Idioma càntabre

Càntabre Cántabru
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya: Cantàbria
Regió:
Parlants:	No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones.
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropeu  Itàlic   Grup Romanç    Romance     Italo-occidental      Subgrup Occidental       Iber-romanç        Iber-occidental         Grup Astur-lleonés          Càntabre
estatus oficial
Llengua oficial de:	Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	[1]
SIL
Fonètica del càntabre
vore també: llengua

El càntabre (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de montanyés, encara que és una denominació més be anacrònica, més pròpia de la lliteratura romàntica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent càntabre, per tant, la denominació moderna.

El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.

Variants

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiegu pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.

Enllaços externs

• Alcuentru, associació cultural
• Diccionari de càntabre
• Plataforma Esclave
• Proyeutu Depriendi
• Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru". El Diario Cantabria.