N'Djamena
N'Djamena (en àrap انجمينا, *Injamīnā, AFI: [nˈʤɑmɛnə], "lloc de repòs"; en francés N'Djamena o Ndjamena) és la capital del Chad, i la ciutat en més habitants del país. Fins a 1973 se li va conéixer en el nom de Fort-Lamy. Té una població aproximada de 1 092 066 habitants. És també una regió en estatut especial, dividida en dèu arrondissements.
Està travessada pels rius Chari i Logone. Posseïx un port, i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes (ganaderia, sal, cereals).
Història
Fon fundada el 29 de maig de 1900 pel marí francés Émile Gentil com un fort colonial francés, en el nom de "Fort-Lamy" (nom que va mantindre fins a 1973), en honor a l'explorador i comandant del Eixèrcit Francés, François Joseph Amédée Lamy, fallit el 22 d'abril en la Batalla de Kousséri, en Camerun. El 6 de novembre de 1973 el president François Tombalbaye la renomena com N'Djamena, del nom d'un poble àrap propenc, Am Djamena, que significa "lloc de descans". Este canvi era part d'un programa de africanisació.
En 1960 es va convertir en la capital de Chad, despuix de l'independència del país. La ciutat va sofrir un èxodo despuix de la Guerra Civil de 1979, pero la població va tornar a créixer des de llavors.
Durant la guerra en Líbia, N'Djamena fon inicialment bombardejada per la força aérea libia, i tropes chadianes pro-libies al comandament de Goukouni Oueddei varen prendre la capital en 1979. En juny de 1981, N'Djamena fon recuperada per les tropes fidels a Hissène Hauré, un chadià recolzat per Estats Units. Durant la guerra en Líbia, la ciutat va sofrir forts danys i la mitat de la població fugí. En els següents anys les tropes libies recolzaren als insurgents chadians contra el govern d'Hauré, i N'Djamena fon sempre el blanc de les seues fallanques ofensives. Degut a que el govern chadià va rebre ajuda de França, en 1986, l'aeroport de N'Djamena fon bombardejat pels libis.
El 2 de febrer de 2008, rebels del UFDD varen iniciar un sorpresiu i ràpit assalt contra la ciutat, per a després retirar-se. En l'atac varen morir uns 160 civils i 700 varen resultar ferits [1]
Posseïx tres hospitals, el palau de govern, un aeroport internacional, un museu, una catedral i una universitat.
Clima
N'Djamena posseïx un clima tropical semidesèrtic, tenint una curta temporada humida i una llarga temporada de sequia. Basant-se en temperatures anuals, és una de les ciutats més calentes del món. Ha aplegat a registrar un màxim històric al voltant de 47 graus celsius.
Paràmetros climàtics promig de N'Djamena, Chad (1961–1990) | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
Temp. máx. abs. (°C) | 41.8 | 47.6 | 46.5 | 48.3 | 49.1 | 44.0 | 46.0 | 38.6 | 40.5 | 43.6 | 47.5 | 40.5 | 49.1 |
Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 35.2 | 38.7 | 41.0 | {{{may}}} | 37.2 | 33.5 | 31.6 | {{{sep}}} | 36.9 | 35.8 | {{{dic}}} | 35.8 |
Temp. mija (°C) | {{{ene}}} | 25.9 | 29.9 | 32.9 | {{{may}}} | 30.9 | 28.3 | 27.0 | {{{sep}}} | 29.4 | 26.8 | {{{dic}}} | 28.3 |
Temp. mín. mija (°C) | 14.3 | 16.6 | 21.0 | 24.8 | 25.8 | 24.7 | 23.1 | 22.4 | 22.7 | 21.8 | 17.8 | 14.8 | 20.8 |
Temp. mín. abs. (°C) | 6.5 | 8.0 | 11.3 | 16.2 | 16.8 | 18.2 | 17.7 | 18.5 | 15.1 | 13.5 | 10.3 | 8.4 | 6.5 |
Precipitació total (mm) | 0 | 0 | 0.3 | 10.3 | 25.8 | 51.0 | 143.8 | 174.4 | 84.3 | 20.3 | 0.1 | 0 | 510.3 |
Díes de precipitacions (≥ 0.1 mm) | 0 | 0 | 1 | 3 | 6 | 9 | 13 | 15 | 9 | 3 | 1 | 0 | 60 |
Hores de sol | 297.6 | 277.2 | 282.1 | 273.0 | 285.2 | 258.0 | 213.9 | 201.5 | 228.0 | 285.2 | 300.0 | 303.8 | 3205.5 |
Humitat relativa (%) | 29 | 23 | 21 | 28 | 39 | 52 | 68 | 76 | 72 | 49 | 33 | 31 | 43.4 |
Font n.º 1: WMO | |||||||||||||
Font n.º 2: CMA |
Referències
- ↑ Chad clashes 'killed 100' people. BBC. Consultat el 07/02/2008.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre N'Djamena.
Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek |