central (lloc que, fent les substitucions a Zubiri quan està de viage, ocuparia fins a l'any 1935); en eixa época va iniciar la seua inconclosa tesis doctoral sobre «La salvació de l'individu en Spinoza». Integrada en l'aparat de la coalició republicà-socialista, va assistir a la proclamació de la Segona República Espanyola en la Porta del Sol el 14 d'abril de 1931; no va acceptar, no obstant, l'oferta d'una candidatura a les Corts com a diputada pel PSOE.
Obra
- Horizonte del liberalismo (1930, Ediciones Morata, reeditat en 1996 per la mateixa editorial en un estudi introductori de Jesús Moreno Sanz)
- Hacia un saber del alma (1934)
- Filosofía y poesía (1939)
- El pensamiento vivo de Séneca (1941)
- Hacia un saber sobre el alma (1950)
- Delirio y destino (escrit en 1953 i publicat en 1989)
- El hombre y lo divino (1.ª edición: 1955. 2.ª, aumentada: 1973)
- Persona y Democracia: Una historia sacrificial (1958, reeditat en 1988)
- España, sueño y verdad (1965)
- Los sueños y el tiempo (reeditat en 1998)
- El sueño creador (1965)
- Claros del bosque (1977)
- La tumba de Antígona, (1967) (Mondadori España, 1989)
- De la aurora (1986)
- El reposo de la luz (1986)
- Los bienaventurados (1979)
- Para una historia de la piedad (1989)
- Unamuno (escrito en 1940 y publicado en el 2003)
- Cartas de la Pièce. Correspondencia con Agustín Andreu (escrit en els anys 70 i publicat en 2002)
- La confesión, género literario y método (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrit 1988 i Siruela: Madrit, 1995).