Posades
Les Posades són una série de festes populars, que recorden el trayecte de Sant Josep i la Verge María per a aplegar a Belén. Estes celebracions tenen lloc del 16 al 24 de decembre i són molt habituals en Mèxic, Colòmbia i atres països Iberoamericans. En Colòmbia, generalment les famílies es reunixen de 20 o 30 persones a llegir la novena, menjar coses típiques de Nadal, com a bunyols, o natilles, i cantar nadalenques, ademés de divertir-se, i fer jocs variats.
El seu orige està en les costums asteques, quan quaranta dies abans de la festa, compraven els mercaders a un esclau fort i el vestien en els atavíos del mateix deu Quetzalcóatl. Abans de vestir-ho, ho purificaven. En la nit, ho engabiaven i ho alimentaven molt be. Eixien en ell per la ciutat i ell anava cantant i ballant per a ser conegut per la seua semblança a Deu. Les dònes i els chiquets li oferien ofrenes. Nou dies abans de la festa, venien davant ell dos vells molt venerables del temple i s'humiliaven davant ell en una cerimònia en la que li dien: "Senyor, sabràs que d'ací en nou dies se t'acabarà este treball de ballar i cantar perque llavors has de morir". L'esclau devia respondre: "que anara molt en bona hora".
Aplegat el dia de la festa, a mijanit, despuix d'honrar-ho en música i incens, ho prenien els sacrificadors i li treen el cor per a oferir-li-ho a la lluna. En els temples feyen eixe dia grans cerimònies. En dites cerimònies, dirigides pels sacerdots, s'incloïen ritos i balls sagrats representant l'arribada de Quetzalcóatl, aixina com ofrenes i sacrificis humans en honor a ell.
L'orige actual de les Posades, es remonta a l'época de la conquista, en l'any 1587, el superior del convent de Sant Agustín d'Acolman, Fra Diego de Soria, va obtindre del Papa Sixto V, un permís que autorisava en la nova Espanya la celebració de les "Misses de Aguinaldos", del 16 al 24 de decembre.
En estes Misses, es intercalaven passages i escenes del Nadal, com a recordatori de l'espera del Chiquet i del peregrinar de José i María de Nazaret a Belén per a empadronar-se. Per a fer-les més atractives i amenes, se'ls varen agregar llums de vengala, eixides i nadalenques. Posteriorment, la pinyata i en terminar, els monges repartien als assistents fruta i dolços que simbolisaven les gràcies que rebien aquells que acceptaven la doctrina de Jesús.
Aixina, els misioners espanyols varen transformar les festes asteques en festes cristianes, per a que serviren com a preparació per a rebre a Jesús en el seu cor el dia de Nadal.
Esta costum, en el temps es va començar a realisar en barris i despuix, varen passar a formar part de la vida familiar. Segons la tradició, una Posada comença en l'oració del Rosario i la vora de les lletanies. Durant la vora, els assistents formen dos files que terminen en 2 o 4 chiquets que duen a la Santíssima Verge i a Sant Josep, cridats "peregrins", que van a Belén. En terminar les lletanies, es dividixen en dos grups: un entra a la casa i un atre demana posada, imitant a Sant Josep i la Santíssima Verge quan varen aplegar a Belén.
Els peregrins reben acolliment per part del grup que es troba en l'interior. Despuix d'açò, seguixen les alegres nadalenques i termina la festa trencant pinyates i distribuint els "aguinaldos".
Atres tradicions nadalenques són: